El santuario no se rinde

Infotaula de pel·lículaEl santuario no se rinde
Fitxa
DireccióArturo Ruiz Castillo Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Alfredo Mayo
Beni Deus
Carlos Muñoz
Casimiro Hurtado
Eduardo Fajardo
Fernando Fernández de Córdoba
Fulgencio Nogueras
Jacinto San Emeterio
Jose María Lado
Manuel Monroy
Mary Lamar
Modesto Blanch
Pablo Álvarez Rubio
Rafael Bardem
Rufino Inglés
Tomás Blanco
Beatriz de Añara
Boni Zaera
GuióArturo Ruiz Castillo
MúsicaJesús García Leoz
FotografiaJuan Mariné Bruguera
MuntatgeMercedes Alonso Modifica el valor a Wikidata
ProductoraValencia Films
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena1949 Modifica el valor a Wikidata
Durada96 minuts
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
TemaSetge del Santuari de la Mare de Déu de la Cabeza Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióAndalusia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0041844 Filmaffinity: 869032 Letterboxd: el-santuario-no-se-rinde TMDB.org: 111705 Modifica el valor a Wikidata

El santuario no se rinde és una pel·lícula espanyola realitzada en 1949, dirigida per Arturo Ruiz Castillo ambientada en un episodi de la guerra civil espanyola, el setge del Santuari de la Mare de Déu de la Cabeza.[1]

Argument

Mentre puja per la rampa que condueix al Santuari de la Mare de Déu de la Cabeza, Marisa recorda els terribles dies que va passar en ell durant la Guerra Civil. Quan les línies republicanes van començar a avançar, Luis de Aracil l'havia portat fins al Santuari, defensat pels partidaris de l'alçament, on estaria més segura.

Allí dirigia la defensa el capità Cortés. Una altra plaça pròxima (el Palau de Sitio Nuevo), també era defensada per les forces revoltades, fins que es van replegar al Santuari. El Santuari era proveït de queviures per avió des de Còrdova i Sevilla, destacant en el proveïment el capità Carlos de Haya González. La major part dels morts van ser per la metralla de les bombes i el foc freqüent de fuselleria, encara que es conta que alguns assetjats van morir a conseqüència d'intoxicació per herbes, amb les quals s'alimentaven per falta d'aliments.

L'1 de maig de 1937, després d'una dura resistència de més de nou mesos de continuat assalt, el Santuari va ser pres per les forces republicanes. Es diu que la talla de la Verge de la Cabeza va ser amagada durant el setge, i mai es va trobar.

Fitxa artística

  • Alfredo Mayo (Luis de Aracil)
  • Beni Deus
  • Carlos Muñoz
  • Casimiro Hurtado
  • Eduardo Fajardo
  • Fernando Fernández de Córdoba
  • Fulgencio Nogueras
  • Jacinto San Emeterio
  • Jose María Lado
  • Manuel Monroy
  • Mary Lamar
  • Modesto Blanch
  • Pablo Álvarez Rubio
  • Rafael Bardem
  • Rufino Inglés
  • Tomás Blanco (Capitán Cortés)
  • Beatriz de Añara (Marisa)
  • Boni Zaera

Premis

Tomás Blanco va guanyar la Medalla del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics al millor actor principal.[2]

Referències

  1. TVE justifica 'El santuario no se rinde' el 18 de julio, El Periódico, 19 de juny de 2016
  2. «Medallas del CEC a la producción española de 1949». Círculo de Escritores Cinematográficos. Arxivat de l'original el 2020-08-01. [Consulta: 24 març 2016].