El cochecito
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Marco Ferreri  |
| Protagonistes | Chus Lampreave José Luis López Vázquez José Isbert María Luisa Ponte Maria Isbert Ángel Álvarez Carlos Saura Antonio Escribano Antonio García-Riquelme Salvador Pedro Porcel Rafael Azcona José Álvarez "Lepe" |
| Producció | Pere Portabella i Ràfols |
| Dissenyador de producció | Enrique Alarcón |
| Guió | Marco Ferreri i Rafael Azcona |
| Música | Miquel Asins Arbó |
| Fotografia | Juan Julio Baena Álvarez |
| Distribuïdor | Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Espanya |
| Estrena | 1960 |
| Durada | 85 min |
| Idioma original | castellà |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | drama i comèdia |
| Lloc de la narració | Madrid |
       | |
← La venganza Plácido → | |
El cochecito és una pel·lícula espanyola dirigida per Marco Ferreri i estrenada el 3 de novembre de 1960. Està basada en el relat Paralítico, de l'obra Pobre, paralítico y muerto (1960), de Rafael Azcona.[1]
La pel·lícula va obtenir el Premi de la crítica, atorgat per FIPRESCI, en la 21a Mostra Internacional de Cinema de Venècia,[2] així com el Premi Sant Jordi a la millor pel·lícula espanyola.[3]
Argument
Don Anselmo Proharán (José Isbert) és un ancià totalment decidit a adquirir un cotxet d'invàlid amb motor, igual que el que té el seu amic Lucas i altres companys de la seva edat. Malgrat l'oposició de tota la seva família, Don Anselmo no desisteix del seu capritx, fins i tot si per a aconseguir-lo es veu obligat a vendre les joies de la família. Quan el seu fill Carlos (Pedro Porcel) s'assabenta, l'obliga a retornar-ho. En venjança, Don Anselmo presa la decisió d'enverinar a la seva família. Quan intenta fugir en el seu cotxet, no obstant això, és finalment detingut per la Guàrdia Civil.
Producció
La versió inicial de la pel·lícula donava clarament a entendre que Don Anselmo complia els seus fúnebres propòsits, però aquest final va ser prohibit per la censura, optant-se llavors per una versió més edulcorada en la qual implícitament es veia que el decidit ancià no executava el seu pla i la família continuava viva.[4]
En una breu seqüència apareixen caracteritzats de frares el guionista, Rafael Azcona, i Carlos Saura.[4]
Els interiors es van construir en els Estudis Sevilla i, amb la finalitat d'obtenir un major realisme, les parets van ser enguixades «per a transmetre la sensació d'una llar claustrofòbica».[5]
Referències
- ↑ Sánchez Salas, Bernardo. Diccionario del cine español (en castellà). Madrid: Alianza Editorial, 1998, p. 234-235. ISBN 978-84-206-5257-3.
- ↑ Pàgina de l'edició de 1960 del Festival de Venècia a IMDb.
- ↑ «Premio San Jorge de Cinematografía». El Mundo Deportivo [[[Barcelona]]], 24-04-1961, p. 11.
- ↑ 4,0 4,1 BORAU, J.L.: Diccionario..., pág. 235.
- ↑ Estudio de la película en ARRANZ, D.F.:Las cien mejores..., pág. 110.
Vegeu també
- Abad, automòbil de minusvàlids
Bibliografia
- ARRANZ, David Felipe: Las cien mejores películas sobre obras literarias españolas, págs. 109-110. Cacitel, S.L., 2009. ISBN 978-84-96613-31-7
- BORAU, José Luis (dir.): Diccionario del cine español; artículo de Bernardo Sánchez Salas, págs 234-235. Alianza Editorial, Madrid, 1998. ISBN 978-84-206-5257-3
- CAPARRÓS LERA, José Mª, CRUSELLS, Magí y ESPAÑA, Ramón de: Las grandes películas del cine español, págs. 109-113. Ediciones JC Clementine, Madrid 2007. ISBN 978-84-89564-50-3
- EGEA, Juan F., Paralítico o no: Comedia irónica, disidencia e identidad en El cochecito, Anales de Literatura Española Contemporánea, 28.I (2003), págs. 77-94.
Enllaços externs
- Guió de la pel·lícula.
Pel·lícules dirigides per Marco Ferreri | ||
|---|---|---|
El pisito (1958) · Los chicos (1959) · El cochecito (1960) · Le italiane e l'amore - episodi L'infedeltà coniugale (1961) · Una storia moderna - L'ape regina (1963) · Contrasexe - episodi Il professore (1964) · La dona mico (1964) · Oggi, domani, dopodomani - episodi L'uomo dei 5 palloni (1965) · Marcia nuziale (1965) · Corrida! (1966) · L'harem (1967) · Break Up (1969) · Dillinger è morto (1969) · La llavor de l'home (1969) · Perché pagare per essere felici (1971) · L'udienza (1971) · La cagna (1972) · La Grande Bouffe (1973) · Touche pas à la femme blanche ! (1974) · La Dernière Femme (1976) · Yerma (1978) · Adéu al mascle (1978) · Demano asil... (al parvulari) (1979) · Storie di ordinaria follia (1981) · Storia di Piera (1983) · Il futuro è donna (1984) · I Love You (1986) · Come sono buoni i bianchi! (1988) · Le Banquet (1989) · La casa del sorriso (1991) · La carne (1991) · Diario di un vizio (1993) · Nitrato d'argento (1996) |  | |
|
