David Cronenberg

David Cronenberg

David Cronenberg a Cannes (2002).
Nom original	(en) David Paul Cronenberg
Biografia
Naixement	David Paul Cronenberg 15 març 1943 (81 anys) Toronto (Canadà)
Floruit	1999
President del jurat del Festival de Canes
1999 – 1999 ← Martin Scorsese – Luc Besson →
Dades personals
Nacionalitat	Canadà
Formació	Universitat de Toronto Harbord Collegiate Institute North Toronto Collegiate Institute
Activitat
Ocupació	director de cinema, muntador, actor de cinema, actor de televisió, productor de cinema, guionista, actor, realitzador
Activitat	1969  –
Membre de	Royal Society del Canadà Writers Guild of America West
Família
Cònjuge	Margaret Hindson (1970-1977) Caroline Zeifman (1979-)
Fills	Brandon Cronenberg  ( Carolyn Zeifman (en) ) Caitlin Cronenberg  ( Carolyn Zeifman (en) ) Cassandra Cronenberg (en)  ( Margaret Hindson (en) )
Pares	Milton Cronenberg (en)   i Esther Cronenberg (en)
Germans	Denise Cronenberg
Premis (2006)  Carrossa d'Or (2002)  Premi a la millor direcció (Festival de Sitges), per l'obra Spider (2002)  Premi Màquina del Temps (1999)  Passeig de la Fama del Canadà (1996)  Premi del Jurat del Festival de Canes, per l'obra Crash (1989, 1992)  Canadian Screen Award a la millor pel·lícula (1977)  Premi al millor guió (Festival de Sitges), per l'obra Ràbia (1975)  Premi a la millor direcció (Festival de Sitges), per l'obra Vénen de dintre de...  Oficial de l'Orde del Canadà  Cavaller de la Legió d'Honor  Membre de la Societat Reial del Canadà  Orde d'Ontàrio  Company de l'Orde del Canadà  Medalla del Jubileu de Diamants de la Reina Elisabet II  Cavaller de les Arts i les Lletres  Special Prize of the Angoulême festival jury (en)  The George Pal Memorial Award

David Cronenberg (Toronto, 15 de març de 1943) és un director de cinema i actor canadenc.^[1] S'especialitza en el gènere fantàstic^[1] del qual és considerat un des cineastes claus.^[2] Hi va inciar el que es coneix com body horror o horror corporal. Aquest estil de fer pel·lícules explora les pors de la gent per la transformació i la infecció corporals. A la primera meitat de la seva carrera va explorar aquests temes sobretot amb el terror i amb la ciència-ficció, tot i que el seu treball s'ha ampliat més enllà d'aquests gèneres.

Biografia

Cronenberg va néixer a Toronto a l'estat d'Ontario del Canadà, on viu actualment. És fill d'Esther Sumberg, pianista, i Milton Cronenberg, escriptor i redactor. Va créixer en la secular família jueva de classe mitjana. Estudià a l'institut col·legial del nord de Toronto i més endavant es va graduar a la universitat de Toronto en literatura. Cita William S. Burroughs i Vladimir Nabokov com a influències.

Després de dues pel·lícules curtes presenta en blanc i negre Stereo i en color Crimes of the Future, Cronenberg es va associar amb Ivan Reitman. El govern canadenc proporcionava finançament per a les pel·lícules de Cronenberg als anys 1970. Cronenberg alternava la seva signatura horror corpora en pel·lícules com Shivers amb projectes que reflecteixen el seu interès en curses de cotxes i motos. Rabid explotava els talents inesperats de la reina del porno Marilyn Chambers, i va ser una revelació amb els distribuïdors internacionals i així va tenir més èxit en els seus dos següents projectes de terror.

Les pel·lícules de Cronenberg segueixen una progressió, un moviment des del món social fins a la vida interior. A les seves primeres pel·lícules, els científics modifiquen cossos humans, que suposen la interrupció de l'ordre social (Shivers, Rabid). En el seu període mitjà, el caos treballat pel científic és més personal, The Brood, Scanners, Videodrome. En el període posterior, el científic és canviat pel seu experiment (The Fly). Aquesta trajectòria culmina amb Dead Ringers on un parell de ginecòlegs entren en una espiral d'interdependència i addicció a les drogues. Les pel·lícules posteriors de Cronenberg tendeixen més al vessant psicològic, sovint contrastant realitats subjectives i objectives (eXistenZ, M Butterfly, Spider).^[3]

Potser el millor exemple d'una pel·lícula que trenca la línia dels seus treballs de caos personal i confusió psicològica és l'adaptació de Cronenberg del seu heroi literari: el llibre més controvertit de Burroughs, Naked Lunch. El llibre es considerava «no filmable» i Cronenberg admetia que una traducció directa del llibre per filmar-lo «costaria 100 milions de dòlars i estaria prohibit a tots els països al món». En canvi, Cronenberg –com en la seva pel·lícula anterior, Videodrome– les línies entre el que semblava ser realitat i el que semblaven al·lucinacions causades per la drogoaddicció esdevenen borroses. Cronenberg manifestava que mentre escrivia el guió cinematogràfic per a Naked Lunch, sentia un moment de sinergia amb l'estil d'escriptura de William S. Burroughs. Sentia que la connexió entre la seva direcció i l'estil de prosa de Burroughs era tan forta, que va arribar a dir que «escriuré el seu pròxim llibre».

Cronenberg ha dit que les seves pel·lícules s'haurien de veure «des del punt de vista de la malaltia», i que, per exemple, s'identifica amb els personatges a Shivers, després que s'infecten amb paràsits anàrquics.

A banda de The Dead Zone (1983) i The Fly, Cronenberg no sol treballa dins del món dels obres a gran pressupost, tal com es fan les pel·lícules a Hollywood, encara que ha tingut alguna ocasió. En una etapa se'l va considerar com a director possible per a Star Wars episodi VI: El retorn del Jedi.

Durant els últims anys 1990, Cronenberg s'anunciava com a director d'una seqüela d'una altra pel·lícula de Verhoeven, Instint Bàsic, però tampoc va anar endavant. El seu treball recent, el thriller Una història de violència (2005), és un dels de més alt pressupost i de més bona audiència. En Maps to the stars (2015) realitza una paròdia «salvatge i demolidora» del món del cinema a Los Angeles.^[4]

El 2014 va publicar la seva primera novel·la Consumed, traduït al català per Yannick Garcí al 2016 amb el títol Consumits.^[5] És un història burlesca d'un intel·lectual antropòfag francès i dos periodistes sense escrúpols que veuen l'exclusiva sensacional de llur vida.^[6] «El resultat és fascinant. A les mans tenim un llibre escrit per un autor de 73 anys però amb el vigor, la turbulència, l'entusiasme i l'eufòria d'un autèntic adolescent. […]. Amb Consumits, Cronenberg creix encara més.»^[6]

Cronenberg ha contractat Howard Shore per a compondre la banda sonora de gairebé totes les seves pel·lícules.

Filmografia

• 1967: From the Drain (curtmetratge)
• 1969: Stereo
• 1970: Crimes of the Future
• 1975: Vénen de dintre de... (Shivers)
• 1977: Ràbia
• 1979: Fast Company
• 1979: Cromosoma 3 (The Brood)
• 1981: Scanners
• 1983: Videodrome
• 1983: La zona morta
• 1986: La mosca
• 1988: Inseparables (Dead Ringers)^[7]
• 1990: Nightbreed (com a actor)
• 1991: Naked Lunch
• 1993: Madame Butterfly
• 1996: Crash^[8]
• 1998: L'última nit (Last Night)
• 1999: eXistenZ
• 2002: Spider
• 2005: Una història de violència
• 2007: Promeses de l'est
• 2011: A Dangerous Method
• 2012: Cosmopolis
• 2014: Mapes a les estrelles^[9][10]
• 2022: Crimes of the Future
• 2024: The Shrouds

Bibliografia

• 2014: Consumed, traduït al català Consumits (2016) per Yannick García^[11]

Referències

Enllaços externs

• Lucas, Ralph. «David Cronenberg, director» (en anglès). Biographies, 15-03-2015.
• Allinson, Ashley. «Cronenberg, David» (en anglès). Great Directors. Sense of Cinema, octubre 2002.