Arquebisbat de Birmingham

Plantilla:Infotaula geografia políticaArquebisbat de Birmingham
Archidioecesis Birminghamiensis
Imatge
La Catedral de Birmingham

Localització
Map
 52° 29′ 08″ N, 1° 53′ 55″ O / 52.4856°N,1.8987°O / 52.4856; -1.8987
Anglaterra Anglaterra
Comtats de Warwickshire, Oxfordshire, Staffordshire, West Midlands i Worcestershire
Parròquies222
Conté la subdivisió
Clifton, Shrewsbury
Separat deVicariate Apostolic of Midland District (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població5.455.000 (2019) Modifica el valor a Wikidata (549,01 hab./km²)
Llengua utilitzadaanglès Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Birmingham
Superfície9.936 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
arquebisbat de Cardiff, sud-oest
bisbat de Northampton, est
bisbat de Portsmouth, sud-est
bisbat de Nottingham, nord-est
bisbat de Shrewsbury, oest
bisbat de Hallam, nord
bisbat de Clifton, sud Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Anterior
Roman Catholic diocese of Birmingham (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Creació29 de setembre de 1850
CatedralSant Chad
Organització política
• Arquebisbe metropolitàBernard Longley

Lloc webbirminghamdiocese.org.uk
Twitter (X): rcbirmingham Modifica el valor a Wikidata


L'arquebisbat de Birmingham (anglès: Archdiocese of Birmingham; llatí: Archidioecesis Birminghamiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Anglaterra. El 2013 tenia 438.675 batejats sobre una població de 4.945.600 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe Bernard Longley.

Territori

L'arxidiòcesi s'estén sobre una superfície de 9.936  km² als comtats d'Oxfordshire, Staffordshire, West Midlands, Warwickshire i Worcestershire.

La seu arxiepiscopal és a la ciutat de Birmingham, on es troba la catedral de Birmingham.

El territori està dividit en 222 parròquies, reagrupades en 3 zones pastorals i 18 arxiprestats:

  • Àrea Pastoral Central i Occidental:Birmingham Cathedral,Birmingham North,Birmingham South,Birmingham East, Kidderminster, Worcester.
  • Àrea Pastoral Septentrional:Dudley, Lichfield,North Staffordshire, Stafford , Walsall, Wolverhampton
  • Àrea Pastoral Meridional:Banbury, Coventry, Oxford nord, Oxford sud, Rugby, Warwick,

La província eclesiàstica de Birmingham, instituïda el 1911, comprèn dues diòcesis sufragànies: Clifton i Shrewsbury.

Història

El vicariat apostòlic del Districte dels Midlands va ser erigit el 30 de gener de 1688.

El 1840 cedí una part del seu territori per tal que s'erigís el vicariat apostòlic del Districte Oriental (avui bisbat de Northampton) i assumí el nom de vicariat apostòlic del Districte Central.

La catedral de Sant Chad va ser finalitzada el 21 de juny de 1840 durant el mandat del vicari apostòlic Thomas Walsh.

Des del 1847 s'establí a Birmingham, a l'oratori d'Edgbaston, John Henry Newman, que esdevingué cardenal al 1879.

El 29 de setembre de 1850, per mitjà del breu Universalis Ecclesia del Papa Pius IX cedí altres porcions de territori per tal que s'erigissin els bisbats de bisbat de Nottingham i de Shrewsbury, i paral·lelament assumí el nom de diòcesi de Birmingham.

El 24 de juny de 1852 va ser instituït el capítol de la catedral, que consisteix en un prebost i deu canonges, als quals posteriorment s'afegiren tres canonges honorífics.

El 9 i el 10 de novembre se celebrà el primer sínode diocesà. Fins al 1906 li seguiren tretze sínodes diocesans més.

El 28 d'octubre de 1911 va ser elevada al rang d'arxidiòcesi metropolitana mitjançant la butlla Si qua est del Papa Pius X.

El Papa Joan Pau II visità l'arxidiòcesi de Birmingham el mes de maig de 1982. En ocasió del seu viatge a Anglaterra, el Papa Benet XVI visità l'arxidiòcesi el 19 de setembre de 2010, celebrant la Missa per la beatificació del cardenal John Henry Newman.

Cronologia episcopal

Escut de l'arxidiòcesi
  • Bonaventure Giffard † (25 de novembre de 1687 - 14 de març de 1703 nomenat vicari apostòlic del Districte de Londres)
  • George Witham † (12 d'agost de 1702 - 6 d'abril de 1716 nomenat vicari apostòlic del Districte septentrional)
  • John Talbot Stonor † (18 de setembre de 1715 - 29 de març de 1756 mort)
  • John Joseph Hornyold † (29 de març de 1756 - 26 de desembre de 1778 mort)
  • Thomas Joseph Talbot † (26 de desembre de 1778 - 24 d'abril de 1795 mort)
  • Charles Berington † (24 d'abril de 1795 - 8 de juny de 1798 mort)
  • Gregory Stapleton † (7 de novembre de 1800 - 23 de maig de 1802 mort)
  • John Milner † (6 de març de 1803 - 19 d'abril de 1826 mort)
  • Thomas Walsh † (19 d'abril de 1826 - 17 de juliol de 1848 nomenat vicari apostòlic del Districte de Londres)
  • Nicholas Patrick Stephen Wiseman † (22 de maig de 1840 - 29 d'agost de 1847 nomenat vicari apostòlic coadiutore del Districte de Londres)
  • Thomas Walsh † (3 de juliol de 1840 - 17 de juliol de 1848 nomenat vicari apostòlic del Districte de Londres)
  • William Bernard Ullathorne, O.S.B. † (28 de juliol de 1848 - 27 d'abril de 1888 jubilat)
  • Edward Illsley † (17 de febrer de 1888 - 13 de juny de 1921 jubilat)
  • John McIntyre † (16 de juny de 1921 - 17 de novembre de 1928 renuncià)
  • Thomas Leighton Williams † (23 de juny de 1929 - 1 d'abril de 1946 mort)
  • Joseph Masterson † (8 de febrer de 1947 - 30 de novembre de 1953 mort)
  • Francis Joseph Grimshaw † (11 de maig de 1954 - 22 de març de 1965 mort)
  • George Patrick Dwyer † (5 d'octubre de 1965 - 1 de setembre de 1981 jubilat)
  • Maurice Noël Léon Couve de Murville † (22 de gener de 1982 - 12 de juny de 1999 renuncià)
  • Vincent Gerard Nichols (15 de febrer de 2000 - 3 d'abril de 2009 nomenat arquebisbe de Westminster)
  • Bernard Longley, des de l'1 d'octubre de 2009

Estadístiques

A finals del 2013, la diòcesi tenia 438.675 batejats sobre una població de 4.945.600 persones, equivalent al 8,9% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parròquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 239.947 3.595.712 6,7 591 330 261 406 308 1.150 220
1959 262.669 4.280.725 6,1 604 391 213 434 320 1.150 207
1970 328.918 4.959.340 6,6 636 390 246 517 322 1.395 228
1980 361.483 5.078.220 7,1 514 333 181 703 206 1.139 231
1990 318.658 5.173.000 6,2 449 301 148 709 7 223 1.200 232
1999 291.800 5.323.390 5,5 464 317 147 628 45 301 762 228
2000 296.126 5.353.390 5,5 449 300 149 659 50 303 759 227
2001 287.658 5.235.658 5,5 416 265 151 691 58 305 540 225
2002 285.956 5.235.381 5,5 432 281 151 661 61 231 520 225
2003 288.197 5.236.412 5,5 423 273 150 681 68 240 525 225
2004 286.500 5.245.000 5,5 425 273 152 674 72 240 521 218
2006 287.660 5.267.308 5,5 273 260 1.106 80 101 521 213
2012 286.700 5.455.000 5,3 354 248 106 809 81 179 521 224
2013 438.675 4.945.600 8,9 360 273 87 1.218 84 172 235 222

Notes

Fonts

  • Anuari pontifici del 2014 i anteriors, publicat a www.catholic-hierarchy.org a la pàgina Archdiocese of Birmingham (anglès)
  • Pàgina oficial de l'arxidiòcesi (anglès)
  • Esquema de la diòcesi a www.gcatholic.org (anglès)
  • Arquebisbat de Birmingham a l'Enciclopèdia Catòlica (anglès)
  • Breu Universalis Ecclesiae, in Pii IX Pontificis Maximi Acta. Pars prima, Romae 1854, p. 235 (llatí)
  • Butlla Si qua est, AAS 3 (1911), p. 553 (llatí)
  • Vegeu aquesta plantilla
Diòcesis d'Anglaterra i Gal·les
Escut de la Conferència Episcopal Catòlica d'Anglaterra i Gal·les
Escut de la Conferència Episcopal Catòlica d'Anglaterra i Gal·les
Arundel i Brighton  · Birmingham  · Brentwood  · Cardiff  · Clifton  · East Anglia  · Hallam  · Hexham i Newcastle  · Lancaster  · Leeds  · Liverpool  · Menevia  · Middlesbrough  · Northampton  · Nottingham  · Ordinariat militar  · Plymouth  · Portsmouth  · Sagrada Família de Londres  · Salford  · Shrewsbury  · Southwark  · Walsingham  · Westminster  · Wrexham
Conferència Episcopal Catòlica d'Anglaterra i Gal·les  · Nunciatura apostòlica a la Gran Bretanya