Isabel de Castella i de Molina
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1283 Toro |
Mort | 24 juliol 1328 (44/45 anys) Billiers (Bretanya) |
Sepultura | Abbaye de Prières (en) |
Dades personals | |
Religió | Catolicisme |
Activitat | |
Ocupació | política |
Altres | |
Títol | Duc consort de Bretanya (1310–1328) Reina consort d'Aragó (1291–1295) Reina consort de Sicília (1291–1295) |
Família | Casal de Borgonya a Lleó |
Cònjuge | Jaume el Just (1291 (Gregorià)–) Joan III de Bretanya (1310 (Gregorià)–) |
Pares | Sanç IV de Lleó i Maria de Molina |
Germans | Beatriu de Castella i de Molina, Ferran IV de Castella, Felip de Castella, Pere de Castella i de Molina, Alfons de Castella, Enric de Castella i Violante Sánchez de Castilla |
Isabel de Castella (Toro, Zamora 1283 - 1328), infanta de Castella i reina consort d'Aragó (1291-1295) i vescomtessa de Llimotges.
Biografia
Filla del rei Sanç IV de Castella i la seva esposa, Maria de Molina,[1] i germana per tant de Ferran IV de Castella.
L'1 de desembre de 1291, amb tan sols 8 anys, es casà a Sòria amb el rei d'Aragó Jaume el Just. Aquest matrimoni però fou anul·lat pel Papa Bonifaci VIII l'any 1295 sense haver tingut descendència.[1]
Isabel es tornà a casar el 1310 a Burgos amb Joan III de Bretanya,[1] fill d'Artur I de Bretanya, convertint-se en la segona esposa d'aquest. D'aquesta unió tampoc tingué fills.