Geografia mèdica

És la branca de la geografia que s'encarrega de l'estudi dels condicionants ambientals que influeixen en l'aparició i difusió de les malalties, així com dels factors socials que condicionen l'accessibilitat de la població als serveis de salut.

Evolució

Aquest camp del coneixement es pot dividir en tres fases. La primera, que es desenvolupa durant el segle xix, correspon a la medicina ambientalista de les "topografies mèdiques".[1] La segona fase, que es desenvolupa a partir dels anys 1920 dins de l'escola francesa de geografia, s'ocupava principalment de l'estudi dels anomenats "complexos patògens".[2] Arran del desenvolupament de l'escola de geografia marxista i humanista es desenvolupa una tercera fase, que s'anomena "geografia de la salut",[3] que se centra en la identificació i estudi dels condicions socials que permeten o no l'accés als serveis de la salut. És a dir, l'èmfasi no es fa tant en la malaltia com en la salut.

Vegeu també

Referències

  1. ↑ «MISERIA, MIASMAS Y MICROBIOS. LAS TOPOGRAFÍAS MÉDICAS Y EL ESTUDIO DEL MEDIO AMBIENTE EN EL SIGLO XIX». [Consulta: 26 gener 2020].
  2. ↑ «El estudio de la salud y la enfermedad desde una perspectiva geográfica: temas, enfoques y métodos». [Consulta: 26 gener 2020].
  3. ↑ Kearns, Robin A. «Place and Health: Towards a Reformed Medical Geography∗». The Professional Geographer, 45, 2, 1993-05, pàg. 139–147. DOI: 10.1111/j.0033-0124.1993.00139.x. ISSN: 0033-0124.

Bibliografia

  • JORI, G. (2013). El estudio de la salud y la enfermedad desde una perspectiva geográfica: temas, enfoques y métodos. Biblio3W Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales.