Economia del Iemen

Economia de l'Iemen

Moneda	rial iemenita
Organitzacions comercials	OMC, (observador), Lliga Àrab
Estadístiques
PIB nominal	18.213.328.571,429 $ (2016)
PIB (en PPP)	61,88 miliards (2010)
Rànquing PIB	85è (2010)
Taxa del PIB	5,2% (2010)
PIB per càpita	2 600 (2010)
PIB (PPP) per càpita	2.606,392 dòlars Geary-Khamis (2017)
PIB per sector	agricultura 8,2%, indústria 38,8%, comerç i serveis 53% (2010)
Inflació	12,2% (2010)
Taxa de creixement real	−9,8 % (2016)
Població sota el llindar de pobresa	45,2% (2003)
Força laboral	6.832.000 (2010)
Ocupació laboral per sector	3/4 de la població treballen en l'agricultura i ramaderia
Taxa d'atur	35% (2003)
Indústries principals	producció i refino de petroli, producció en petita escala de tèxtils de cotó i articles de cuir, processament d'aliments, artesania, producció de petits articles de alumini, ciment, reparo de bucs comercials, gas natural
Socis comercials
Exportacions 7 462 milions (2010) Productes d'exportació petroli brut, cafè, peix sec i salat, gas natural Socis principals República Popular de la Xina 36%, Tailàndia 17,63%, Índia 13,54%, Àfrica del Sud 6,16%, Japó 5,49%, Emirats Àrabs Units 4,99% (2009)
Importacions 8 350 milions (2010) Productes d'importació aliments i animals vius, máquines i equipaments, productes químics Socis principals República Popular de la Xina 13,98%, Emirats Àrabs Units 12,3%, Índia 8,63%, Aràbia Saudita 5,8%, Estats Units 4,52%, Brasil 4,51%, Turquia 4,51%, Kuwait 4,33%, França 4,24% (2009)
Finances públiques
Deute extern	7 147 milions (2010)
Ingressos	7 581 milions (2010)
Despeses	9 345 milions (2010)
Reserves totals	5.344.296.890 $ (2013)
Nota: dades monetàries en dòlars (US$)

Iemen és un país amb ingressos reduïts, que és altament dependent de l'exportació de petits jaciments de petroli, el qual és responsable per 25% del producte interior brut i 70% de les rendes governamentals.^[1] És, no obstant això, el país més pobre de l'Orient Mitjà. L'agricultura és variada, però aprofita menys del 10% del territori i és afavorida per ser l'única regió de la Península Aràbiga amb pluges regulars. Amb prou feines un 1% de la superfície és irrigable, i l'economia segueix sent molt arcaica. Dins del sector agrícola convé citar els cultius de cereals - mill, sorgo, cafè, el blat, la melca, l'ordi i el blat de moro, els llegums, les patates, les oleaginoses (sèsam i cotó), les hortalisses, el cafè i el tabac. Hi ha conreus de vinya i arbres fruiters de clima temperat i tropical (palmera de dàtils).

El país ha intentat enfrontar els efectes de la declinació en la producció de petroli, diversificant l'economia a partir d'un programa de reformes iniciat el 2006, destinat a sectors no-petrolífers i a l'atracció d'inversions estrangeres.^[1] En octubre de 2009 el país va exportar per primera vegada gas natural, com a primer resultat d'aquest programa de diversificació.

Referències