Estació de Valls
 Valls | ||||
|---|---|---|---|---|
 L'estació. | ||||
| Informació general | ||||
| Adreça | Plaça de l'Estació | |||
| Municipi | Valls (Alt Camp)  | |||
| Propers trens | 76004 | |||
| Operador | Renfe Operadora | |||
| Propietari | Administrador de Infraestructuras Ferroviarias | |||
| Nombre vies | 5 | |||
| Nombre andanes | 2 | |||
| Passatgers | 28.000 pers./any | |||
| Línies i serveis | ||||
| Rodalies Renfe |  | |||
| ||||
| Dades (Edifici) | ||||
| Tipus | noWD | |||
| Part de | noWD | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Localització | noWD | |||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 2441 | |||
Valls és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada a la població de Valls a la comarca de l'Alt Camp. L'estació es troba a la línia Barcelona-Vilanova-Valls i hi tenen parada trens de la línia R13 dels serveis regionals de Rodalies de Catalunya, operat per Renfe Operadora. L'any 2016 va registrar l'entrada de 28.000 passatgers.[1]
Edifici de l'estació
L'edifici de l'estació està protegit com a Bé Cultural d'Interès Local. És un edifici de planta baixa i un pis amb estructura simètrica formada per tres cossos sobresortints i dos panys que els uneixen. El cos central és un pis més elevat. El pisos estan separats per amples impostes en forma de frontó. Hi ha a la façana de la plaça de l'estació tres portes d'entrada d'arc de mig punt, a les quals s'accedeix per cinc graons. Les finestres són totes d'arc rebaixat i les dels cossos sobresortints del primer pis estan remarcades amb motllures que formen cornisa. Els coronaments del cos central i dels extrems són elevats i decorats amb palmetes. La part que dona a les vies és d'estructura similar, però amb una superfície plana, i les obertures de la planta baixa són d'arc de mig punt. Una marquesina de ferro corre al llarg d'aquesta façana. L'obra està arrebossada i pintada.[2]
Història
L'arribada del ferrocarril a Valls es degué al diputat a Corts vilanoví Francesc Gumà i Ferran, promotor de la línia Valls-Vilanova-Barcelona. El projecte comprenia, a més de l'edifici de l'estació, un ample passeig que la uniria amb el nucli urbà. La Línia va ser inaugurada el 31 de gener de l'any 1883,[2] quan va entrar en servei el tram construït per la Companyia dels Ferrocarrils de Valls a Vilanova i Barcelona (VVB) entre Calafell i Valls, un any més tard que l'obertura de la línia entre Vilanova i la Geltrú i Calafell.[3][4]
Antigament l'estació havia tingut certa importància, ja que hi paraven diversos trens de Llarga Distància entre els quals hi havia l'Altaria Triana i el Talgo Covadonga, entre altres. Però amb l'obertura de la LAV Madrid-Barcelona, de mica en mica van passar a circular per la LAV, l'últim va ser el Talgo Covadonga que va passar a circular per la LAV el 15 de setembre de 2008, últim dia que va circular un tren de llarg recorregut per Valls.
 Serveis regionals de Rodalies de Catalunya | ||||
| Procedència/Destinació | < | Línia | > | Procedència/Destinació |
|---|---|---|---|---|
| La Plana - Picamoixons Lleida Pirineus | La Plana - Picamoixons |  | Nulles-Bràfim Salomó¹ | Sant Vicenç de Calders Barcelona-Estació de França Barcelona-Sant Andreu Comtal |
- Alguns regionals no efectuen parada ni a Nulles-Bràfim ni a Vilabella, sent la següent o anterior Salomó.
Referències
- ↑ «Anuari estadístic DPTOP 2016. Transport per ferrocarril». Departament de Territori i Sostenibilitat. Arxivat de l'original el 2018-05-04. [Consulta: 9 setembre 2018].
- ↑ 2,0 2,1 «Estació». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 15 octubre 2013].
- ↑ «Conegueu la línia R2». Rodalies de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 12 de juliol 2010. [Consulta: 4 agost 2010].
- ↑ Alcaide González, Rafael. «El ferrocarril como elemento estructurador de la morfología urbana: El caso de Barcelona 1848-1900». Scripta Nova Vol. IX, núm. 194 (65). Universitat de Barcelona, 01-08-2005. [Consulta: 23 juliol 2010].
