Ignacio Bayón Mariné

Infotaula de personaIgnacio Bayón Mariné

(1981) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Ignacio Bayón Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 febrer 1944 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort4 maig 2024 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
La Rioja (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
  Ministre d'Indústria[1]
2 de maig de 1980 – 3 de desembre de 1982
  President de RENFE
3 d'abril de 1978 – 18 de juny de 1980
← Enrique Guzmán Ozámiz
Alejandro Rebollo Álvarez-Amandi →
Dades personals
FormacióUniversitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióadvocat
OcupadorUniversitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
PartitUCD
Membre de
Real Academia de Gastronomía Modifica el valor a Wikidata
Participà en
18 agost 2020En defensa del regnat de Joan Carles I Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMaría Julia Pedraza Ramírez
Premis
  • (1982)  Gran Creu de l'Orde de Carles III
  • (1980)  Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc
  • (1977)  Gran Creu de l'Orde de Cisneros
  • (1975)  Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil
  • (1968)  Comanda de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi Modifica el valor a Wikidata
Ministre d'Indústria, Comerç i Turisme
3 maig 1980 – 3 desembre 1982
← Carlos Bustelo y García del RealCarlos Solchaga Catalán → Modifica el valor a Wikidata

Ignacio Bayón Mariné (castellà: Ignacio Bayón) (Madrid, 14 de febrer de 1944 - La Rioja, 4 de maig de 2024) va ser un empresari i polític espanyol.[2]

Biografia

Doctor en Dret per la Universitat Complutense de Madrid en 1965 i Lletrat del Consell d'Estat en 1966 i de les Corts Espanyoles en 1967. Després fou professor de dret financer i tributari a la Universitat Complutense de Madrid.[3]

Començà a ocupar alts càrrecs de l'administració l'u de gener de 1974, quan fou nomenat secretari general tècnic del Ministeri d'Obres Públiques i el desembre de 1975 subsecretari amb Francisco Lozano Vicente. El juliol de 1977 fou nomenat subsecretari de Transports i Comunicacions sota les ordres de José Lladó Fernández-Urrutia. Després fou membre dels consells d'administració de l'Institut Nacional d'Indústria (INI) i de l'Institut de Crèdit Oficial fins que el març de 1978 va ser nomenat president de RENFE,[4] càrrec que va deixar en 1980 quan fou nomenat ministre d'Indústria i Energia per Adolfo Suárez. Es va mantenir en el càrrec fins a les eleccions generals espanyoles de 1982, que provocaren l'ensulsiada de la UCD i l'arribada al poder del PSOE.

Després del seu pas per la política, ha estat president de l'editorial Espasa-Calpe (1983-1992), de Citroën-Hispania (1992), FCC Inmobiliaria (1993) i president del grup Omsa (1996). El 1997 fou nomenat director extern de Repsol YPF S.A. Des de 1997 és president de Realia Bussines, S.A.[5]

En març de 2013 fou imputat amb cinc empresaris més per la jutgessa Mercedes Alaya Rodríguez en relació al cas Mercasevilla, qui el cridà a declarar[6] pel concurs suposadament fraudulent per a la venda dels terrenys de Mercasevilla. Bayón va declarar que no va participar en el projecte perquè ho va fer el departament de Promoció.[7]

Referències

  1. Governs d'Espanya 1931-2008
  2. «Muere a los 80 años Ignacio Bayón, ministro de Industria y Energía con Adolfo Suárez y presidente de FAD» (en castellà). Heraldo de Aragón, 04-05-2024. [Consulta: 6 maig 2024].
  3. «Bayón Mariné, Ignacio (1944-VVVV). » MCNBiografias.com». [Consulta: 6 maig 2024].
  4. «Ignacio Bayón Mariné» (en castellà). [Consulta: 6 maig 2024].
  5. Ignacio Bayón a Bloomberg.com
  6. La juez Alaya imputa a 6 empresarios, entre ellos al padre de Fátima Báñez ya fallecido, en el caso Mercasevilla a El Economista, març de 2013
  7. «El empresario Ignacio Bayón dice que no elaboró el proyecto de Mercasevilla» (en castellà). EFE, 14-06-2013. [Consulta: 6 maig 2024].

Enllaços externs

  • Notícies sobre Ignacio Bayón a El País


Càrrecs públics
Precedit per:
Enrique Guzmán Ozámiz
President de RENFE

1978-1980
Succeït per:
Alejandro Rebollo Álvarez-Amandi
Precedit per:
Carlos Bustelo y García del Real
Ministre d'Indústria

19801982
Succeït per:
Carlos Solchaga Catalán
  • Vegeu aquesta plantilla
Segon Govern d'Adolfo Suárez González (2 de maig de 1980 – 8 de setembre de 1980)
Cap de l'Estat
President del Govern
Vicepresidents de govern
Manuel Gutiérrez Mellado (Seguretat i defensa) • Fernando Abril Martorell (Afers polítics)
Ministres
Juan José Rosón Pérez (Interior) • Rafael Arias-Salgado Montalvo (Presidència) • Marcelino Oreja Aguirre (Afers Exteriors) • Agustín Rodríguez Sahagún (Defensa) • Íñigo Cavero Lataillade (Justícia) • Jaime García Añoveros (Hisenda) • José Luis Leal Maldonado (Economia) • Salvador Sánchez-Terán Hernández (Treball) • Joan Rovira Tarazona (Sanitat i Seguretat Social) • Ignacio Bayón Mariné (Indústria) • Luis Gámir Casares (Comerç) • José Luis Álvarez y Álvarez (Transports) • Jesús Sancho Rof (Obres Públiques) • Jaime Lamo de Espinosa (Agricultura) • José Manuel Otero Novas (Educació) • Luis González Seara (Investigació i Universitats) • Antonio Fontán Pérez (Administració territorial) • Ricardo de la Cierva y de Hoces (Cultura) • Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (Relacions amb la CEE) • Sebastián Martín-Retortillo Baquer (Relacions amb les Administracions Públiques) • Juan Antonio Ortega y Díaz-Ambrona (adjunt a coordinació legislativa)
(← I SUAREZ) Govern anterior •••• Govern següent (← III SUAREZ)
  • Vegeu aquesta plantilla
Tercer Govern d'Adolfo Suárez González (8 de setembre de 1980 – 26 de febrer de 1981)
Cap de l'Estat
President del Govern
Vicepresidents de govern
Manuel Gutiérrez Mellado (Seguretat i defensa) • Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (Afers econòmics)
Ministres
Juan José Rosón Pérez (Interior) • Rafael Arias-Salgado Montalvo (Presidència) • José Pedro Pérez-Llorca Rodrigo (Afers Exteriors) • Agustín Rodríguez Sahagún (Defensa) • Francisco Fernández Ordóñez (Justícia) • Jaime García Añoveros (Hisenda) • Juan Antonio García Díez (Economia i Comerç) • Félix Manuel Pérez Miyares (Treball) • Alberto Oliart Saussol (Sanitat i Seguretat Social) • Ignacio Bayón Mariné (Indústria) • José Luis Álvarez y Álvarez (Transports) • Jesús Sancho Rof (Obres Públiques) • Jaime Lamo de Espinosa (Agricultura) • Juan Antonio Ortega y Díaz-Ambrona (Educació) • Luis González Seara (Investigació i Universitats) • Íñigo Cavero Lataillade (Cultura) • Rodolfo Martín Villa (Administració territorial) • Eduard Punset i Casals (Relacions amb la CEE) • Sebastián Martín-Retortillo Baquer (Relacions amb les Administracions Públiques)
(← II SUAREZ) Govern anterior •••• Govern següent (← I CALVO SOTELO)
  • Vegeu aquesta plantilla
Primer Govern de Leopoldo Calvo Sotelo (26 de febrer de 1981 – 1 de desembre de 1981)
Cap de l'Estat
President del Govern
Ministres
Juan José Rosón Pérez (Interior) • Pío Cabanillas Gallas/Matías Rodríguez Inciarte (Presidència) • José Pedro Pérez-Llorca Rodrigo (Afers Exteriors) • Alberto Oliart Saussol (Defensa) • Francisco Fernández Ordóñez/Pío Cabanillas Gallas (Justícia) • Jaime García Añoveros (Hisenda) • Juan Antonio García Díez (Economia i Comerç) • Jesús Sancho Rof (Treball) • Ignacio Bayón Mariné (Indústria) • José Luis Álvarez y Álvarez (Transports) • Luis Ortiz González (Obres Públiques) • Jaime Lamo de Espinosa (Agricultura) • Juan Antonio Ortega y Díaz-Ambrona (Educació i Universitats) • Íñigo Cavero Lataillade (Cultura) • Rodolfo Martín Villa (Administració territorial)
(← III SUAREZ) Govern anterior •••• Govern següent (← II CALVO SOTELO)
  • Vegeu aquesta plantilla
Segon Govern de Leopoldo Calvo Sotelo (1 de desembre de 1981 – 28 de juliol de 1982)
Cap de l'Estat
President del Govern
Vicepresidents de govern
Rodolfo Martín Villa (vicepresident 1r) • Juan Antonio García Díez (vicepresident 2n i economia)
Ministres
Juan José Rosón Pérez (Interior) • Matías Rodríguez Inciarte (Presidència) • José Pedro Pérez-Llorca Rodrigo (Afers Exteriors) • Alberto Oliart Saussol (Defensa) • Pío Cabanillas Gallas (Justícia) • Jaime García Añoveros (Hisenda) • Santiago Rodríguez-Miranda Gómez (Treball) • Manuel Núñez Pérez (sanitat i consum) • Ignacio Bayón Mariné (Indústria) • Luis Gámir Casares (Transports, turisme i comunicacions) • Luis Ortiz González (Obres Públiques) • José Luis Álvarez y Álvarez (Agricultura) • Federico Mayor Zaragoza (Educació i Ciència) • Soledad Becerril Bustamante (Cultura) • Rafael Arias-Salgado Montalvo (Administració territorial) • Jaime Lamo de Espinosa (Adjunt al President)
(← I CALVO SOTELO) Govern anterior •••• Govern següent (← III CALVO SOTELO)
  • Vegeu aquesta plantilla
Tercer Govern de Leopoldo Calvo Sotelo (28 de juliol de 1982 – 3 de desembre de 1982)
Cap de l'Estat
President del Govern
Vicepresidents de govern
Juan Antonio García Díez (vicepresident 1r i economia)
Ministres
Juan José Rosón Pérez (Interior) • Matías Rodríguez Inciarte (Presidència) • José Pedro Pérez-Llorca Rodrigo (Afers Exteriors) • Alberto Oliart Saussol (Defensa) • Pío Cabanillas Gallas (Justícia) • Jaime García Añoveros (Hisenda) • Santiago Rodríguez-Miranda Gómez (Treball) • Manuel Núñez Pérez (sanitat i consum) • Ignacio Bayón Mariné (Indústria) • Luis Gámir Casares (Transports, turisme i comunicacions) • Luis Ortiz González (Obres Públiques) • José Luis Álvarez y Álvarez/José Luis García Ferrero (Agricultura) • Federico Mayor Zaragoza (Educació i Ciència) • Soledad Becerril Bustamante (Cultura) • Luis Manuel Cosculluela Montaner (Administració territorial)
(← II CALVO SOTELO) Govern anterior •••• Govern següent (← I GONZÁLEZ)


Registres d'autoritat
Bases d'informació