Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel
Biografia | |
---|---|
Naixement | 29 octubre 1507 Piedrahíta |
Mort | 11 desembre 1582 (Julià) (75 anys) Lisboa (Portugal) |
12è Condestable de Portugal | |
1581 – 1582 ← Joan I de Braganza – Teodosi de Bragança → | |
Virrei de Portugal | |
18 juliol 1580 – 11 desembre 1582 (Julià) – Albert VII d'Àustria → | |
Governador dels Països Baixos espanyols | |
1567 – 1573 ← Margarida de Parma – Lluís de Requesens i Zúñiga → | |
Virrei de Nàpols | |
1555 – 1558 – Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez de Guzmán → | |
Governador del Ducat de Milà | |
1555 – 1556 ← Ferrante Gonzaga – Álvaro de Luna → | |
3r Duc d'Alba Ducat d'Alba de Tormes | |
Activitat | |
Ocupació | oficial, diplomàtic, militar, polític |
Activitat | 1522 (Gregorià) – 1582 (Gregorià) |
Carrera militar | |
Branca militar | Infanteria |
Rang militar | general Capità General |
Comandant de (OBSOLET) | Exèrcit de Flandes |
Conflicte | Guerra d'Itàlia de 1521–26, jornada de Tunis, Guerra d'Itàlia, batalla de Mühlberg, Batalla de Jemmingen, Batalla d'Alcântara, Setge de la fortalesa de Fuenterrabía, Setge de Perpinyà (1542), setge de Mons i Batalla de Jodoigne |
Altres | |
Títol | Duc d'Alba |
Família | Casa de Toledo |
Fills | Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez de Guzmán |
Pare | García Álvarez de Toledo y Zúñiga |
Premis
| |
Signatura | |
Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, tercer duc d'Alba de Tormes, fou un militar i polític castellà nascut a Piedrahita (1507) i mort a Lisboa (1582).
Va intervenir entre 1546 i 1547 en les campanyes de l'emperador Carles V contra els protestants alemanys en la Guerra de Smalkalda.[1]
Durant el regnat de Felip II dirigí la guerra contra el papa Pau IV a Itàlia i fou enviat als Països Baixos espanyols, el 1567, per sufocar la revolta protestant. Com a regent d'aquest territori va desenvolupar una política d'extorsió amb impostos excessius i una repressió sanguinària amb més de mil condemnats a mort pel Tribunal dels Tumults que va fer augmentar el descontentament popular amb 60.000 exiliats,[2] per la qual cosa el 1573 fou destituït.[3]
El 1580 dirigí l'exèrcit que ocupà Portugal.[4] després de la derrota i mort de Sebastià I de Portugal a la Batalla de Kasr al-Kabir.[5]
Referències
- ↑ de Ávila y Zúñiga, Luis. Comentario de la Guerra de Alemania hecha por Carlos V, máximo emperador romano, rey de España, en el año de 1546 y 1547 (en castellà), 1548.
- ↑ Israel, Jonathan Irvine. Uitgeverij Van Wijnen. De Republiek 1477-1806 (en neerlandès). 5a ed., 1995, p. 170-174. ISBN 9051942214.
- ↑ MATA, Jordi. «No s'ho mereixen». Sàpiens [Barcelona], núm. 32 (juny 2005), p. 42-47. ISSN 1695-2014
- ↑ Palomero Caro, Rafael i Pérez Rodríguez, Josep Maria: Histocard 1. Cronologia, lèxic i personatges històrics (fins al 1800). Castellnou Edicions. Barcelona, gener del 2006. Col·lecció Minimanual, núm. 13. ISBN 84-9804-210-0. Plana 107.
- ↑ (castellà) Fra Luis Nieto, Relación de las guerras de Berberia, y del suceso y muerte del Rey Don Sebastian, recopilada a la Col·lecció de documents inèdits per la història d'Espanya, vol. 100, p. 411-458.
Bibliografia
- Fernández Álvarez, Manuel. El duque de hierro: Fernando Álvarez de Toledo, III de Alba (en castellà). Espasa Calpe, 2007. ISBN 978-84-670-2625-2.
- Kamen, Henry. El gran duque de Alba (en castellà). 4a edició. La Esfera de los Libros, 2007. ISBN 978-84-9734-220-9.
- Maltby, William S. El gran duque de Alba (en castellà). 2a edició. Ediciones Atalanta, 2007. ISBN 978-84-935313-8-6.