Fàbrica Arnau i Vilar

Imatge
DadesTipusFàbrica Modifica el valor a WikidataCaracterístiquesEstat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a WikidataLocalització geogràficaEntitat territorial administrativael Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata LocalitzacióCid, 10 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 26″ E / 41.37579°N,2.17376°E / 41.37579; 2.17376
Plànol
Modifica el valor a Wikidata

La fàbrica Arnau i Vilar era un edifici situat al carrer del Cid, 10 del Raval de Barcelona, actualment desaparegut.

Història

El 1843, la societat Arnau, Vilar i Cia, formada pel cadiraire Pere Arnau i Jiménez (vegeu fàbrica Ferran i Arnau), l'arquitecte Josep Vilar i Roca, Francesc Ribes i Solà i Antoni Romaní i Tarrés, va signar un contracte per al subministrament d'una màquina de vapor de 40 CV procedent de la fàbrica Hick de Bolton (Anglaterra).[1][2][3] Tanmateix, aquesta consumia una quantitat excessiva de carbó, per la qual cosa el 1846 reclamaren al fabricant, representat a Barcelona pel seu apoderat Marià Flaquer, una indemnització per l'incompliment del contracte.[3][4]

Aquell mateix any, Arnau, Vilar i Cia presentà una sol·licitud per a legalitzar les instal·lacions de la seva filatura de cotó,[5] especificant que tenien una màquina de vapor de 20 CV i demanant permís per augmentar-la fins a 30 CV en el termini de 2 anys.[6][3] Els plànols que l'acompanyaven, conservats a l'Arxiu Històric de la Ciutat, foren signats pel mateix Vilar. A les «Estadístiques» de Graells (1850), la fàbrica figurava amb un sistema energètic de 25 CV, 90 màquines de preparació, 7.200 fusos de mule-jennies i 192 operaris.[3]

El 30 d'agost del 1854, la fàbrica patí un incendi que la va destruir,[7] després del qual fou reconstruïda, i el 1863 estava ocupada per la filatura de Rosés i Cia (vegeu casa-fàbrica Rosés) i la serradora de Dardé Germans.[8]

El 1881, la Societat Espanyola d'Electricitat, fundada per Tomàs Dalmau i Narcís Xifra, hi va instal·lar els seus tallers i una central elèctrica. Com a força motriu, comptaven amb dues màquines de vapor, una de 20 CV, sistema Alexander, i una altra de 40, sistema Corliss, construïda per La Maquinista Terrestre i Marítima. Aquestes movien els generadors elèctrics, que transformaven la força motriu del vapor en electricitat.[9] A la planta baixa hi havia el taller de màquines i eines, totes elles de la casa Heilmann Ducommun de Mulhouse (Alsàcia); al primer pis hi havia el magatzem de primeres matèries; al segon, un taller destinat al bobinatge de les màquines Gramme; el tercer, a la fabricació de les làmpades d’incandescència Swan i Maxim; finalment, al quart, hi havia una fusteria. En un edifici annex hi havia el despatx del director, Narcís Xifra, les oficines i un taller-escola per a la preparació del personal. Hi treballaven uns 200 obrers.[10]

A les dècades del 1920 i 1930, la fàbrica va ser reconvertida en habitatges i els seus baixos foren ocupats per un dels locals mítics de la vida nocturna de la ciutat, La Criolla.[3] Després de la Guerra Civil espanyola, fou enderrocada i substituïda per un nou bloc d'habitatges.[3]

Projecte d'obertura de nous carrers als terrenys de Rafael Sabadell. Francesc Renart i Arús (1835)
Quarteró núm. 83 de Garriga i Roca (c. 1860)

Referències

  1. ↑ Raveux, 2005, p. 181.
  2. ↑ Diario de las Sesiones del Congreso de los Diputados, 1849, p. 846. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
  4. ↑ Raveux, 2012.
  5. ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 382. 
  6. ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-138, 10-6-1846.
  7. ↑ Rovira i Trias, Antoni. Tratado de la extinción de incendios, 1856, p. 267. 
  8. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 138, 162, 219, 272. 
  9. ↑ Arroyo i Nahm, 1994.
  10. ↑ Cabana, 1992.

Bibliografia

  • Arroyo, Mercedes; Nahm, Gerardo «La Sociedad Española de Electricidad y los inicios de la industria eléctrica en Cataluña». Las Tres Chimeneas. Implantación industrial, cambio tecnológico y transformación de un espacio urbano barcelonés. FECSA, 1, 1994, pàg. 25-51.
  • Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 553-556. ISBN 978-84-9156-216-0. 
  • Cabana, Francesc «Els Dalmau i la Societat Espanyola d'Electricitat». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.
  • Raveux, Olivier «Los fabricantes de algodón de Barcelona (1833-1844). Estrategias empresariales en la modernización de un distrito industrial» (en castellà). Revista de Historia Industrial, 28, 2005, pàg. 157-185.
  • Raveux, Olivier «Le marché de l’innovation. Vendre, installer et réparer des machines à vapeur en Catalogne au début de la révolution industrielle» (en francès). Sortir du labyrinthe. Études d’histoire contemporaine de l’Espagne. Hommage à Gérard Chastagnaret, 2012, pàg. 19-44.