Claude Bourgelat

Infotaula de personaClaude Bourgelat

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 març 1712 Modifica el valor a Wikidata
Lió (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 gener 1779 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióNational Veterinary School of Lyon (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióveterinari, enciclopedista, escriptor de no-ficció Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Project Gutenberg: 43907
Claude Bourgelat
Medalla amb la imatge de Claude Bourgelat d'Alexis Joseph Depaulis

Claude Bourgelat (27 de març de 1712 – 3 de gener de 1779) va ser un veterinari francès. Se'l considera com a fundador de la medicina veterinària científica. Institucionalitza l'ensenyament veterinari amb la creació de dues escoles de veterinària: primer a Lió el 1761 i anys més tard a Maisons-Alfort el 1765.

Vida i carrera

Bourgelat va néixer a Lió. Inicialment va estudiar dret i va treballar com a advocat, però es va interessar per la medicina veterinària a causa del seu interès pels cavalls.[1]

El 1740, a l'edat de 28 anys, Bourgelat es va convertir en écuyer du roi de l'Académie d’équitation de Lyon.[1] Com a entusiasta aficionat a l'equitació, va desenvolupar un estil d'equitació que encara es fa servir.[2] El 1750 Bourgelat va escriure el seu primer llibre sobre el tema de la medicina veterinària, el qual considerava la idea de fundar una escola veterinària.[1] Va mantenir aquest propòsit ens estudis del 1761, 1762 i 1764, a partir dels quals va ser la peça clau de la fundació de l'Ecole Veterinaire de Lyon.[1] Va fundar el col·legi veterinari específicament per combatre la pesta bovina, i va acreditar als estudiants formats al centre veterinari de Lió que van expandir els nous mètodes per tot Europa i van ajudar a prevenir i curar les malalties animals.[3]

Ens trobem en ple segle xviii amb un pensament il·lustrat que afavoreix la interdisciplinarietat científica. Bourgelat viurà en aquest ambient adoptant les idees fisiocràtiques de François Quesnay i l'enciclopedisme de Georges-Louis Leclerc, comte de Buffon. La connexió entre les disciplines científiques de la història natural, química, medicina i anatomia comparada faran que la veterinària moderna esclati amb força a Europa.[4][5]

Bourgalet va formar part de l'Acadèmia Francesa de les Ciències i de l'Acadèmia Prussiana de les Ciències. També va contribuir amb Diderot i d'Alambert a l'Encyclopédie.[6]

Obra

  • Le Noveau Newcaslte ou Nouveau Traité de la cavalerie: geometrique, theorique et pratique, Lausanne, 1747, in-12 ; traduit també en anglès
  • Éléments d’hippiatrique, ou nouveaux principes, etc., Lyon, 1750-1753, 3 volumes in-8°
  • Éléments de l’art vétérinaire à l’usage des élèves des écoles royales vétérinaires. Matière médicale raisonnée, ou Précis dans les médicaments considérés dans leurs effets, avec les formules médicinales de la même école, 1761 ; Lyon, J.-M. Bruyset, 1765, in-8°, XIV-239 p. ; 3e éd., Paris, J.-B. Huzard, 1796, 2 vol. in-8°
  • Matière médicale raisonnée ou Précis des médicamens considérés dans leurs effets, à l'usage des élèves de l'École royale vétérinaire, avec les formules médicinales de la même école., etc., Lyon, 1765, in-4°
  • Anatomie comparée du cheval, du bœuf et du mouton (suivie de Recherches sur le mécanisme de la rumination), Paris, 1766, in-8° ; traduit en alelmany
  • Éléments de l’art vétérinaire à l’usage des élèves des écoles royales vétérinaires, Précis anatomique du corps du cheval, comparé avec celui du bœuf et du moutons, Paris, chez Vallat-la-Chapelle, 1766-1769, in-8°, 530 p. ; 2e éd. (augmentée), Paris, chez la Ve Vallat-la-Chapelle, 1791 ; Paris, chez J.-B. Huzard, 1793, in-8° ; 3e éd. (identique à la précédente), Paris, chez Mme Huzard, 1798, 2 vol. in-8°, 378 et 466 p. ; 4e éd. (augmentée et publié avec des Notes par J.-B. Huzard), Paris, Mme Huzard, 1807, 2 vol. in-8°, 425 et 455 p (Edició 1807 tom 1, tom 2). ; Paris, Mme Huzard, 1832, in-8° ; traduït i publicat en alemany, italià i castellà.
  • Art vétérinaire, ou Médecine des animaux, Paris, Impr. de J.-T. Hérissant, chez Vallat-la-Chapelle, 1767, in-4°, 31 p.
  • Hippomêtre ou Instrument propre à mesurer les chevaux, & à juger des dimensions & proportions des parties différentes de leurs corps, avec l'explication des moyens de faire usage de cet instrument. Impr Vallat La Chapelle (Paris) 1768
  • Traité de la conformation extérieure du cheval, de sa beauté et de ses défauts, Paris, 1769, in-8°
  • Essai sur les appareils et sur les bandages propres aux quadrupèdes, avec Philibert Chabert, Paris, Impr. royale, et chez Vallat-la-Chapelle, 1770, in-8°, XIII-106 p. ; nouvelle éd., Paris, Mme Huzard ; 2e éd., Paris, Mme Huzard, 1813, in-8°, XVI-151 p. avec 21 planches ; traduït en alemany
  • Ecóle Roayle Veterinaire. Traitement pour l’épizootie qui règne sur les bêtes à cornes, Paris, Impr. royale, 1770, in-4°, 19 p.
  • Essai théorique et pratique sur la ferrure, à l’usage des Élèves des Écoles vétérinaires, avec Philibert Chabert, 1re éd., Paris, Impr. royale, 1771, in-8°, XVI-206-XX p. Texte en ligne [archive] ; 2e éd., Paris, chez Mme Huzard, 1805, in-8°, XVI-230 p. ; 3e éd., Paris, Mme Huzard, 1813, in-8°, XVI-222 p.
  • Mémoire sur les maladies contagieuses du bétail, avec un sommaire sur une question très-importante, et suivi de l’avis de plusieurs médecins que l’auteur a cru devoir consulter, Paris, Impr. royale, 1775, in-4°, 32-11 p. ; Paris, Impr. royale, 1783, in-4°, 43 p.
  • Règlements pour les Écoles royales vétérinaires de France..., Paris, Impr. royale, 1777, in-8°, XIV-255 p.
  • Léon Moulé. Correspondance de Claude Bourgelat. 1912 (circa).

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Claude Bourgelat». Michigan State University, 11-03-2019. [Consulta: 30 agost 2020].
  2. «Pioneering a profession: The birth of veterinary education in the Age of Enlightenment». American Veterinary Medical Association, 19-12-2010. [Consulta: 30 agost 2020].
  3. J.L.Lupton, "Modern Practical Farriery", 1879, in the section: "The Diseases of Cattle Sheep and Pigs" pp. 1
  4. Allué i Blanch, Vicenç «Claude Bourgelat, promotor de l'academicisme veterinari». Biblioteca informacions. Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Biblioteques, 2011, pàg. 33. ISSN: 1130-9318.
  5. Heintzman, Kit The British Journal for the History of Science, 51, 2, 2018, pàg. 239–260. DOI: 10.1017/S0007087418000274. PMID: 29665887.
  6. Frank A. Kafker: Notices sur les auteurs des dix-sept volumes de « discours » de l'Encyclopédie. Recherches sur Diderot et sur l'Encyclopédie. 1989, Volume 7, Numéro 7, p. 133

 

Bibliografia

  • Marc Mammerickx: Claude Bourgelat: avocat des vétérinaires, Bruxelles 1971
  • Hugues Plaideux, «L'inventaire après décès de Claude Bourgelat», Dins Bulletin de la Société française d'histoire de la médecine et des sciences vétérinaires, 10, 2010, p.125-158. en línia
  • Hugues Plaideux, «La descendance de Claude Bourgelat», A Bulletin de la Société française d'histoire de la médecine et des sciences vétérinaires, 12, 2012, p.161-176. en línia

Bourgelat, Claude, a: Frank Arthur Kafker, Els enciclopedistes com a individus: un diccionari biogràfic dels autors de l’Encyclopédie, Oxford 1988,, pàg.67–71.

  • Richard Tagand: Claude Bourgelat, écuyer lyonnais, 1712–1779, dins: Revue de médecine vétérinaire 1959, p.888-897.
  • Alcide Railliet, Léon Moulé: Histoire de l'École d'Alfort, París 1908, en línia
  • Louis Furcy Grognier: Notice historique et raisonnée sur C. Bourgelat, Fondateur des écoles vétérinaires; ou l'on trouve un aperçu statistique sur ces établissemens, Paris [ua] 1805