Envisat

Infotaula vol espacialEnvisat
Modifica el valor a Wikidata
Tipus de missiósatèl·lit d'observació terrestre i entitat desapareguda Modifica el valor a Wikidata
Operador   Agència Espacial Europea Modifica el valor a Wikidata
NSSDCA ID2002-009A Modifica el valor a Wikidata
Núm. SATCAT27386 Modifica el valor a Wikidata
Propietats de la nau
FabricantAstrium Modifica el valor a Wikidata
Massaenlairament:
8.211 kg Modifica el valor a Wikidata
Potència6.500 W Modifica el valor a Wikidata
Inici de la missió
Llançament espacial
Data1r març 2002, 01:07:59 UTC
LlocELA-3, Port Espacial Europeu de Kourou Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentAriane 5G Modifica el valor a Wikidata
ContractistaArianespace Modifica el valor a Wikidata
Fi de la missió
Últim contacte8 abril 2012 Modifica el valor a Wikidata
Activitat orbital 
Tipus d'òrbitaòrbita polar Modifica el valor a Wikidata
Semieix major7.144,9 km Modifica el valor a Wikidata
Excentricitat0,00042 Modifica el valor a Wikidata
Periàpside785 Modifica el valor a Wikidata
Apoàpside791 Modifica el valor a Wikidata
Inclinació98,6 ° Modifica el valor a Wikidata
Període100,6 min Modifica el valor a Wikidata
Instruments
Laser Retro-Reflector (en) Tradueix
Advanced Along Track Scanning Radiometer (en) Tradueix
espectròmetre d'imatges de resolució mitjana
Scanning Imaging Absorption Spectrometer for Atmospheric Chartography (en) Tradueix
DORIS (sistema satel·litari)
Global Ozone Monitoring by Occultation of Stars (en) Tradueix
Michelson Interferometer for Passive Atmospheric Sounding (en) Tradueix
Advanced Synthetic Aperture Radar (en) Tradueix
Radar Altimeter 2
radiòmetre de microones Modifica el valor a Wikidata

El Envisat (2002-2012) era un satèl·lit ambiental d'observació de la Terra construït per l'Agència Espacial Europea (ESA). El seu nom és un mot creuat de les paraules en anglès environment i satellite. El centre de control es trobava a l'institut ESOC a Darmstadt (Alemanya).[1]

Es va llançar l'1 de març de 2002 a bord d'una llançadora Ariane 5 des del Port Espacial Europeu a Kurú,[2] cap a una òrbita polar amb sincronització solar a una distància de 790 km (±10 km) de la superfície de la Terra. Orbita la Terra en aproximadament 101 minuts amb un cicle que es repeteix cada 35 dies. Amb una massa de 8.211 kg era el satèl·lit més gran dels posats en òrbita per la ESA. Portava nou dispositius d'observació que envien informació sobre la terra, el gel, l'aigua i l'atmosfera en utilitzar diversos mètodes científics de mesura. La missió es va acabar de manera abrupta el 8 d'abril del 2012, quan es va perdre la comunicació.[3] Ha complert deu anys de servei, el doble de previst.[4]

Alguns dels instruments de mesura eren modificacions millorades dels instruments que portaven els satèl·lits ERS-1 i l'ERS-2. Aquest nou instruments són: ASAR, MERIS, AATSR, RA-2, MWR, DORIS, GOMOS, MIPAS i SCIAMACHY. Aquest darrere és un espectròmetre dissenyat per a mesurar globalment les traces de gasos a la troposfera i l'estratosfera. Entre moltes altres coses va mesurar el forat de la capa d'ozó.[5]

Referències

  1. «Envisat» (en anglès). ESA, 13-08-2012.
  2. «Desé aniversari del Satèl·lit Envisat». GMV, 01-03-2012.
  3. «ESA declares end of mission for Envisat» (en anglès). ESA, 09-05-2012.
  4. «L'ESA dona per perdut l'Envisat». El Punt Avui, 11-05-2012, pàg. 27. Arxivat de l'original el 2018-02-12 [Consulta: 11 febrer 2018].
  5. «El forat de la capa d'ozó arribarà als 25 milions de quilòmetres quadrats durant setembre». Sostenible, 09-02-2005. Arxivat de l'original el 2018-02-12 [Consulta: 11 febrer 2018].

Enllaços externs

  • «Les fotos de l'Envisat». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 13-03-2012.
  • «Envisat» (en anglès). ESA. Arxivat de l'original el 2000-12-06. [Consulta: 10 març 2009].
  • «Four years on, Envisat hailed for its contribution to Earth science» (en anglès), 28-02-2006. (Quatre anys del Envisat, la seua contribució a les ciències de la Terra)
  • «Projecte BEAM». Arxivat de l'original el 2013-06-21. [Consulta: 15 juny 2013]. Programari lliure de visualització de molts formats d'informació obtinguda per satèl·lits creat per la ESA.
Registres d'autoritat
Bases d'informació
  • Vegeu aquesta plantilla
Instal·lacions
Comunicacions
Programes
Antecessors
Relacionat
Ciència
Física solar
  • ISEE-2 (1977–1987)
  • Ulysses (1990–2009)
  • SOHO (1995–actualitat)
  • Cluster II (2000–actualitat)
  • Solar Orbiter (2020–actualitat)
  • Lagrange (dècada de 2020)
Ciència planetària
Astronomia
i cosmologia
Observació terrestre
Vol espacial
tripulat
Telecomunicacions
Demostració
tecnològica
Cancel·lat i proposat
Fracassat