Bernat V de Comenge

Infotaula de personaBernat V de Comenge

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1196 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 novembre 1241 Modifica el valor a Wikidata (44/45 anys)
Lantar Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAbadia de Bonafont Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófeudatari Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte de Comenge (1225–1241) Modifica el valor a Wikidata
CònjugeCecília de Foix (1224–) Modifica el valor a Wikidata
FillsBernat VI de Comenge Modifica el valor a Wikidata
ParesBernat IV de Comenge Modifica el valor a Wikidata  i Comtors de La Barthe (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansPeronella I de Bigorra i Arnau Roger de Comenge Modifica el valor a Wikidata

Bernat V de Comenge († Lantar, 30 de novembre de 1241) va ser comte de Comenge de 1225 a 1241.

Era fill del comte Bernat IV de Comenge i de la seva segona esposa, Comtors de La Barta. De jove va ser el fidel ajudant del seu pare en la lluita contra els croats durant la croada albigesa.[1] El setembre de 1212, va viatjar a la cort de Pere el Catòlic per a convèncer-lo d'ajudar el comte de Tolosa i els senyors del Llenguadoc en la guerra contra Simó de Montfort i els croats.[2] Durant el tercer setge de Tolosa (1219) estava al capdavant de la defensa d'una de les barbacanes de la ciutat.[3] Tanmateix amb la intervenció reial (1226-1229) Bernat V es va sotmetre a Lluís VIII l'agost de 1226 durant el setge d'Avinyó,[4] submissió que va renovar a París l'octubre de 1227 davant del seu fill, el rei Lluís IX.[5] Finalment el trobem també formant part de la comitiva que va acompanyar a Ramon VII en la firma del Tractat de Meaux.[6]

El 1224 es va casar amb Cecília, filla del comte Ramon Roger de Foix i germana del seu fill i successor, el comte Roger Bernat II.[4] Poc després, el 22 de febrer de 1225, va succeir al seu pare al capdavant del comtat de Comenge.

Bernard V va morir a Lantar el dissabte 30 de novembre de 1241 i va ser enterrat a l'abadia cistercenca de Santa Maria de Bonafont, situada al mateix comtat de Comenge. El seu únic fill i successor, Bernat VI, va retre homenatge al comte Ramon VII de Tolosa el 4 de desembre d'aquell mateix any.[7]

Referències

  1. ↑ Roquebert, 1986, p. 117, 189, 191, 221.
  2. ↑ Alvira, Macé i Smith, 2009, p. 9.
  3. ↑ Roquebert, 1986, p. 221.
  4. ↑ 4,0 4,1 «BERNARD [V de Comminges]» (en anglès). Foundation for Medieval Genealogy. [Consulta: 25 març 2020].
  5. ↑ Roquebert, 1986, p. 445.
  6. ↑ Roquebert, 1986, p. 526.
  7. ↑ Cabau, 1996, p. 107.

Bibliografia

  • Alvira, Martín; Macé, Laurent; Smith, Damian «Le temps de la Grande Couronne d'Aragon du roi Pierre le Catholique. À propos de deux documents relatifs à l'abbaye de Poblet (février et septembre 1213)» (en francès). Annales du Midi, vol. 121, núm. 265, 2009, pàg. 5-22.
  • Cabau, Patrice «Deux chroniques composées à Toulouse dans la seconde moitié du XIIIe siècle» (en francès). Mémoires de la Société archéologique du Midi de la France, vol. 56, núm. 74, 1996.
  • Higounet, Charles. Le Comté de Comminges : De ses origines à son annexion à la Couronne (en francès). Sent Gaudenç: L'Adret, 1984. ISBN 2904458050. «primera edició 1949» 
  • Martines, V.; Ensenyat, G, tr. 2003. Cançó de la croada contra els Albigesos. Barcelona: Proa, 2003, p. 435. ISBN 978-84-8437-548-7. 
  • Roquebert, Michel. L'épopée cathare: Le lys et la croix (1216-1229) (llibre) (en francès). 3. Tolosa de Llenguadoc: Perrin, 1986. ISBN 978-2-262-02652-3.