Cab Calloway
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Cabell Calloway III 25 desembre 1907 Rochester (Nova York) |
| Mort | 18 novembre 1994 (86 anys) Hockessin (Delaware) |
| Causa de mort | Causes naturals (Accident vascular cerebral ) |
| Sepultura | Cementiri de Ferncliff |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Afroamericans |
| Formació | Universitat Lincoln Frederick Douglass High School (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant, músic de jazz, actor de teatre, ballarí, actor, líder de banda, director d'orquestra, compositor de cançons |
| Activitat | 1930 – |
| Membre de | Cab Calloway and His Orchestra |
| Gènere | Jazz i swing |
| Instrument | Saxòfon i veu |
| Segell discogràfic | ABC Records Bell Records |
| Família | |
| Fills | Camay Calloway Murphy (en) , Chris Calloway |
Premis
| |
               | |
Cabell Calloway III (25 de desembre de 1907 - 18 de novembre de 1994) va ser un cantant i director de banda de jazz nord-americà. Va ser un intèrpret habitual al Cotton Club de Harlem, on es va convertir en un vocalista popular de l'era del swing. La barreja de jazz i vodevil va ser elogiada durant una carrera que va durar més de 65 anys.[1]
Calloway va ser un mestre del cant scat enèrgic i va dirigir una de les bandes de ball més populars dels Estats Units des de principis de la dècada del 1930 fins a finals de la dècada del 1940. La seva banda incloïa els trompetistes Dizzy Gillespie, Jonah Jones i Adolphus "Doc" Cheatham, els saxofonistes Ben Webster i Leon "Chu" Berry, el guitarrista Danny Barker, el baixista Milt Hinton i el bateria Cozy Cole.[2]
Calloway va tenir diversos discos d'èxit durant les dècades de 1930 i 1940, convertint-se en el primer músic afroamericà a vendre un milió de còpies d'un sol disc. Va ser conegut com l'home "Hi-de-ho" del jazz per la seva cançó més famosa, "Minnie the Moocher", gravada originalment el 1931. Va estar a les llistes de Billboard en cinc dècades consecutives (de 1930 a 1970).[3] Calloway també va fer diverses aparicions a l'escenari, al cinema i a la televisió fins a la seva mort el 1994 a 86 anys. Va tenir papers a Stormy Weather (1943), Porgy and Bess (1953), The Cincinnati Kid (1965) i Hello Dolly! (1967). La seva carrera va gaudir d'un marcat ressorgiment a partir de l'aparició a la pel·lícula de 1980 The Blues Brothers.
Calloway va ser el primer afroamericà a tenir un programa de ràdio sindicat en l'àmbit nacional.[4] El 1993, Calloway va rebre la Medalla Nacional de les Arts del Congrés dels Estats Units.[5] Va rebre pòstumament el premi Grammy a la trajectòria a tota la vida el 2008. La seva cançó "Minnie the Moocher" va ser inclosa al Saló de la Fama del Grammy el 1999 i es va afegir al Registre Nacional d'Enregistraments de la Biblioteca del Congrés el 2019.[6] Tres anys més tard, el 2022, el National Film Registry va decidir preservar les seves pel·lícules casolanes com a "pel·lícules culturalment, històricament o estèticament significatives".[7] També és inclòs a la Big Band i Jazz Hall of Fame i a l'International Jazz Hall of Fame.
Referències
- ↑ «Transition» (en anglès). Newsweek, November 27, 1994.
- ↑ Litchman, Irv (December 3, 1994). «Cab Calloway Conquered Biz With Panache». Billboard: 10, 105.
- ↑ «Cab Calloway Songs Top Songs / Chart Singles Discography». Music VF, US & UK hits charts.
- ↑ Brooks, Peter «The case for the Calloway house». The Baltimore Sun, July 26, 2019, p. 11.
- ↑ Lelyveld, Nita. «National Medal of Arts to Ray Charles, Cab Calloway, Arthur Miller». AP News, October 4, 1993.
- ↑ Morgan, David. «Jay-Z, Cyndi Lauper, "Schoolhouse Rock" added to National Recording Registry» (en anglès americà). CBS News, March 20, 2019.
- ↑ Ulaby, Neda «'Iron Man,' 'Super Fly' and 'Carrie' are inducted into the National Film Registry» (en anglès). NPR, 14-12-2022.
