Intervista
  | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Federico Fellini |
| Protagonistes | Anita Ekberg Marcello Mastroianni |
| Dissenyador de producció | Danilo Donati |
| Guió | Gianfranco Angelucci i Federico Fellini |
| Música | Nicola Piovani |
| Fotografia | Tonino Delli Colli |
| Muntatge | Nino Baragli |
| Productora | Rai 1 i Cinecittà |
| Distribuïdor | Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Itàlia |
| Estrena | 1987 |
| Durada | 105 minuts |
| Idioma original | italià |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | cinema biogràfic i drama |
| Lloc de la narració | Roma |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
        | |
Intervista és una pel·lícula italiana de Federico Fellini, estrenada el 1987.
Argument
Mentre Fellini roda una adaptació a la pantalla de la novel·la de Kafka Amèrica , periodistes japonesos arriben per entrevistar-lo. És el pretext per una evocació nostàlgica de Cinecittà i de l'evolució del cinema.
Repartiment
- Anita Ekberg: ella mateixa
- Marcello Mastroianni: ell mateix
- Federico Fellini: ell mateix
- Sergio Rubini: Sergio
- Antonella Ponziani: Antonella
- Maurizio Mein: l'ajudant del director
- Paola Liguori: Katya
- Lara Wendel: l'esposa
- Antonio Cantafora: l'espós
- Nadia Ottaviani: la Vestal
- Pietro Notarianni: el dignatari feixista
- Christian Borromeo: Christian
- Adriana Facchetti: la dona que acompanya Sergio
- Eva Grimaldi: l'aspirant a actriu
- Armando Marra: el famós director
Al voltant de la pel·lícula
- Segons Fellini, «és una pel·lícula en el qual la càmera és utilitzada com un llapis, un pinzell que traçaria jeroglífics. És una idea gràfica, pictòrica, visual, el contrari del cinema que conta una història.»[1]
- La seqüència on Anita Ekberg i Marcello Mastroianni revisen el cèlebre passatge de La Dolce Vita a la fontana de Trevi és un exemple de pel·lícula contenint una pel·lícula.
Premis i nominacions
Nominacions
Referències
- ↑ Intervista (en francès).
Pel·lícules dirigides per Federico Fellini | ||
|---|---|---|
Llums de varietats (amb Alberto Lattuada; 1950) · Lo sceicco bianco (1952) · Els inútils (1953) · Agenzia matrimoniale, episodi de L'amore in città (1953) · La strada (1954) · la trampa (1955) · Les nits de la Cabiria (1957) · La dolce vita (1960) · Le tentazioni del dottor Antonio, episodi de Boccaccio '70 (1962) · 8½ (1963) · Giulietta dels esperits (1965) · Toby Dammit, episodi de Històries extraordinàries (1968) · Block-notes di un regista (1969) · Satiricó (1969) · I Clowns (1970) · Roma (1972) · Amarcord (1973) · Casanova (1976) · Assaig d'orquestra (1979) · La città delle donne (1980) · E la nave va (1983) · Ginger i Fred (1986) · Intervista (1987) · La voce della luna (1990) |  | |
Sant Jordi d’Or al Festival Internacional de Cinema de Moscou | |
|---|---|
| 1959–1967 Grand Prix |
|
| 1969–1987 Premi Daurat |
|
| 1989–present Sant Jordi d’Or |
|
