Eduardo Gasset y Artime

Eduardo Gasset y Artime

Biografia
Naixement	12 juny 1832 Pontecesures (Pontevedra)
Mort	20 maig 1884 (51 anys) Madrid
Sepultura	cementiri de San Isidro 40° 24′ 06″ N, 3° 43′ 36″ O / 40.401669°N,3.726567°O / 40.401669; -3.726567
Ministre d'Ultramar
13 de juny de 1872 – 21 de desembre de 1872
← Adelardo López de Ayala Tomás María Mosquera García →
Diputat al Congrés dels Diputats
16 de febrer de 1869 – 2 de gener de 1871
Luciano Puga Blanco →
Circumscripció	Santiago de Compostel·la
Diputat al Congrés dels Diputats
22 d'abril de 1871 – 24 de gener de 1872
Lorenzo Izquierdo Zárate →
Circumscripció	Cambados
19 de setembre de 1872 – 22 de març de 1873
← Rafael Antonio de Orense Figueroa Manuel Rey Gosende →
Circumscripció	Padrón
Diputat al Congrés dels Diputats
2 de maig de 1879 – 31 de març de 1884
← Rafael Antonio de Orense Figueroa José Bermúdez de la Puente →
Circumscripció	Padrón
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, periodista
Partit	Partit Radical
Família
Fills	Rafael Gasset Chinchilla, Eduardo Gasset Chinchilla
Diputat al Congrés dels Diputats Governador civil de la província de Pontevedra Regidor de l'Ajuntament de Madrid Senador al Senat espanyol

Eduardo Gasset y Artime (Pontecesures, 12 de juny de 1832 - Madrid, 20 de maig de 1884) va ser un polític i periodista gallec, diputat a les Corts Espanyoles durant el sexenni democràtic i durant la restauració borbònica.

Biografia

Va treballar des de molt jove en el Banco de San Fernando i al Ministeri d'Hisenda. Com a polític es va iniciar en 1858 en la Unió Liberal. Va ser diputat per diverses circumscripcions, principalment per Padrón. En 1865 fou nomenat governador civil de Pontevedra.

Va donar suport a la revolució de 1868 i fou elegit diputat per Santiago a les eleccions generals espanyoles de 1869, per Cambados a les eleccions de 1871 i per Padrón a les d'abril de 1872.^[1] Durant el sexenni democràtic fou regidor de l'Ajuntament de Madrid i ministre d'Ultramar en 1872, càrrec del qual dimitirà al no estar d'acord amb el Govern en l'abolició de l'esclavitud, per les conseqüències que podia tenir en la situació de Cuba i Puerto Rico.

Després de la restauració borbònica fou elegit diputat novament per Padrón a les eleccions generals espanyoles de 1879 i 1881.

Com a periodista començà col·laborant a Las Novedades i en 1855 al Semanario Pintoresco Español, del que n'arribaria a ser director i on hi publicà els poemes Duerme hijo mío, La paz del alma i Fábula. En 1862 fundà el diari El Eco del País, òrgan oficiós de la Unió Liberal i en 1867 va fundar el diari El Imparcial, de tendència liberal i va ser un dels diaris més influents a Espanya a la fi del segle xix i principis del Segle XX.^[2] Va escriure poesia i es considera del grup literari pre-becquerià. També fou un dels fundadors i accionistes de la Institución Libre de Enseñanza, i membre inicial de l'Asociación de Escritores y Artistas.

Casat amb Rafaela Chinchilla, va tenir quatre fills, entre ells el polític Rafael Gasset Chinchilla i Dolores Gasset Chinchilla, mare del filòsof José Ortega y Gasset.

Referències

Enllaços externs

• Eduardo Gasset y Artime a mcnbiografias.com

Càrrecs públics
Precedit per: Adelardo López de Ayala	Ministre d'Ultramar (juny-desembre) 1872	Succeït per: Tomás María Mosquera García