Dmitri Mirimanoff
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ru) Дмитрий Семёнович Мириманов 13 setembre 1861 (Julià) Pereslavl-Zalesski (Imperi Rus) |
| Mort | 5 gener 1945 (83 anys) Ginebra (Suïssa) |
| Activitat | |
| Ocupació | matemàtic |
| Ocupador | Universitat de Lausana (1922–1931) Universitat de Friburg (1920–1921) Universitat de Ginebra (1901–1936) |
| Alumnes | Georges de Rham |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Estudiant doctoral | Sophie Piccard |
| Família | |
| Cònjuge | Malvina Geneviève Valentine Adriansen |
| Fills | André Mirimanov |
| Pares | Семён Мирима́нович Мирима́нов i Мари́я Дми́триевна Рудакова |
Dmitri Mirimanoff (rus: Дмитрий Семёнович Мириманов) (Pereslavl-Zalesski, 13 de setembre de 1861 (Julià) - Ginebra, 5 de gener de 1945) va ser un matemàtic suís d'origen rus.
Mirimanoff va néixer a l'óblast de Iaroslavl (Rússia) en una rica família d'origen armeni.[1] Va estudiar matemàtiques a França i a Itàlia, fins que el 1900 va obtenir el doctorat a la universitat de Ginebra.[2] A partir d'aleshores va fer la seva carrera acadèmica a Suïssa, a les universitats de Ginebra, Friburg i Lausana.
Els treballs científics de Mirimanoff abarquen una seixantena de publicacions en els camps de la teoria de nombres, de la teoria de conjunts i de la probabilitat.[3] D'especial rellevància són els seus treballs sobre teoria de conjunts[4] l'axioma de regularitat (o de fundació),[5][6][7] amb els que va introduir la paradoxa que porta el seu nom (1917).[8] També van ser interessants les seves aportacions al problema de les votacions[9] i sobre el darrer teorema de Fermat.[10]
Referències
- ↑ Redaction, 2011, p. web.
- ↑ Specker, 2001, p. 44.
- ↑ Vandiver, 1942-50, p. 169.
- ↑ Specker, 2001, p. 44-48.
- ↑ Halbeisen, 2012, p. 62-63.
- ↑ Kanamori, 2010, p. 10.
- ↑ Sangiorgi, 2012, p. 18.
- ↑ Grattan-Guinness, 2000, p. 477.
- ↑ Renault, 2008, p. 362.
- ↑ Vandiver, 1942-50, p. 170-176.
Bibliografia
- Grattan-Guinness, Ivo. The Search for Mathematical Roots, 1870-1940 (en anglès). Princeton University Press, 2000. ISBN 0-691-05857-1.
- Halbeisen, Lorenz. J.. Combinatorial Set Theory (en anglès). Springer, 2012. ISBN 978-1-4471-2172-5.
- Kanamori, Akihiro. «Introduction». A: Matthew Foreman, Akihiro Kanamori (eds.). Handbook of Set Theory (en anglès). Springer, 2010, p. 1-92. ISBN 978-1-4020-4843-2.
- Renault, Marc «Lost (and Found) in Translation: André's Actual Method and Its Application to the Generalized Ballot Problem» (en anglès). The American Mathematical Monthly, Vol. 115, Num. 4, 2008, pàg. 358-363. ISSN: 0002-9890.
- Sangiorgi, Davide. «Origins of bisimulation and coinduction». A: Davide Sangiorgi, Jan Rutten (eds.). Advanced Topics in Bisimulation and Coinduction (en anglès). Cambridge University Press, 2012, p. 1-37. ISBN 978-1-107-00497-9.
- Specker, Ernst «La réponse de Dmitry Mirimanoff» (en francès). PhilSwiss Schriften zur Philosophie, Vol. 1, 2001, pàg. 44-49. ISSN: 1424-8875.
- Tzermias, Pavlos «On Cauchy-Liouville-Mirimanoff polynomials II» (en anglès). Functiones et Approximatio. Commentarii Mathematici, Vol. 46, Num. 1, 2012, pàg. 15-27. DOI: 10.7169/facm/2012.46.1.2. ISSN: 2080-9433.
- Vandiver, H.S. «Les travaux mathématiques de Dmitry Mirimanoff» (en francès). L'Enseignement Mathématique, Vol. 39, 1942-1950, pàg. 169-175. ISSN: 0013-8584.
Enllaços externs
- Torrione-Vouilloz, Dominique. «Dimitry Mirimanoff». Number Theory Web, 2003. [Consulta: 1r juliol 2021]. (francès)
- Redaction. «Armenia honors mathematician Dmitry Mirimanoff». The Armenian Reporter, 2011. Arxivat de l'original el 24 de novembre 2012. [Consulta: 1r juliol 2021]. (anglès)
- Volken, Henri. «Dmitry Mirimanoff». Dictionnaire Historique de la Suisse, 2008. [Consulta: 1r juliol 2021]. (francès)
- «Дмитрий Мириманов - Dmitry Mirimanoff». 360wiki.ru. [Consulta: 1r juliol 2021]. (rus)
