Ḍād

Ḍād
La ḍād en la seva forma aïllada
Caràcter	ﺽ (forma aïllada) ﺿ (forma inicial) ﻀ (forma medial) ﺾ (forma final)
Tipus	lletra àrab
Part de	alfabet àrab, alfabet persa, alfabet urdú i alfabet paixtu
< Ṣād   Ṭā >

La ḍād (en àrab ضاد ['dˁaːd]) és la quinzena lletra de l'alfabet àrab (divuitena o vint-i-sisena en l'ordre abjadí). És una lletra solar.

Història

Prové, per via dels alfabets nabateu i arameu,^[1] de la ṣādē fenícia.

Podria haver representat (segons descripcions antigues del so) la lateral fricativa /ɮˁ/, provinent d'un so /ɬˁ/ protosemític que s'hauria fos amb la ṣād en altres llengües semítiques.

Ús

Actualment representa el so consonàntic faringealitzat /dˁ/.

Escriptura

La ḍād es lliga a la següent lletra de la paraula. També ho fa amb la precedent, sempre que aquesta no sigui àlif, dāl, ḏāl, rā, zāy o wāw, que mai no es lliguen a la lletra posterior.

Representació, transcripció i transliteració

A la Viquipèdia existeix una proposta de directriu, vegeu-la per a les diferents maneres de transcriure i transliterar ḍād.

Al SATTS, ḍād es transcriu com a Ḍ. En l'alfabet de xat àrab, s'usa tant D com 9'.

A la representació Unicode, ḍād ocupa el punt U+0636 amb el nom ARABIC LETTER DAD.

A la codificació ISO 8859-6, el punt 0xd6.

Com a entitat HTML, es codifica com a ض

Variants

Tot i formar part de l'alfabet àrab bàsic, es pot considerar un variant de la ṣād, per ser una de les sis lletres que es van afegir a part de les vint-i-dues heretades de l'alfabet fenici.

En xiao'erjing el mateix símbol pot representar també el so /z/ i la velaritzada /ðˠ/.

Aquest símbol s'ha llevat de la varietat soraní de l'alfabet àrab.

Vegeu també

• Llengua àrab
• Alfabet de xat àrab
• Alfabet
• Alfabet fenici
• Ṣ́äppä

Referències