Fidúcia
 | Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
La fidúcia és el pacte pel qual una persona concedeix a una altra la titularitat d'un bé o d'un dret amb una finalitat determinada que sols les parts coneixen.[1][2]
Troba el seu origen en el dret romà.
Tipus
Fidúcia amb el creditor (fiducia cum creditore)
La finalitat és donar garantia a un crèdit. El creditor manté la propietat fiduciària fins que s'extingeixi el deute. Quan s'entreguen coses mobles pot assemblar-se a la penyora.
Fidúcia amb un amic (fiducia cum amico)
Amb aquesta figura s'entregaven a un amic les coses que podien ser embargades, confiscades o destruïdes. Amb el temps van obrir-se pas altres figures com el dipòsit o el comodat.
