Friedrich Melchior, Baron von Grimm
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 setembre 1723 Ratisbona |
| Mort | 19 desembre 1807 (84 anys) Gotha |
 Ambaixador Frankfurt del Main | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista, crític literari, enciclopedista, crític musical, escriptor, diplomàtic |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Pares | Johann Melchior Grimm (en)  i Sibylla Margarete Grimm (en) |
| Germans | Ulrich Wilhelm Grimm (en) |
Friedrich Melchior, Baron von Grimm (26 de desembre de 1723 – 19 de desembre de 1807) va ser un periodista francès d'origen alemany, també va ser crític d'art, diplomàtic i contribuïdor a la Encyclopédie ou Dictionnaire raisonné des sciences, des arts et des métiers.[1] L'any 1765 Grimm va escriure Poème lyrique, un article influent per a l'Encyclopédie sobre la lírica i els librettos de l'òpera.[2][3][4][5][6] Com els de Christoph Willibald Gluck.
Biografia
Grimm nasqué a Regensburg, era fill d'un pastor protestant. Estudià a la Universitat de Leipzig, on Johann Christian Gottsched i de Johann August Ernesti, qui l'interessà per la crítica literària. L'any 1749 acompanyà al seu deixeble a París. Rousseau va escriure en el seu llibre Confessions que Grimm sabia tocar el cembalo i era lector del fill gran de Frederick III, Duc de Saxe-Gotha-Altenburg, el príncep hereu de Saxe-Gotha.
Es va fer amic de Rousseau i es va associars amb els autors de l'Encyclopédie com Diderot, Baron d'Holbach, d'Alembert, Marmontel, Morellet i Helvétius, els quals es reunien amb Marie-Charlotte Hippolyte de Campet de Saujon. L'any 1750 va començar a col·laborar al Mercure de France. El 1752, a l'inici de la Querelle des Bouffons, va escriure Lettre de M. Grimm sur Omphale.[7]
Grimm i Rousseau van esdevenir els enemics d'Élie Catherine Fréron. Era partidari de l'òpera italiana.[8]
El primer número de Correspondance littéraire, philosophique et critique estava datat del 15 de maig de 1753.
Les tres visites de Mozart a París
Leopold Mozart decidí fer una "Grand Tour" el juny de 1763 amb els seus dos fills prodigi, el nen Wolfgang i la nena Nannerl Els Mozart van visitar París i després marxaren a Londres. Grimm publicà un article molt elogiós sobre aquests fills de Mozart en el seu Correspondance Littéraire per facilitar que Leopold entrés als cercles de l'alta societat.[9]
El gran cinturó d'asteroides 6912 Grimm rep aquest nom en el seu honor.
Referències
- ↑ Frank A. Kafker: Notices sur les auteurs des dix-sept volumes de « discours » de l'Encyclopédie. Recherches sur Diderot et sur l'Encyclopédie. 1989, Volume 7, Numéro 7, p. 142
- ↑ Larousse Dictionnaire de la musique
- ↑ Music and the Origins of Language: Theories from the French Enlightenment by Downing A. Thomas, p. 148.
- ↑ Lully Studies by John Hajdu Heyer, p. 248
- ↑ A History of Western Musical Aesthetics by Edward A. Lippman, p. 171
- ↑ «King's College London, seminar 1. Music: universal, national, nationalistic». Arxivat de l'original el 2018-11-18. [Consulta: 21 novembre 2014].
- ↑ The Birth of the Orchestra: History of an Institution, 1650–1815 by John Spitzer, Neal Zaslaw, p. 186. ; Lettre de M. Grimm sur Omphale ...
- ↑ Jean-Jacques: The Early Life and Work of Jean-Jacques Rousseau, 1712–1754 by Maurice Cranston, p. 252–253.
- ↑ Banat, Gabriel. The Chevalier de Saint-Georges, Virtuoso of the Sword and the Bow. Hillsdale, NY: Pendragon Press, 2006, p. 106.
Fonts
- Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press. que cita:
- Mme d'Épinay, Mémoires
- Rousseau, Confessions
- E. Scherer, Melchior Grimm (1887)
- Charles Augustin Sainte-Beuve, Causeries du lundi, vol. vii
- K. A. Georges, Friedrich Melchior Grimm (Hanover i Leipzig, 1904)
