Imperi Llatí
| ||||
| | ||||
Escut | ||||
| Informació | ||||
|---|---|---|---|---|
| Capital | Constantinoble | |||
| Idioma oficial | Llatí, francès antic (oficial) | |||
| Altres idiomes | grec | |||
| Religió | catòlica romana (oficial) ortodoxa grega (popular) | |||
| Període històric edat mitjana | ||||
| destrucció de l'Imperi Romà d'Orient | 1204 | |||
| reconquesta romana d'Orient de Constantinoble | 1261 | |||
| Política | ||||
| Forma de govern | monarquia | |||
| emperador | ||||
| • 1204-1205: | Balduí I de Constantinoble | |||
| • 1206-1216: | Enric I de Flandes | |||
| • 1217-1219: | Violant de Flandes (regent) | |||
| • 1219-1228: | Robert de Courtenay | |||
| • 1228-1237: | Joan de Brienne (regent) | |||
| • 1237-1261: | Balduí II de Courtenay | |||
L'Imperi Llatí o Imperi Llatí de Constantinoble[1] (llatí: Imperium Constantinopolitanum) fou un estat titella de la República de Venècia[2] fundat pels llatins a Constantinoble el 1204 en territoris que havien estat arrabassats a l'Imperi Romà d'Orient en la Quarta Croada i repartits en un tractat posterior.[3] Malgrat que reclamava la sobirania sobre totes les terres romanes d'Orient i que intentava exercir el control sobre els seus estats vassalls de Grècia, durant la major part de la seva història fou incapaç de projectar la seva autoritat més enllà de l'est de Tràcia i parts de Bitínia.[3]
Balduí de Flandes en fou elegit el primer emperador per un comitè de dotze electors (sis de venecians i sis d'altres).[3] El nom llatí de l'emperador era Imperator Romaniae. El nom no té res a veure amb la Romania actual; és la forma llatina del títol d'emperador romà d'Orient, a qui l'emperador llatí esperava reemplaçar. L'Imperi Romà d'Orient mai no es va dir així i el títol de l'emperador era βασιλεύς Ῥωμαίων, (Vassileus Roméon) o emperador dels romans, ja que aquests es veien com a continuadors de l'antic Imperi Romà. Açò va produir el curiós efecte que a Europa existien alhora tres imperis «romans», el tercer dels quals era el Sacre Imperi Romanogermànic.
No obstant això, la majoria del territori va romandre en mans d'estats rivals dirigits per aristòcrates de l'antic imperi, com el Despotat de l'Epir, l'Imperi de Nicea i l'Imperi de Trebisonda. Els parents de Balduí van lluitar durant molts anys pels seus dominis. L'Imperi Llatí va finalitzar el 25 de juliol del 1261 quan Miquel VIII Paleòleg va reconquerir Constantinoble i va derrocar Balduí II de Courtenay, l'últim emperador llatí.
Els hereus de Balduí II van continuar utilitzant el títol d'emperador de Constantinoble durant un segle, i es veien com a teòrics senyors de diversos estats llatins en la mar Egea.
Moneda
Les fonts textuals diuen que els emperadors llatins encunyaven la seva pròpia moneda a Constantinoble, però no se n'ha trobat cap que els pugui ser atribuïda amb certesa, fet que es considera «el gran misteri de la numismàtica bizantina i de les croades». Una possibilitat és que els venecians, els veritables amos i senyors de l'imperi, haguessin imposat l'ús de les seves monedes d'or i argent als emperadors llatins, que haurien hagut de conformar-se a emetre monedes anònimes de coure.[4] Així i tot, una llista de monedes d'or compilada per Francesco Balducci Pegolotti parla de «perpres llatines d'or» que, segons el medievalista Alan M. Stahl, en realitat haurien estat fetes d'electre, si és que existiren de debò.[5]
Emperadors
- Balduí de Flandes o Balduí I (1204-1205)
- Enric de Flandes o Enric I emperador (1206-1216)
- Interregne: Conó de Béthune (regent) (1216-1217)[6]
- Pere de Courtenay (1217-1219)
- Violant de Flandes (regent) (1217-1219)[7]
- Interregne: Conó de Béthune (regent) (1219-1220)[8]
- Robert de Courtenay (1221-1228)
- Balduí de Courtenay o Balduí II (1228-1261) (mort en 1273)
- Maria de Courtenay (regent) (1228)[9]
- Narjot de Toucy (regent) (1228-1231)[6]
- Joan de Brienne (regent amb títol d'emperador) (1229/1231[10]-1237)
- Anseau de Cayot (regent) (1237-1238)[11]
- Narjot de Toucy (regent) (1238-1239)[11]
- Felip de Toucy. Regent durant l'absència de Balduí II (1243-1248)[11][12] (1251-1259)[13]
Emperadors titulars[14]
- Balduí de Courtenay o Balduí II (1261-1273)
- Felip de Courtenay (1273-1283)
- Catalina de Courtenay (1283-1308) amb Carles de Valois (1301-1308)
- Catalina de Valois (1308-1346) amb Felip I de Tàrent (1313-1332)
- Robert de Tàrent (1346-1364)
- Felip II de Tàrent (1364-1373)
- Jaume dels Baus (1373-1383). A la seva mort va llegar els drets titulars de l'imperi a Lluís I d'Anjou, pretendent al tron de Nàpols, pero ni aquest ni els seus successors van utilitzar el títol imperial.
Atles històric
-
Imperi Bizantí el 1204 -
Partició -
avanços croats i dels arconts grecs -
Lluites entre croats i Lleço Sgouros -
Croats a Atenes -
Creació dels estats llatins -
Grècia 1205-1207 -
Grècia 1207-1208 -
Grècia 1208-1209 -
Grècia 1209-1212 -
Grècia 1212-1217 -
Grècia 1217-1224 -
Grècia 1224-1230 -
Grècia 1230-1237 -
Grècia 1237-1241 -
Grècia 1241-1246 -
Grècia 1246-1252 -
Grècia 1252-1256 -
Grècia 1256-1259 -
Grècia 1259-1261 -
Grècia 1261-1262
Referències
- ↑ Marcos Hierro, 2003, p. 33.
- ↑ Carr, 2015, «Angeli and Latins».
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Kajdan, 1991, «Latin Empire» (C. M. Brand i A. Cutler).
- ↑ Schlumberger, 1878, p. 274 i 275.
- ↑ Stahl, 2001, p. 197.
- ↑ 6,0 6,1 [enllaç sense format] http://books.google.cat/books?id=NN1xNdYH6n0C&lpg=PA657&pg=PA657#v=onepage&q=&f=true
- ↑ VV. AA., A History of the Crusades, Volume II: The Later Crusades, 1189–1311, Univ. of Wisconsin Press, 2006, p. 213.
- ↑ Nicol, 1992, p. 164.
- ↑ VV. AA., A History of the Crusades, Volume II, p. 216.
- ↑ El 1229 va fer el tractat amb els barons de l'imperi, però va arribar a Constantinoble el 1231: [1], [2], [3], [4] y [5]
- ↑ 11,0 11,1 11,2 [enllaç sense format] http://books.google.cat/books?id=NN1xNdYH6n0C&lpg=PA658&dq=&pg=PA658#v=onepage&q=&f=true
- ↑ [enllaç sense format] http://books.google.cat/books?id=2dsycrclykIC&lpg=PA216&dq=&pg=PA224#v=onepage&q=&f=false y http://books.google.cat/books?id=2dsycrclykIC&lpg=PA226&dq=&hl=ca&pg=PA226#v=onepage&q=&f=false
- ↑ [enllaç sense format] http://books.google.cat/books?id=l9NBAAAAYAAJ&dq=&pg=PA504#v=onepage&q=&f=false
- ↑ [enllaç sense format] http://books.google.cat/books?id=3hIoAQAAIAAJ&dq=&lr=&as_brr=3&pg=PA393#v=onepage&q=&f=false
Bibliografia
- Carr, J. C. Fighting Emperors of Byzantium (en anglès). Pen & Sword, 2015. ISBN 9781473856264.
- Kajdan, A. The Oxford Dictionary of Byzantium (en anglès). Oxford University Press, 1991. ISBN 0-19-504652-8.
- Marcos Hierro, E. «Els catalans i l'Imperi bizantí». A: Ferrer i Mallol, M. T. Els catalans a la Mediterrània oriental a l'edat mitjana. Institut d'Estudis Catalans, Secció Històrico-Arqueològica, 2003, p. 23-78. ISBN 9788472836709.
- Nicol, D. M. Byzantium and Venice: A Study in Diplomatic and Cultural Relations (en anglès). Cambridge University Press, 1992. ISBN 9780521428941.
- Schlumberger, G. Numismatique de l'Orient latin (en francès). Ernest Leroux, 1878.
- Stahl, A. M. «Coinage and Money in the Latin Empire of Constantinople» (en anglès). Dumbarton Oaks Papers, 55, 2001, pàg. 197-206. DOI: 10.2307/1291818.
