El señor de La Salle
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Luis César Amadori  |
| Protagonistes | Fernando Rey Marc Michel Rafael Luis Calvo Mel Ferrer Josep Maria Caffarel i Fàbregas Roberto Camardiel Carlos Casaravilla Antonio Casas Alfredo Mayo Enrique Diosdado María Francés José Guardiola Tomás Blanco Matilde Muñoz Sampedro Mabel Karr Fernando Hilbeck José María Seoane Buján Pedro Sempson Pepe Rubio Núria Torray Pilar Muñoz Ángel Picazo Manuel Gil Huidobro Antoni Ferrandis Monrabal |
| Producció | Tulio Demicheli |
| Dissenyador de producció | Josep Anton Pérez Giner |
| Guió | Luís Lucas i José Gallardo (es)  |
| Música | Gregorio García Segura |
| Fotografia | Antonio Macasoli |
| Muntatge | Antonio Ramírez de Loaysa |
| Productora | Eurofilms Europea de Cine S.A |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Espanya |
| Estrena | 1964 |
| Durada | 138 min |
| Idioma original | castellà |
| Color | en color |
| Pressupost | 30.000.000 ₧ |
| Descripció | |
| Gènere | cinema històric |
    | |
El señor de La Salle és una pel·lícula espanyola, dirigida per Luis César Amadori el 1964, protagonitzada per Mel Ferrer.[1][2]
Argumento
Biografia de Sant Joan Baptista de la Salle, on s'aprecien l'esforç i les penúries que aquest canonge de la noblesa va haver de superar per a poder oferir una educació universal i gratuïta als nens, la seva principal devoció, en temps de Lluís XIV.
Repartiment
- Mel Ferrer ... Joan Baptista de La Salle
- Enrique Diosdado ... Pare de l'Abat Clement
- Manuel Alexandre ... Abate Bricot
- Tomás Blanco ... Oncle de La Salle
- José María Caffarel ... Rogier
- Rafael Luis Calvo ... Taberner
- Roberto Camardiel ... Nyel
- Carlos Casaravilla ... Mestre Soldat
- Antonio Casas ... Fiscal
- Fernando Cebrián ... Vuyart
- Antonio Ferrandis ... Mestre Ravaillao
- María Francés ... Mare Superiora
- Manuel Gil ... Abat Clement
- José Guardiola ... Carreter de Parmenia
- Mabel Karr ... Maria de La Salle
Premis
Rafael Rivelles va rebre el premi al millor actor secundari als Premis del Sindicat Nacional de l'Espectacle de 1964.[3]
