École pratique des hautes études

École pratique des hautes études

Dades
Tipus	gran establiment institució educativa
Indústria	educació superior
Forma jurídica	establiment públic nacional de caràcter científic, cultural i professional
Història
Creació	1868
Activitat
Membre de	PSL Research University Xarxa Nacional de Telecomunicacions per a la Tecnologia, l'Educació i la Recerca Couperin Consortium Agència Universitària de la Francofonia
Nombre d'estudiants	1.121 (2009)
Governança corporativa
Seu	París
Presidència	Jean-Michel Verdier
Filial	Centre d'Ecologia Funcional i Evolutiva Pròxim Orient, Caucas: Llengües, Arqueologia, Cultures Mitjans ambientals, transferències i interaccions en hidrosistemes i sòls Centre de Recerca per a l'Organització i la Difusió de la Informació Geogràfica Centre Georg Simmel Institut dels Móns Africà Laboratori d'Estudis del Monoteisme Institut de llengües rares Orient i Mediterrani, Textos, Arqueologia, Història Grup de Societats, Religions, Laïcisme Biogeociències Institut de Ciències Evolutives de Montpeller Institut de Sistemàtica, Evolució, Biodiversitat Mons iranià i indi Arqueologia i Filologia d'Orient i Occident Laboratori de Química Física i Microbiologia del Medi Ambient Laboratori de genètica i biologia cel·lular
Format per	Institut Europeu d'Estudis Religiosos
Lloc web	ephe.psl.eu

L'École Pratique des Hautes Etudes (EPHE) és una gran institució francesa d'ensenyament superior especialitzada en ciències de la vida i de la terra (SVT), ciències històriques i filològiques (SHP) i ciències religioses (SR). La seva condició de «grand établissement» (tipus EPSCP) li permet seleccionar l'estudiantat. Maties Delcor hi va cursar estudis (1947) sobre textos bíblics. La missió estatutària de l'EPHE és, en els camps científics que abasta, «el desenvolupament de la investigació i la formació mitjançant la pràctica de la recerca».^[1] A finals del 2014 es va unir a la Universitat Paris Sciences et Lettres.

Fundada el 1868, avui l'EPHE està format per tres seccions (Ciències de la vida i de la terra, Ciències històriques i filològiques, Ciències religioses) i tres instituts estatals: l'Institut européen en sciences des religions, l'Institut des récifs coralliens du Pacifique i l'Institut transdisciplinaire d'étude du vieillissement.

L'antiga VI secció (Ciències econòmiques i socials), dirigida per Fernand Braudel, esdevingué, l'any 1975, un organisme independent, l'«École des hautes études en sciences sociales (EHESS)».

Referències