Enginyeria de transports

Enginyeria de transports és la branca de l'enginyeria civil i de l'enginyeria industrial que tracta sobre la planificació, disseny i operació de trànsit als carrers, carreteres i autopistes, les seves xarxes, infraestructures, terres confrontants i la seva relació amb els diferents mitjà de transport aconseguint una mobilitat segura, eficient i convenient tant de persones com de mercaderies.

S'entén per enginyeria de transports i vies, el conjunt de coneixements, habilitats, destreses, pràctiques professionals, principis i valors, necessaris per satisfer les necessitats socials sobre mobilitat de persones i béns.

L'enginyeria de transports i vies, és una especialitat de la professió d'enginyeria, basada en l'aplicació de les ciències físiques, matemàtiques, químiques, la tècnica i en general l'enginy, en benefici de la humanitat.

Planificació de transport

La planificació del transport és el procés de definició de polítiques futures, objectius, inversions i dissenys de planificació espacial per preparar-se per a les necessitats futures de traslladar persones i mercaderies a les destinacions. Tal com es practica avui, és un procés de col·laboració que incorpora les aportacions de moltes parts interessades, incloses diverses agències governamentals, empreses públiques i privades. Els planificadors de transport apliquen un enfocament multimodal i/o integral per analitzar l'àmplia gamma d'alternatives i impactes al sistema de transport per influir en els resultats beneficiosos.^[1]

La planificació del transport també es coneix comunament com a planificació del transport en l'àmbit internacional i està relacionada amb l'avaluació, l'avaluació, el disseny i la ubicació de les instal·lacions de transport (generalment carrers, carreteres, carrils per a bicicletes i línies de transport públic).

Teoria

Els aspectes de planificació de l'enginyeria del transport estan relacionats amb elements de planificació urbana, i impliquen decisions de previsió tècnica i factors polítics. La previsió tècnica dels viatges de passatgers sol implicar un model de planificació del transport urbà, que requereix l'estimació de la generació de viatges, la distribució de viatges, l'elecció de mode i l'assignació de rutes. Les previsions més sofisticades poden incloure altres aspectes de les decisions dels viatgers, com ara la propietat d'automòbils, l'encadenament de viatges (la decisió d'enllaçar viatges individuals en un recorregut) i l'elecció de la ubicació residencial o comercial (el que es coneix com a previsió de l'ús del sòl). Els viatges de passatgers són el centre d'atenció de l'enginyeria del transport perquè solen representar el pic de demanda de qualsevol sistema de transport.^[2]

Una revisió de les descripcions de l'àmbit de diversos comitès indica que, tot i que la planificació i el disseny d'instal·lacions segueixen sent el nucli del camp de l'enginyeria del transport, àrees com ara la planificació d'operacions, la logística, l'anàlisi de xarxes, el finançament i l'anàlisi de polítiques també són importants, especialment per als que treballen al transport urbà i per carretera. El National Council of Examiners for Engineering and Surveying (NCEES) enumera en línia els protocols de seguretat, els requisits de disseny geomètric i la sincronització de senyals.^[3]

L'enginyeria del transport s'ocupa principalment de la planificació, el disseny, la construcció, el manteniment i el funcionament de les instal·lacions de transport. Les instal·lacions serveixen per al transport aeri, per carretera, per ferrocarril, per canonades, per aigua i fins i tot espacial. Els aspectes de disseny de l'enginyeria de transport inclouen el dimensionament de les instal·lacions de transport (quants carrils o quanta capacitat té la instal·lació), la determinació dels materials i el gruix utilitzats a paviment, el disseny de la geometria (alineació vertical i horitzontal) de la calçada (o via).^[3]

Abans de qualsevol planificació, un enginyer ha de fer el que es coneix com un inventari de la zona o, si escau, del sistema anterior existent. Aquest inventari o base de dades ha d'incloure informació sobre població, ús del sòl, activitat econòmica, instal·lacions i serveis de transport, patrons i volums de viatges, lleis i ordenances, recursos financers regionals i valors i expectatives de la comunitat. Aquests inventaris ajuden l'enginyer a crear models de negoci per completar les previsions precises de les condicions futures del sistema.^[3]

Les operacions i la gestió impliquen enginyeria de trànsit, perquè els vehicles circulin sense problemes per la carretera o la via. Les tècniques més antigues inclouen: senyals de trànsit, semàfors, marques viàries i autopistes de peatge. Les noves tecnologies inclouen sistemes intel·ligents de transport, sistemes avançats d'informació al viatger (com senyals de missatge variable), sistemes avançats de control del trànsit (com medidors de rampa) i integració d'infraestructures de vehicles. Els factors humans són un aspecte de l'enginyeria del transport, en particular pel que fa a la interfície conductor-vehicle i la interfície d'usuari dels senyals de trànsit, senyals i marques.^[4].

Enginyeria de trànsit

Aquesta disciplina aplica la tècnica, tecnologia i principis científics per permetre un moviment eficient i segur d'elements (vehicles o persones) en una facilitat (carrer o carretera). Aquesta disciplina s'encarrega principalment d'estudiar (a) el flux del trànsit en una via contínua i (b) les interseccions viàries.

Altres àrees

• Enginyeria de ports
• Enginyeria aeronàutica
• Enginyeria ferroviària
• Enginyeria en Logística i distribució
• Supply Chain Management
• Comerç Internacional

Un enginyer especialista en Enginyeria de Transport usualment ha de tenir coneixements en les àrees següents:

• Planificació de transport
• Economia del transport
• Transport en modes actius (vianants i bicicletes)
• Seguretat vial
• Modelització de transport
• Gestió de contractes i concessions
• Enginyeria de trànsit
• Transport públic i massiu
• Operació de sistemes de transport
• Disseny de vies
• Subministrament i compres internacionals (procurement)
• Gestió de transport marítim, aeri i terrestre (nacional i internacional)
• Gestió de Magatzems o Centres de Distribució
• Administració de Flotes

Enginyeria de trànsit

L'enginyer de trànsit en comptes de construir nova infraestructura introdueix elements dinàmics o estàtics (Senyals de trànsit, semàfors, panells, sensors, ... que provenen en la seva majoria de la indústria del ferrocarril) per regular i dirigir el trànsit maximitzant la capacitat de la via especialment en llocs congestionats.

Les principals línies de treball dels enginyers de trànsit són:

• Planificació de trànsit i transport.
• Senyalització i regulació semafòrica.
• Direcció i enginyeria de trànsit.
• Avaluació i assessorament de l'impacte de trànsit.
• Simulació i modelatge de transport.
• Plans de transport públic.
• Planificació d'esdeveniments especials.
• Política i planificació d'aparcaments.
• Projectes de peatonalització i ciclorutes.
• Sistemes de transport intel·ligent (ITS-Intelligent Transportation System).
• Seguretat viària.
• Anàlisi financera i econòmic de transport.
• Planejament de ports.
• Enquestes i investigació de transport.
• Consultes a la població.

Enginyeria de carreteres

Els enginyers d'aquesta especialització

• S'ocupen de la planificació, disseny, construcció i explotació d'autopistes, carreteres i altres instal·lacions per a vehicles, així com de les infraestructures per a bicicletes i vianants.
• Estimar les necessitats de transport de la població i garantir el finançament dels projectes.
• Analitzar la seguretat i la capacitat dels llocs amb major volum de trànsit i col·lisions.
• Utilitzar els principis de l'enginyeria per millorar el sistema de transport
• Utilitzar els tres controls de disseny, que són els conductors, els vehicles i les mateixes carreteres.

Enginyeria ferroviària

Els enginyers ferroviaris s'encarreguen del disseny, construcció i operació de vies fèrries i sistemes de transport públic que utilitzen una guia fixa (com el tren lleuger).

Les tasques típiques inclouen:

• Determinar l'alineació horitzontal i vertical de les vies fèrries.
• Determinar la ubicació de l'estació
• Dissenyeu segments funcionals d'estacions com línies, andanes, etc.
• Estimar el cost de construcció

Els enginyers ferroviaris treballen per construir una xarxa de transport més neta i segura reinvertint i revitalitzant el sistema ferroviari per satisfer les demandes futures. Els enginyers ferroviaris moltes vegades treballen amb funcionaris electes en temes de transport ferroviari per assegurar-se que el sistema ferroviari satisfaci les necessitats de transport del país.

Els enginyers ferroviaris també poden ingressar al camp especialitzat del despatx de trens, que s'enfoca al control del moviment de trens.

El problema del trànsit

Dia a dia en qualsevol país del món hi ha un augment de la demanda de transport més gran del que augmenta l'oferta, a Espanya, un país amb 44.708.964 persones, on hi ha 27.657.276 vehicles dels quals només 58.248 pertanyen al grup de transport col·lectiu per carretera, el parc automobilístic ha augmentat en els darrers 15 anys un 46,74% 1 mentre que la infraestructura bàsica, en el mateix període, només s'ha augmentat un 5,3% (actualment hi ha 165.646 km. de carretera) aquest desequilibri es transforma en problemes per als ciutadans, congestió, pèrdues de temps, disminució dels nivells salut i qualitat medi ambient, que causen efectes econòmics negatius, ja que aquest temps d'espera té un valor, ja que el transport no li afegeix cap valor.

Els baròmetres d'opinió mostren el trànsit com un dels problemes locals i regionals que més preocupen els ciutadans, en la majoria dels casos apareixen reflectits entre el 3 i 5, ja sempre després dels econòmics (carestia de vida o habitatge). Dins dels problemes mediambientals els ciutadans culpen les obres i al trànsit, 47% i 45% dels enquestats respectivament, dels problemes de soroll (Espanya és després del Japó el país més sorollós del món). No només a Espanya, a Europa el problema també és creixent.

Les solucions han de partir de mans expertes i gràcies a la formació del personal així com de les experiències importades d'altres llocs, l'estudi, anàlisi i aplicació matemàtica i la seva comparació amb altres experiències conjuntament amb la capacitat innovadora són la font de recursos més rica l'enginyer de trànsit.

Aplicacions

• 7Etreiber/MicroApplet/Microsimulació de trànsit^{[Enllaç no actiu]} Aplicació bàsica de microsimulació de trànsit on es pot entendre el perquè apareixen i desapareixen els embussos. Recomanem canviar les variables de la consola central.

Vegeu també

• Trànsit vehicular
• Simulació
• Accident de trànsit
• Transport públic
• Senyals de trànsit verticals

Referències

Enllaços externs

• Direcció General de Trànsit Pàgina web oficial de l'organisme regulador de la política de trànsit a Espanya (castellà)
• Associació d'Enginyers de Trànsit Pàgina web oficial de l'Associació d'Enginyers de Trànsit (castellà)
• santiagorubio.es Revista de sistemes, transports i enginyeria de trànsit (castellà)