Hunayn ibn Ishaq

Infotaula de personaHunayn ibn Ishaq

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ar) حنين بن إسحاق Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement808 Modifica el valor a Wikidata
Hira (Califat Abbàssida) Modifica el valor a Wikidata
Mort873 Modifica el valor a Wikidata (64/65 anys)
Bagdad (Califat Abbàssida) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióNestorianisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballActivitat traductora, medicina, ciència i filosofia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómetge, científic, filòsof, traductor, historiador Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJoan Mesué (El Vell) Modifica el valor a Wikidata
AlumnesHubaysh ibn al-Hasan ibn al-A'sam (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsIshaq ibn Hunayn Modifica el valor a Wikidata

Abu-Zayd Hunayn ibn Ishaq al-Ibadí, més conegut com a Hunayn ibn Ishaq al-Ibadí o, simplement, com a Hunayn ibn Ishaq (siríac: ܚܢܝܢ ܒܪ ܐܝܣܚܩ, Hunein Bit Ishak; àrab: أبو زيد حنين بن إسحاق العبادي, Abū Zayd Ḥunayn ibn Isḥāq al-ʿIbādī), conegut a Occident i en llatí com a Johannitius (al-Hira, 809 - Bagdad, 873) fou un famós i influent savi assiri o àrab, metge[1] i científic, conegut per la seva tasca en traduir obres mèdiques i científiques del grec antic a l'àrab durant l'edat d'or de l'islam.[2]

L'origen ètnic de Hunayn ha estat recentment posat en dubte. La seva nisba, al-Ibadí, l'identifica com a descendent dels ibad, és a dir dels àrabs que havien adoptat el cristianisme abans de l'aparició de l'islam i que després van rebutjar convertir-s'hi, tot mantenint-se fidels a l'església siríaca nestoriana.[3] A partir d'aquest fet, les fonts àrabs,[4][5][6] així com la majoria de les fonts modernes,[7][8][9][10] el consideren àrab. Tanmateix, altres fonts actuals l'esmenten com a assiri.[11]

Les seves traduccions principalment al siríac eren molt acurades, car era bilingüe àrab i siríac (ell mateix era fill d'un farmacèutic siríac nestorià), també sabia persa i havia estudiat grec[12] durant dos anys a Alexandria o Bizanci fins que el va parlar prou bé per a poder recitar Homer; per les traduccions utilitzava més d'una font. Segon un relat popular era metge de la cort i el califa al-Mutawàkkil li va oferir diners per fabricar un verí i s'hi va negar per anar en contra de l'objectiu de la seva professió; li va oferir més diners i encara s'hi va negar; el va empresonar i va amenaçar d'executar-lo i s'hi va seguir negant; llavors el califa el va alliberar i el va recompensar per la seva integritat. La realitat sembla que fou empresonat per haver destruït una imatge (era contrari al culte de les imatges), flagel·lat i els seus béns (inclosa la seva biblioteca) confiscats, però fou alliberat al cap de sis mesos i restablert com a metge de la cort.

Va deixar dos fills, Dawud i Ishaq ibn Hunayn,[13] que foren bons metges i el segon també traductor d'obres en grec, però de filosofia i de matemàtiques.

Referències

  1. Johna, 2002, p. 497.
  2. Rashed, 2015, p. 33.
  3. Encyclopaedia of Islam, Brill Publishers, Leiden, s.v. "Ḥunayn ibn Isḥāḳ al-ʿIbādī".
  4. Ibn Sina. El canon de medicina. p. 1297: "حنين بن إسحاق هو أبو زيد حنين بن إسحاق العبادي والعباد بالفتح قبائل شتى من بطون العرب اجتمعوا على النصرانية بالحيرة", traduïble com: "Hunayn ibn Ishaq, de nom Abu-Zayd Hunayn ibn Ishaq al-Ibadí, essent els Ibad les tribus àrabs que van adoptar el cristianisme".
  5. Ibn Khallikan, Wafyat al-Ayan. . p. 64. http://www.alwaraq.com/ Edició d'Al-Waraq
  6. Ibn Abi Osaybe'a. Oyun al-Anba Fee Tabaqat al-Atteba. p. 168. [http://www.alwaraq.com/ Edició d'Al-Waraq.
  7. Lynn Thorndike. History of Magic and Experimental Science Vol. 4 Pag. 756. Kessinger Publishing. 1923, "...Hunayn ibn Ishaq, a Christian Arab who died in 873..."
  8. "Hunayn ibn Ishaq." Encyclopædia Britannica. 2007. Encyclopædia Britannica Online..
  9. Dates in Medicine: A Chronological Record of Medical Progress Over Three Millennia per Anton Sebastian, pag. 6
  10. Gotthard Strohmaier. Galen's Commentary on Hippocrates' Airs, Waters and Places. Arxivat 2008-12-17 a Wayback Machine. (arxiu Word).
  11. Science and Society Picture Library - Search
  12. Osman, 2012, p. 161.
  13. De Young, 1992, p. 189.

Bibliografia

  • Cano Ledesma, Auroira «Recorrido por las obras de Hunayn Ibn Ishaq en los fondos árabes de la Biblioteca Escurialense» (en castellà). Medicina nei Secoli, Vol. 6, Num. 2, 1994, pàg. 309-327. ISSN: 0394-9001.
  • Connelly, Coleman «Ḥunayn Ibn isḥāq's conception of his reading public according to a previously unpublished letter» (en anglès). Arabic Sciences and Philosophy, Vol. 30, Num. 2, 2020, pàg. 1559-189. DOI: 10.1017/S0957423920000016. ISSN: 0957-4239.
  • De Young, Gregg «Ishāq ibn Hunayn, Hunayn ibn Ishāq, and the third Arabic translation of Euclid's Elements» (en anglès). Historia Mathematica, Vol. 19, Num. 2, 1992, pàg. 188-199. DOI: 10.1016/0315-0860(92)90076-N. ISSN: 0315-0860.
  • De Young, Gregg. «Hunayn ibn Ishaq». A: Thomas F. Glick, Steven Livesey, Faith Wallis (eds.). Medieval Science, Technology, and Medicine (en anglès). Routledge, 2005, p. 232-234. ISBN 978-0-415-96930-7. 
  • Johna, Samir «Ishāq ibn Hunayn: A forgotten legend» (en anglès). The American Surgeon, Vol. 68, Num. 5, 2002, pàg. 497-499. DOI: 10.1177/000313480206800521. ISSN: 0003-1348.
  • O'Leary, Delacy. How Greek science passed to the Arabs (en anglès). Kegan Paul, 2001. ISBN 978-0-710-30747-7. 
  • Olsson, J.T. «The Reputation of Ḥunayn b. Isḥāq in Contemporaneous and Later Sources» (en anglès). Journal of Abbasid Studies, Vol. 3, Num. 1, 2016, pàg. 29-55. DOI: 10.1163/22142371-12340021. ISSN: 22114-2363.
  • Osman, Ghada «“The sheikh of the translators”: The translation methodology of Hunayn ibn Ishaq» (en anglès). Translation and Interpreting Studies, Vol. 7, Num. 2, 2012, pàg. 161-175. DOI: 10.1075/tis.7.2.04osm. ISSN: 1932-2798.
  • Rashed, Roshdi. Classical Mathematics from Al-Khwarizmi to Descartes (en anglès). Routledge, 2015. ISBN 978-0-415-83388-2. 
  • Trouffeau, Gerard (ed.). Ḥunayn ibn Isḥaq̇: collection d'articles publiée à l'occasion du onzième centenaire de sa mort (en francès). Brill, 1975. ISBN 90-04-04253-9. 

Enllaços externs

  • Aprim, Fred "Hunein Ibn Ishak - (809-873 o 877)"
  • Hunayn bin Ishaq
  • Vegeu aquesta plantilla
Metges
Segle VII
  • al-Hàrith ibn Kàlada i el seu fill
  • Abu-Hafs Yazid
  • Bukhtixu
  • Masarjawayh
  • Ibn Abi-Ramtha at-Tamimí
  • Rufayda al-Aslamiyya
  • Ibn Uthal
  • Zàynab al-Awadiya
Segle VIII
Segle IX
  • Alí ar-Ridà
  • Albubather
  • Bukhtixu ibn Jabril
  • Jabril ibn Bukhtixu
  • Jàbir ibn Hayyan
  • Hunayn ibn Ishaq i el seu fill
  • Yússuf al-Khurí
  • Yahya ibn Sarafyun
  • al-Kindí
  • Yuhanna ibn Massawayh
  • Shapur ibn Sahl
  • at-Tabarí
  • ar-Ruhawí
  • Yuhanna ibn Bukhtixu
  • Salmawayh ibn Bunan
Segle X
Segle XI
Segle XII
Segle XIII
Segle XIV
  • Ibn al-Akfaní
  • Muhàmmad ibn Mahmud al-Amulí
  • an-Najawrí
  • al-Aqsaraí
  • Zayn-e-Attar
  • Mansur ibn Ilyàs
  • al-Jaghminí
  • Massud ibn Muhàmmad as-Sijzí
  • Najm al-Din Mahmud ibn Ilyas al-Shirazi
  • an-Nakhxabí
  • al-Kazaruní
  • al-Kutubí
  • Ibn Xuayb
  • Ibn al-Khatib
  • Raixid-ad-Din al-Hamadaní
Segle XV
  • Abu-Saïd al-Afif
  • Muhàmmad Alí al-Astarabadí
  • Husayni Isfahani
  • Burhan-ud-din Kermani
  • Sabuncuoglu Sherefeddin
  • al-Harawí
  • an-Nurbakhxí
  • xeic Muhàmmad ibn Thàlab
Segle XVI
Segle XVII
  • Abd-ar-Razzaq al-Jazaïrí
Conceptes
  • Psicologia
  • Oftalmologia
Obres
  • Ar-Rissala adh-Dhahabiyya
  • Cànon de la Medicina
  • Atlas d'anatomia dels àrabs
  • El llibre de la curació
  • El llibre dels deu tractats de l'ull
  • De gradibus
  • At-tasrif
  • Zakhireye Khwarazmshahi
  • Àdab at-tabib
  • El llibre complet de l'art de la medicina
  • Al-Hawí
  • Commentari a l'Anatomia del Cànon d'Avicenna
Centres
  • Bimaristan
  • Bimaristan de Nur-ad-Din
  • Hospital d'al-Adudí
Influències
Influenciant
Registres d'autoritat
Bases d'informació