Francesc II de les Dues Sicílies
  | |
| Nom original | (it) Francesco II |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 16 gener 1836 Nàpols (Itàlia) |
| Mort | 27 desembre 1894 (58 anys) Arco (Itàlia) |
| Causa de mort | Causes naturals (Diabetis mellitus ) |
| Sepultura | basílica de Santa Clara |
| Monarca | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Enaltiment | |
| |
| Festivitat | 27 de desembre |
| Altres | |
| Títol | Príncep de les Dues Sicílies |
| Família | Dinastia borbònica |
| Cònjuge | Maria Sofia de Baviera (1859, 1859–1894) |
| Fills | Maria Cristina de les Dues Sicílies |
| Pares | Ferran II de les Dues Sicílies i Maria Cristina de Savoia |
| Germans | Maria de l'Anunciació de Borbó-Dues Sicílies, Immaculada de Borbó-Dues Sicílies, Maria Pia de Borbó-Dues Sicílies, Maria Immaculada de Borbó-Dues Sicílies, Lluís de Borbó-Dues Sicílies, Gaietà de Borbó-Dues Sicílies, Gener de Borbó-Dues Sicílies, Pasqual de Borbó-Dues Sicílies i Alfons de Borbó-Dues Sicílies |
Premis
| |
 | |
 | |
Francesc II de les Dues Sicílies (Caserta, 1836 - Arco, Trento, 1894) fou l'últim monarca del Regne independent de les Dues Sicílies, així com l'últim representant de la branca cadet dels Borbó-Dues Sicílies al tron de Nàpols i Sicília.[1]
Naixement i Família
Fill del rei Ferran II de les Dues Sicílies i de la princesa Maria Cristina de Savoia. Era net per via paterna del rei Francesc I de les Dues Sicílies i de la princesa Maria Isabel d'Espanya; per via materna, ho era del rei Víctor Manuel I de Sardenya i de l'arxiduquessa Maria Teresa d'Àustria-Este.
Casat l'any 1859 amb la duquessa Maria Sofia de Baviera, filla del duc Maximilià de Baviera i de la princesa Lluïsa de Baviera, la parella tingué una única filla, Cristina, que tan sols visqué tres mesos i sobre l'autèntica paternitat de la qual hi ha seriosos dubtes.
El regnat
Ascendí al tron l'any 1859 després de la mort del seu pare, el rei Ferran II de les Dues Sicílies. Francesc rebé importants ofertes de Cavour, en què s'oferia a Francesc la meitat dels Estats Vaticans a canvi que col·laborés i acceptés l'engrandiment del Piemont. L'oferta fou rebutjada per Francesc.
El mes de maig de l'any 1860, Giusseppe Garibaldi i mil camises roges desembarcaren a la badia de Marsala i ocuparen en pocs dies l'illa de Sicília sense trobar gaire resistència militar dels reialistes. Garibaldi i els seus soldats passaren a Nàpols i ocuparen la capital del regne. La família reial es refugià a Gaeta, on resistiren gairebé un any.[2] L'any 1861, la totalitat de l'antic Regne de les Dues Sicílies era incorporat a la nova Itàlia.
L'exili
Francesc i la seva muller s'instal·laren a Roma, on reberen el suport papal. Amb l'ocupació italiana del Laci i de Roma, Francesc i Maria Sofia hagueren de marxar de Roma. La parella se separà de facto i seguiren camins diferents. Francesc s'instal·là al Tirol fins a la seva mort.
Malgrat que, durant el breu regnat de Francesc, es portaren a terme dures repressions contra els liberals i qualsevol moviment democràtic, la valentia de la seva resistència durant el setge de Gaeta li atorgà una certa aura heroica.
Referències
- ↑ «Francesc II de les Dues Sicílies». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Davis, Paul K. Besieged: 100 Great Sieges from Jericho to Sarajevo (en anglès). Oxford University Press, 2003, p. 233. ISBN 0195219309.
| En altres projectes de Wikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |
