Ignacio Bayón Mariné
 (1981)  | |||||||||||||
| Nom original | (es) Ignacio Bayón | ||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Biografia | |||||||||||||
| Naixement | 14 febrer 1944 Madrid | ||||||||||||
| Mort | 4 maig 2024 (80 anys) La Rioja (Espanya) | ||||||||||||
 Ministre d'Indústria[1] | |||||||||||||
| 2 de maig de 1980 – 3 de desembre de 1982 | |||||||||||||
 President de RENFE | |||||||||||||
| 3 d'abril de 1978 – 18 de juny de 1980 | |||||||||||||
← Enrique Guzmán Ozámiz Alejandro Rebollo Álvarez-Amandi → | |||||||||||||
| Dades personals | |||||||||||||
| Formació | Universitat Complutense de Madrid | ||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||
| Ocupació | advocat | ||||||||||||
| Ocupador | Universitat Complutense de Madrid | ||||||||||||
| Partit | UCD | ||||||||||||
| Membre de | Real Academia de Gastronomía | ||||||||||||
| Participà en | |||||||||||||
| 18 agost 2020 | En defensa del regnat de Joan Carles I | ||||||||||||
| Família | |||||||||||||
| Cònjuge | María Julia Pedraza Ramírez | ||||||||||||
Premis
| |||||||||||||
| |||||||||||||
Ignacio Bayón Mariné (castellà: Ignacio Bayón) (Madrid, 14 de febrer de 1944 - La Rioja, 4 de maig de 2024) va ser un empresari i polític espanyol.[2]
Biografia
Doctor en Dret per la Universitat Complutense de Madrid en 1965 i Lletrat del Consell d'Estat en 1966 i de les Corts Espanyoles en 1967. Després fou professor de dret financer i tributari a la Universitat Complutense de Madrid.[3]
Començà a ocupar alts càrrecs de l'administració l'u de gener de 1974, quan fou nomenat secretari general tècnic del Ministeri d'Obres Públiques i el desembre de 1975 subsecretari amb Francisco Lozano Vicente. El juliol de 1977 fou nomenat subsecretari de Transports i Comunicacions sota les ordres de José Lladó Fernández-Urrutia. Després fou membre dels consells d'administració de l'Institut Nacional d'Indústria (INI) i de l'Institut de Crèdit Oficial fins que el març de 1978 va ser nomenat president de RENFE,[4] càrrec que va deixar en 1980 quan fou nomenat ministre d'Indústria i Energia per Adolfo Suárez. Es va mantenir en el càrrec fins a les eleccions generals espanyoles de 1982, que provocaren l'ensulsiada de la UCD i l'arribada al poder del PSOE.
Després del seu pas per la política, ha estat president de l'editorial Espasa-Calpe (1983-1992), de Citroën-Hispania (1992), FCC Inmobiliaria (1993) i president del grup Omsa (1996). El 1997 fou nomenat director extern de Repsol YPF S.A. Des de 1997 és president de Realia Bussines, S.A.[5]
En març de 2013 fou imputat amb cinc empresaris més per la jutgessa Mercedes Alaya Rodríguez en relació al cas Mercasevilla, qui el cridà a declarar[6] pel concurs suposadament fraudulent per a la venda dels terrenys de Mercasevilla. Bayón va declarar que no va participar en el projecte perquè ho va fer el departament de Promoció.[7]
Referències
- ↑ Governs d'Espanya 1931-2008
- ↑ «Muere a los 80 años Ignacio Bayón, ministro de Industria y Energía con Adolfo Suárez y presidente de FAD» (en castellà). Heraldo de Aragón, 04-05-2024. [Consulta: 6 maig 2024].
- ↑ «Bayón Mariné, Ignacio (1944-VVVV). » MCNBiografias.com». [Consulta: 6 maig 2024].
- ↑ «Ignacio Bayón Mariné» (en castellà). [Consulta: 6 maig 2024].
- ↑ Ignacio Bayón a Bloomberg.com
- ↑ La juez Alaya imputa a 6 empresarios, entre ellos al padre de Fátima Báñez ya fallecido, en el caso Mercasevilla a El Economista, març de 2013
- ↑ «El empresario Ignacio Bayón dice que no elaboró el proyecto de Mercasevilla» (en castellà). EFE, 14-06-2013. [Consulta: 6 maig 2024].
Enllaços externs
- Notícies sobre Ignacio Bayón a El País
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Enrique Guzmán Ozámiz | President de RENFE 1978-1980 | Succeït per: Alejandro Rebollo Álvarez-Amandi |
| Precedit per: Carlos Bustelo y García del Real | Ministre d'Indústria 1980 – 1982 | Succeït per: Carlos Solchaga Catalán |
| Cap de l'Estat |  | |
|---|---|---|
| President del Govern | ||
| Vicepresidents de govern | Manuel Gutiérrez Mellado (Seguretat i defensa) • Fernando Abril Martorell (Afers polítics) | |
| Ministres | Juan José Rosón Pérez (Interior) • Rafael Arias-Salgado Montalvo (Presidència) • Marcelino Oreja Aguirre (Afers Exteriors) • Agustín Rodríguez Sahagún (Defensa) • Íñigo Cavero Lataillade (Justícia) • Jaime García Añoveros (Hisenda) • José Luis Leal Maldonado (Economia) • Salvador Sánchez-Terán Hernández (Treball) • Joan Rovira Tarazona (Sanitat i Seguretat Social) • Ignacio Bayón Mariné (Indústria) • Luis Gámir Casares (Comerç) • José Luis Álvarez y Álvarez (Transports) • Jesús Sancho Rof (Obres Públiques) • Jaime Lamo de Espinosa (Agricultura) • José Manuel Otero Novas (Educació) • Luis González Seara (Investigació i Universitats) • Antonio Fontán Pérez (Administració territorial) • Ricardo de la Cierva y de Hoces (Cultura) • Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (Relacions amb la CEE) • Sebastián Martín-Retortillo Baquer (Relacions amb les Administracions Públiques) • Juan Antonio Ortega y Díaz-Ambrona (adjunt a coordinació legislativa) | |
(← I SUAREZ) Govern anterior •••• Govern següent (← III SUAREZ) | ||
| Cap de l'Estat | | |
|---|---|---|
| President del Govern | ||
| Vicepresidents de govern | Manuel Gutiérrez Mellado (Seguretat i defensa) • Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (Afers econòmics) | |
| Ministres | Juan José Rosón Pérez (Interior) • Rafael Arias-Salgado Montalvo (Presidència) • José Pedro Pérez-Llorca Rodrigo (Afers Exteriors) • Agustín Rodríguez Sahagún (Defensa) • Francisco Fernández Ordóñez (Justícia) • Jaime García Añoveros (Hisenda) • Juan Antonio García Díez (Economia i Comerç) • Félix Manuel Pérez Miyares (Treball) • Alberto Oliart Saussol (Sanitat i Seguretat Social) • Ignacio Bayón Mariné (Indústria) • José Luis Álvarez y Álvarez (Transports) • Jesús Sancho Rof (Obres Públiques) • Jaime Lamo de Espinosa (Agricultura) • Juan Antonio Ortega y Díaz-Ambrona (Educació) • Luis González Seara (Investigació i Universitats) • Íñigo Cavero Lataillade (Cultura) • Rodolfo Martín Villa (Administració territorial) • Eduard Punset i Casals (Relacions amb la CEE) • Sebastián Martín-Retortillo Baquer (Relacions amb les Administracions Públiques) | |
(← II SUAREZ) Govern anterior •••• Govern següent (← I CALVO SOTELO) | ||
| Cap de l'Estat |  | |
|---|---|---|
| President del Govern | ||
| Ministres | Juan José Rosón Pérez (Interior) • Pío Cabanillas Gallas/Matías Rodríguez Inciarte (Presidència) • José Pedro Pérez-Llorca Rodrigo (Afers Exteriors) • Alberto Oliart Saussol (Defensa) • Francisco Fernández Ordóñez/Pío Cabanillas Gallas (Justícia) • Jaime García Añoveros (Hisenda) • Juan Antonio García Díez (Economia i Comerç) • Jesús Sancho Rof (Treball) • Ignacio Bayón Mariné (Indústria) • José Luis Álvarez y Álvarez (Transports) • Luis Ortiz González (Obres Públiques) • Jaime Lamo de Espinosa (Agricultura) • Juan Antonio Ortega y Díaz-Ambrona (Educació i Universitats) • Íñigo Cavero Lataillade (Cultura) • Rodolfo Martín Villa (Administració territorial) | |
(← III SUAREZ) Govern anterior •••• Govern següent (← II CALVO SOTELO) | ||
| Cap de l'Estat |  | |
|---|---|---|
| President del Govern | ||
| Vicepresidents de govern | Rodolfo Martín Villa (vicepresident 1r) • Juan Antonio García Díez (vicepresident 2n i economia) | |
| Ministres | Juan José Rosón Pérez (Interior) • Matías Rodríguez Inciarte (Presidència) • José Pedro Pérez-Llorca Rodrigo (Afers Exteriors) • Alberto Oliart Saussol (Defensa) • Pío Cabanillas Gallas (Justícia) • Jaime García Añoveros (Hisenda) • Santiago Rodríguez-Miranda Gómez (Treball) • Manuel Núñez Pérez (sanitat i consum) • Ignacio Bayón Mariné (Indústria) • Luis Gámir Casares (Transports, turisme i comunicacions) • Luis Ortiz González (Obres Públiques) • José Luis Álvarez y Álvarez (Agricultura) • Federico Mayor Zaragoza (Educació i Ciència) • Soledad Becerril Bustamante (Cultura) • Rafael Arias-Salgado Montalvo (Administració territorial) • Jaime Lamo de Espinosa (Adjunt al President) | |
(← I CALVO SOTELO) Govern anterior •••• Govern següent (← III CALVO SOTELO) | ||
| Cap de l'Estat | | |
|---|---|---|
| President del Govern | ||
| Vicepresidents de govern | Juan Antonio García Díez (vicepresident 1r i economia) | |
| Ministres | Juan José Rosón Pérez (Interior) • Matías Rodríguez Inciarte (Presidència) • José Pedro Pérez-Llorca Rodrigo (Afers Exteriors) • Alberto Oliart Saussol (Defensa) • Pío Cabanillas Gallas (Justícia) • Jaime García Añoveros (Hisenda) • Santiago Rodríguez-Miranda Gómez (Treball) • Manuel Núñez Pérez (sanitat i consum) • Ignacio Bayón Mariné (Indústria) • Luis Gámir Casares (Transports, turisme i comunicacions) • Luis Ortiz González (Obres Públiques) • José Luis Álvarez y Álvarez/José Luis García Ferrero (Agricultura) • Federico Mayor Zaragoza (Educació i Ciència) • Soledad Becerril Bustamante (Cultura) • Luis Manuel Cosculluela Montaner (Administració territorial) | |
(← II CALVO SOTELO) Govern anterior •••• Govern següent (← I GONZÁLEZ) | ||
