Caça menor

La caça menor és la que s'adreça a espècies més petites, com el conill, la llebre, el teixó, el talp, la guineu i el gat mesquer entre els mamífers, i la perdiu, la guatlla, el tudó, la becada, els ànecs i gran varietat de moixons entre els ocells.[1] A l'estat espanyol, la distinció entre caça menor i caça major es defineix per l'article 4 de la llei de 1970 sobre la caça.[2]

La caça és sotmesa a diferents limits legals: només es poden caçar espècies autoritzades, dites «cinegètiques» i en el període de caça autoritzada. Aquest període a Catalunya generalment corre de mitjan octubre fins a mitjan febrer, però es pot canviar en funció factors particulars la població, sanitàris, meteorològics.[3] L'organització és una competència de les autonomies, dins dels límits internacionals, de l'estat[4] i de la Unió europea, entre d'altres sobre les espècies protegides o amenaçades.

Segons els Ministeri d'agricultura, la caça seria un dels principals motors de l'economia rural a l'estat espanyol.[5] El 2018, el valor econòmic de la caça menor per a tot l'estat s'estima a 11,3 milions d'euros per als mamífers i 15,1 milions d'euros per als ocels, sobre un total de 84,1 milions d'euros (caça menor i caça major).[6]

Mètodes de caça

La caça menor se sol efectuar a peu i amb l'auxili d'un gos coniller, rastrejador, perdiguer i molts altres. La caça a l'espera o a l'aguait sol tenir per escenari les ribes fangoses dels rius, llacunes i llacs, on les aus, especialment els ànecs, es presenten a la recerca d'aliment o durant les migracions. Allà, el caçador, amagat entre les canyes i el fullatge, espera la presa; de vegades imita el cant de l'ocell (reclam) per atreure-la. A la caça a la ullada, els caçadors disparen sobre els animals que passen davant seu en ser aixecats i assetjats per gossos o observadors.

A Catalunya es disputen campionats territorials i autonòmics de «caça menor amb gos».[7]

Impacte mediambiental

El paper de la caça menor per a mantenir l'equilibri entre les poblacions de diferents espècies es subjecte de discussió.[8] El plom, un metall pesant tòxic encara utilitzat per als perdigons de les cartutxes primer pol·lueix les zones de caça i segon poden deixar petites partícules que es distribueixen a través dels teixits de l'animal, amb independència de la manera de cocció.[9] El 2019, el volum de plom perdut al medi ambient per a la caça (major i menor) i la pesca s'estima a Europa entre 21.000 i 27.000 de tones cada any –de les quals 5000 només per a la caça– i forma un risc major per a la fauna silvestre.[10] Sobretot el ocells confonen els perdigons perduts amb grans o les petites pedres que mengen per triturar els aliments i així entren en la xarxa tròfica. N'hi ha prou amb un únic perdigó per enverinar un petit au aquàtic.[10] La nova normativa Reach prohibeix el plom en munició d'ús civil que hauria d'entrar en vigor el 2020. La Reial Federació Espanyola de Caça (RFEC) s'oposa a aquesta nova normativa.[11]

Refrències

  1. ↑ «Caça menor». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «Ley 1/1970, de 4 de abril, de caza.» (en castellà). BOE, 06-04-1970, pàg. 5348-5356.
  3. ↑ «La caça a Catalunya (II)». La Drecera. Institut Agricola, 113, gener-febrer 2009. Arxivat de l'original el 2015-05-20 [Consulta: 22 agost 2020].
  4. ↑ «Real Decreto 1095/1989, de 8 de septiembre, por el que se declaran las especies objeto de caza y pesca y se establecen normas para su protección.» (en castellà). BOE, 8 setembre 1989, modificat el 21 desembre 2013.
  5. ↑ «Estadística Anual de Caza» (en castellà). Ministeri d'agricultura, pesca i alimentació. [Consulta: 22 agost 2020].
  6. ↑ «Estadística Anual de Caza: Tablas resumen 2005-2018 (162 KB)» (xls) (en castellà). Ministeri d'agricultura, pesca i alimentaciÆo, 2005-2018.
  7. ↑ «caça menor amb gos». Enciclopèdia de l'esport català. enciclopèdia.cat. [Consulta: 22 agost 2020].
  8. ↑ «La caça impacta contra l'equilibri natural i l'economia rural». Ecolgistes en acció, 15-12-2016.
  9. ↑ Chavarrías, Marta. «Carn de caça i els efectes de la contaminació per plom». Fundació Eroski, 16-06-2010. [Consulta: 22 agost 2020].
  10. ↑ 10,0 10,1 «Plomo en munición, balas y aparejos de pesca» (en castellà i altres llengües europees, excepte el català). Agència Europea de Productes Químics, 2019. [Consulta: 22 agost 2020].
  11. ↑ «"La caça serà inviable en el moment en què plogui"». Animalados, 10-07-2020. [Consulta: 22 agost 2020].

Bibliografia

  • Vilar, Margarita. La caça menor : com preparar-la 11 vegades. Barcelona: SD, imp. 2016, p. 20. ISBN 978-84-944879-1-0. 

Enllaços externs

  • «Caça menor sostenible». Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, 17-02-2011. [Consulta: 22 agost 2020].
  • «La caça menor». La caça a Andorra. Govern d'Andorra.[Enllaç no actiu]
  • «Caça. Captures. Per espècies. Províncies». Institut d'Estadística de Catalunya.