Deux Lions au soleil

Infotaula de pel·lículaDeux Lions au soleil
Fitxa
DireccióClaude Faraldo Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Jean-François Stévenin
Jean-Pierre Sentier
Alain Doutey
Catherine Lachens
Dominique Bonnaud
Georges Trillat
Guilhaine Dubos
Jeanne Herviale
Martine Sarcey
Michel Robin Modifica el valor a Wikidata
ProduccióStéphane Tchalgadjieff Modifica el valor a Wikidata
GuióClaude Faraldo Modifica el valor a Wikidata
MúsicaAlbert Marcœur i François Ovide Modifica el valor a Wikidata
FotografiaBernard Lutic Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeDominique Galliéni
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena2 setembre 1980 Modifica el valor a Wikidata
Durada110 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia dramàtica Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0080619 Allocine: 32776 Letterboxd: two-lions-in-the-sun Allmovie: v161429 TCM: 484038 TMDB.org: 204422 Modifica el valor a Wikidata

Deux Lions au soleil és una pel·lícula francesa dirigida per Claude Faraldo, estrenada l'octubre de 1980.[1]

Sinopsi

Després d'una avaria de cotxe a la tornada de les vacances, Paul i René, dos homes de quaranta anys cansats de les seves il·lusions perdudes, decideixen convertir-se en lleons i marxar cap al sol. Negant-se a partir d'ara a treballar a la fàbrica, al metro, a la rutina, viuran petites estafes i trobaran l'amor amb el gir de la seva aventura.

Repartiment

  • Jean-François Stévenin: Paul
  • Jean-Pierre Sentier: René
  • Catherine Lachens: Babette
  • Jean-Pierre Tailhade: el torner
  • Martine Sarcey: la dona del parc
  • Michel Robin: l'home del parc
  • Valérie Kling: Mireille
  • Alain Doutey: El director del banc
  • Jeanne Herviale: la patrona
  • Nathalie Jadot: la filla de René
  • Guilhaine Dubos: Babette, filla de René
  • Mario D'Alba: un amic
  • Dominique Bonnaud: el cambrer del motel
  • Georges Trillat: el marit de Mireille

Recepció crítica

  • Jean-Luc Douin al diari Le Monde :
« Deux Lions au soleil passa del fart al realisme social desesperat. Detectem una tendresa en aquesta vagabunderia entre dos proles homosexuals que decideixen deixar de treballar i viure el seu desencant sense agressivitat, descobrint que l'estafa no val més que la misèria.[2] »

Referències

  1. Deux lions au soleil, Enciclopèdia Larousse
  2. " DEUX LIONS AU SOLEIL " de Claude Faraldo Changer de vie, Le Monde, 7 de novembre de 1980