François Velle

Infotaula de personaFrançois Velle
Biografia
Naixement1961 Modifica el valor a Wikidata (62/63 anys)
Activitat
Ocupacióguionista, director de cinema Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesLouis Velle Modifica el valor a Wikidata  i Frédérique Hébrard Modifica el valor a Wikidata
GermansCatherine Velle (en) Tradueix i Nicolas Velle (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0892612 Allocine: 20819 Allmovie: p236393 TMDB.org: 937061 Modifica el valor a Wikidata

François Velle, nascut el 1961,[1] és un guionista i director francès.

Fill de l'actor Louis Velle i de la novel·lista Frédérique Hébrard, viu des de 1999 a Los Angeles a Califòrnia.[2]

Filmografia

  • 1990 : Le Mari de l'ambassadeur (coguionista) (réalisation 13 episodis)
  • 1992-1993 : Le Château des Oliviers (coguionista des 8 episodis)
  • 1995 : Les Allumettes suédoises (coguionista dels 3 episodis)
  • 1996 : L'Instit - episodi : Demain dès l'aube direcció
  • 1997 : Comme des rois (guió i direcció)
  • 1997 : Le Grand Bâtre (coguionista des 9 episodis)
  • 2002 : New Suit (direcció)
  • 2004-2009 : Le Tuteur direcció de 4 episodis i guionista de 7 episodis.
  • 2008 : The Narrows (film) (direcció)
  • 2009-2010 : Le juge est une femme direcció 4 episodis.
  • 2010 : Les Châtaigniers du désert de Caroline Huppert (coguionista)
  • 2010-2013 : Bones - Temporades 5, 7 & 8 (5 episodis)[3]
  • 2011 : La Loi selon Bartoli Episodi #2- direcció
  • 2013 : Doc Martin (4 episodis)
  • 2014 : Jusqu'au dernier (minisèrie, direcció dels 6 episodis)
  • 2015 : Une chance de trop (direcció dels 6 episodis)
  • 2016 : Caïn, temporada #5 (direcció de 2 episodis)
  • 2016-2017 : Ransom (série, direcció de 2 episodis)
  • 2018 : Maman a tort (série de 6 episodis)
  • 2019 : Meurtres à Tahiti (telefilm)
  • 2020 : De Gaulle, l’éclat et le secret (minisèrie)
  • 2022 : L'Abîme (minisèrie)

Nominacions i premiss

  • Nominat tres cops al 7 d'Or :
    • en 1990 per Le Mari de l'ambassadeur (amb Frédérique Hébrard)
    • en 1993 per Le Château des Oliviers (amb Frédérique Hébrard)
    • en 1996 per Les Allumettes suédoises (amb Bernard Revon)
  • 1998 : millor guió Comme des rois Fantasporto festival.
  • 2002 : millor pel·lícula per New Suit au Festival Internacional de Cinema de Fort Lauderdale

Referències

  1. (anglès)New Suit : About The Filmmakers a cinema.com
  2. «François Velle, guionista à l'américaine». Le Parisien.
  3. Isabelle Nataf «=François Velle : «Bones est une énorme machine»». Le Figaro, 14-10-2010..

Enllaços externs

  • Propos recueillis par Pierre Langlais «=Aux Etats-Unis, “Tu n’es pas le patron sur un tournage”, François Velle, réalisateur de “Bones”». Télérama, 26-09-2013.