Arquites de Tarant

Arquites de Tarant

Bust trobat a Herculanum, tradicionalment identificat com Arquites, ara suposadament Pitagores
Nom original	(grc) Ἀρχύτας ὁ Ταραντίνος
Biografia
Naixement	(grc) Ἀρχύτας c. 430 aC Tàrent (Itàlia)
Mort	c. 345 aC (84/85 anys) Tàrent (Itàlia)
Causa de mort	naufragi
Activitat
Camp de treball	Matemàtiques i música
Ocupació	matemàtic, musicòleg, enginyer, filòsof, físic, polític
Activitat	(Floruit: segle IV aC )
Idea	arque = nombre, geometria analítica, corba d'Arquites
Moviment	Pitagòrics i filosofia presocràtica
Professors	Filolau
Alumnes	Eudox de Cnidos
Obra
Obres destacables Harmònica

Arquites de Tarant (grec antic: Ἀρχύτας ὁ Ταραντίνος) (Tàrent, c. 430 aC - Tàrent, c. 345 aC) va ser un filòsof, matemàtic, general, estadista i científic de la Magna Grècia, considerat el més il·lustre dels matemàtics pitagòrics. Era famós també per la seva integritat i les seves virtuts. Va néixer a Tarant, fill de Mnasarc o Mnasàgores, o bé d'Histieu, i se suposa que fou contemporani i potser amic de Plató, amb qui hauria coincidit en l'Acadèmia.^[1]

Molts dels fets coneguts de la seva biografia ens són coneguts gràcies a la referència de Diògenes Laerci. Va ser deixeble de Filolau, i digne predecessor d'Arquimedes. Va fundar la mecànica i va influenciar Euclides. Va ser el primer a usar el cub en la geometria, va inventar un mètode de geometria analítica, i va acotar les matemàtiques a les disciplines tècniques com la geometria, aritmètica, astronomia i acústica, amb les quals es creu que va poder inventar la politja, el cargol^[2] i una espècie de mecanisme articulat amb ales amb el qual, encara que sense èxit, va intentar volar. Fou el primer a aplicar els principis matemàtics a la mecànica.^[1]

Fou set vegades estrateg ('general') de Tarant, i es diu que fou sempre victoriós. Com a filòsof, fou membre de l'escola pitagòrica i es creu que va fundar una nova secta. Horaci hi diu: maris et terrae numeroque carentis arenae Mensorem.^[1]

Hom li atribueix nombrosos treballs i obres, entre els quals destaca la seva solució a la duplicació del cub.^[3] D'acord amb Smith, li fou atribuïda una obra anomenada Περὶ Αὐλῶν, la qual correspondria realment a Arquites de Mitilene. D'altra banda, Diògenes Laerci conserva dues cartes atribuïdes a Arquites,^[1] però, segons Huffman, serien espúries, atès que només se li poden atribuir amb certesa uns pocs fragments que totalitzen unes 70 línies de text.^[4]

Va morir en un naufragi a les costes d'Apúlia.^[1]

Referències

Bibliografia

• Huffman, Carl A. Archytas of Tarentum: Pythagorean, Philosopher and Mathematician King (en anglès). Cambridge University Press, 2005. ISBN 978-0-521-83746-0. 
• Johnson, Monte Ransome «Sources for the Philosophy of Archytas» (en anglès). Ancient Philosophy, Vol. 28, Num. 1, 2008, pàg. 173-199. DOI: 10.5840/ancientphil20082819. ISSN: 0740-2007.
• Masià, Ramon «A new reading of Archytas’ doubling of the cube and its implications» (en anglès). Archive for History of Exact Sciences, Vol. 70, Num. 2, 2016, pàg. 175-204. DOI: 10.1007/s00407-015-0165-9. ISSN: 0003-9519.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Arquites de Tarant» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
• Archytas Of Tarentum. Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consultat 12 Juliol 2013. (anglès)