Descolonització portuguesa d'Àfrica
La independència de les colònies portugueses a Àfrica començà al 1973 amb la declaració unilateral de la República de Guinea Bissau, que fou reconeguda per la comunitat internacional, però no per la potència colonitzadora. Les altres colònies portugueses aconseguiren la independència al 1975, en el context de la Revolució dels Clavells, i s'acabà així l'Imperi portugués.(1)(2)
La descolonització va generar un moviment migratori que encabí a Portugal prop de 700.000 persones designades com "retornades".(3)(4)(5)
Referències
 | Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- (1)Davila, Jerry. Hotel Trópico - Brasil i o desafio da descolonização Africana, 1950-1980. Ed. Paz & Terra, 2011. ISBN 9788577531790.
- (2)Franz-Wilhelm Heimer, Doni Entwicklungskonflikt in Angola. (alemany) Munique: Weltforum Verlag, 1979; versió abreujada en portugués: O processo de descolonização em Angola: ensaio de sociologia política, Lisboa: A Regra do Jogo, 1980
- (3)Mário António Fernandes d'Olivera (org.), A descolonização portuguesa: Aproximaçâo a um estudo. Lisboa: Institut Democràcia i Llibertat, 1979
- (4)Norrie MacQueen, The Decolonisation of Portuguese Africa. (anglès) Londres & Nova York: Longman, 1997
- (5)Stewart Lloyd-Jones & António Costa Pinto, The Last Empire: Thrity years of Portuguese decolonisation. (anglès) Bristol & Portland, Oregon: Intellect Books, 2003
Vegeu també
Enllaços externs
- La descolonização, prioridade do MFA, Dicionário de Abril - Lletra D, per António Reis/ Maria Inácia Rezola/ Paula Borges, Braveant/ RTP, 2012.
- Descolonização: Os 500 dias da fim do Império, Descolonização portuguesa, per Rosário Lira, RTP, 2018.
- ONU contra colonialismo portuguâs, A vida dos Sons - 1960 (Extrato de Programa), per Ana Aranya / Iolanda Ferreira, RDP, 2012.
