Joan Baptista Cardona
| Biografia | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 1511  València | ||||||||
| Mort | 30 desembre 1589 (77/78 anys) València | ||||||||
| |||||||||
| Dades personals | |||||||||
| Religió | Església Catòlica | ||||||||
| Activitat | |||||||||
| Ocupació | erudit, sacerdot catòlic, bisbe catòlic | ||||||||
Joan Baptista Cardona (València, 1511 — València, 30 de desembre de 1589)[1] fou un erudit humanista i bisbe de Vic i Tortosa.
Biografia
Estudià a les universitats de València i Lleida, i en aquesta es doctorà en teologia el 1563.[2] Viatjà a Roma, i en 1575 treballà pel papa Gregori XIII en l'edició crítica del decret de Gracià. També treballà en l'edició crítica d'obres de diversos sants.[3][4]
Fou canonge magistral de la catedral d'Oriola, comissari de les galeres d'Espanya i nomenat canonge de la seu de València el 31 d'agost de 1576. Fou nomenat bisbe de Vic el 4 de juliol de 1584,[5] i durant els anys 1585 i 1586 el papa Sixt V li encarrega dues visites a l'abadia de Montserrat per resoldre l'elecció dels abats.[6][7] Fou nomenat bisbe de Tortosa el 18 de març de 1587, i pren possessió el 17 de maig, i es manté en aquest bisbat fins a la seva mort, el 30 de desembre de 1589,[8][9] ocorreguda durant una visita realitzada al Monestir de Santa Maria del Puig.[10] Després, el seu cadàver fou traslladat a Tortosa i les seves despulles foren soterrades en el claustre de la catedral, com ho indica una làpida amb epitafi allí situada.
Estigué vinculat als humanistes més rellevants, com l'arquebisbe de Tarragona Antoni Agustí, Pere Galès, Pere Joan Nunyes i Miquel Thomàs de Taixequet. En 1578 envia un memorial a Felip II per a la formació de la biblioteca reial amb el títol de Traza de la librería de San Lorenzo el Real,[11] que posteriorment, en 1587, el publica en llatí amb el títol De regia S. Laurentii Bibliotheca,[12][13][14] amb altres obres, en un volum miscel·lani, en la impremta muntada per l'arquebisbe Antoni Agustí i que dirigia l'impressor Joan Felip Mey, en Tarragona.[2] Dona a la biblioteca de l'Escorial un còdex del Fuero Juzgo.[15]
Obra
- Oratio de divo Stephano protomartyre (1575).[16]
- De expungendis haereticorum propriis nominibus etiam de libris qui de religione ex professo non tractant (1576).[17]
- De Regia S. Laurentii bibliotheca (1587).[18]
- De diptychis (1587).[18]
Referències
- ↑ Majoritàriament està admesa la seva mort l'any 1589, però en una reproducció del seu epitafi apareix III. cal. jan. 1589 (Villanueva 1803-1806: pp. 110-111.), que vol dir tres dies abans del primer de gener de 1589, i per tant, ha de correspondre a l'any 1588. En la reproducció de la làpida de la catedral (en armoria.info), sols es llig VITA FVNCTVS EST III. KAL. IANVAR. MDLXXXVIII, que indicaria el 30 de desembre de 1587.
- ↑ 2,0 2,1 Querol Coll 2006: p. 32.
- ↑ Lampillas 1789: pp. 133-134.
- ↑ Ayguals d'Izco 1854: p. 401.
- ↑ Alguns erudits indiquen que abans fou bisbe d'Elna (Antonio 1672: p. 489).
- ↑ Albareda 2005: p. 83.
- ↑ Pujades 1829: pp. 402-403.
- ↑ Pitarch i Almela 2001: p. 248.
- ↑ Eubel 1923: pp. 186 i 333.
- ↑ Ximeno 1747: p. 186.
- ↑ Obra que es mantingué manuscrita fins a 1889, en què es publica, en un volum factici, junt a altres obres relacionades amb els llibres i les biblioteques, de Juan Páez de Castro.
- ↑ Torres Amat 1836: p. 175.
- ↑ Blasco Castiñeiyra 1998: p. 138.
- ↑ Memorias de la Real Academia de la Historia. Tomo VII. Madrid: Imprenta de I. Sancha, 1832, p. 103.
- ↑ Real Academia Española 1815: p. LVII.
- ↑ Cardona, Joan Baptista. Oratio de divo Stephano protomartyre habita in sacello Rom, pont. anno iobilei MDLXXV sub Gregorio XIII. A Ioan. Bapt. Cardona Valentino doctore theologo canonico Orcellitano (en llatí). Romae: Apud Josephum de Angelis, 1575.
- ↑ Cardona, Joan Baptista. De expungendis haereticorum propriis nominibus etiam de libris qui de religione ex professo non tractant (en llatí). Romae: Apud Josephum de Angelis, 1576 [Consulta: 14 setembre 2015].
- ↑ 18,0 18,1 Cardona, Joan Baptista. De Regia S. Laurentii bibliotheca ; De pontificia Vaticana ; De expungendis haereticor. propriis nominib. ; De diptychis (en llatí). Tarraconae: Apud Philippum Mey, 1587.
Bibliografia
- Albareda, Anselm M. Història de Montserrat. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2005. ISBN 84-8415-762-8.
- Antonio, Nicolás. Bibliotheca Hispana sive Hispanorum qui usquam unquamve sive latinam sive populari ... scripto aliquid consignaverunt notitia ... : editorum atque ineditorum operum catalogum : duabus partibus continens ... qui post annum secularem MD usque ad preaesentem diem floruere (en llatí). Tomus primus. Romae (Roma): Ex officina Nicolai Angeli Tinassii, 1672 [Consulta: 19 setembre 2015].
- Ayguals d'Izco, Venceslau. España laureada: Compilación de lo más selecto que en elogio de nuestra patria han escrito doctísimos varones así nacionales como estranjeros (en castellà). Tomo I. Madrid: Imprenta de Ayguals de Izco hermanos, 1854.
- Blasco Castiñeiyra, Selina. «La imagen literaria de la Biblioteca Vaticana y la biblioteca del Escorial: Mutio Pansa, Angelo Rocca y fray José de Sigüenza». A: María Luisa López-Vidriero i Pedro M. Cátedra (dir.). Coleccionismo y Bibliotecas: (Siglos XV-XVIII) (en castellà). Salamanca: Universidad de Salamanca : Patrimonio Nacional : Sociedad Española de Histoeria del Libro, 1998, pp. 137-165. ISBN 84-7481-894-X [Consulta: 20 setembre 2015].
- Eubel, Conrad. Hierarchia catholica medii et recentioris aevi, sive Summorum pontificum, S.R.E. cardinalium, ecclesiarum antistitum series e documentis tabularii praesertim vaticani collecta, digesta, edita (en llatí). Volumen tertium: Saeculum XVI ab anno 1503 complectens. Editio altera. Monasterii (Münster): Sumptibus et typis librariae Regensbergianae, 1923 [Consulta: 19 setembre 2015]. [Enllaç no actiu]
- Lampillas, Xavier. Ensayo histórico-apologético de la literatura española contra las opiniones preocupadas de algunos escritores modernos italianos (en castellà). Tomo IV. En Madrid: en la imprenta de Don Pedro Marín, 1789.
- Pitarch i Almela, Vicent. Llengua i església durant el barroc valencià. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2001. ISBN 84-8415-302-9.
- Prosperi, Adriano. L'Inquisizione romana: Letture e richerce (en italià). Roma: Edizione di Storia e letteratura, 2003. ISBN 88-8498-082-8 [Consulta: 14 setembre 2015].
- Pujades, Jeroni. Crónica universal del principado de Cataluña (en castellà). Tomo V. Barcelona: Imprenta de José Torner, 1829.
- Querol Coll, Enric. Estudis sobre cultura literària a Tortosa a l'Edat Moderna. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006. ISBN 84-8415-862-4.
- Real Academia Española. Fuero Juzgo en latín y castellano cotejado con los más antiguos y preciosos códices (en castellà). Madrid: por Ibarra, 1815.
- Torres Amat, Felix. Memorias para ayudar a formar un diccionario critico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Catalunya (en castellà). Barcelona: Imprenta de J. Verdaguer, 1836 [Consulta: 26 agost 2012].
- Villanueva i Astengo, Jaume. Viage literario a las iglesias de España (en castellà). Tomo 5. Madrid: Imprenta Real, 1803-1806.
- Ximeno, Vicente. Escritores del reyno de Valencia, chromnológicamente ordenados desde el año 1238, de la christiana conquista de la misma ciudad, hasta el de 1747 (en castellà). Tomo I : Contiene los escritores que han florecido hasta el año 1610, y una noticia preliminar de los más antiguos. En Valencia: En la oficina de Joseph Estevan Dolz, impressor del S. Oficio, Año 1747 [Consulta: 14 setembre 2015].
Enllaços externs
- «Joan Baptista Cardona». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
| Precedit per: Pere d'Aragó | Bisbe de Vic 1581 - 1587 | Succeït per: Pere Jaime |
| Precedit per: Joan Terès i Borrull | Bisbe de Tortosa 1587 - 1589 | Succeït per: Gaspar Punter i Barreda |
Cinidi · Aquilí · Teodor · Esteve · Domní · Gueric · Guisfred · Gotmar · Idalguer · Jordi · Guadamir · Ató · Fruià · Arnulf · Borrell · Oliba · Guillem de Balsareny · Berenguer Sunifred · Guillem Berenguer · Arnau de Malla · Ramon Gaufred · Pere de Redorta · Ramon de Xetmar de Castellterçol · Guillem de Tavertet · Bernat Calvó · Bernat de Mur · Ramon d'Anglesola · Berenguer de Guàrdia · Galceran Sacosta · Miquel de Ricomà · Hug de Fenollet · Lope Fernández de Luna · Ramon de Bellera · García Fernández de Heredia · Fernando Pérez Calvillo · Joan de Baufés · Francesc Riquer i Bastero · Diego de Heredia · Alfons de Tous · Miquel de Navès · Jordi d'Ornós · Jaume de Cardona i de Gandia · Cosme de Montserrat · Guillem Ramon de Montcada i de Vilaragut · Joan de Peralta · Joan d'Enguera · Joan de Tormo · Acisclo Moya de Contreras · Benet de Tocco · Juan Beltrán de Guevara · Bernat de Josa i de Cardona · Pere d'Aragó · Joan Baptista Cardona · Pere Jaume · Joan Vila · Francesc Robuster i Sala · Onofre de Reart · Antoni Gallart i Traginer · Andrés de San Jerónimo · Pere de Magarola i Fontanet · Gaspar Gil y Miravete de Blancas · Alfons de Requesens i Fenollet · Ramon de Sentmenat i de Lanuza · Francesc Crespí de Valldaura i Brizuela · Brauli Sunyer · Jaume de Copons i de Tamarit · Jaume Mas · Antoni Pascual i Lleu · Manuel de Santjust i de Pagès · Ramon de Marimon i de Corbera-Santcliment · Manuel Muñoz Guil · Bartolomé Sarmentero · Antonio Manuel de Hartalejo · Francesc de Veyan i Mola · Ramon Strauch i Vidal · Pablo Jesús Carcuera Caserta · Llucià Casadevall i Duran · Antoni Palau i Térmens · Joan Josep Castanyer i Ribas · Antoni Lluís Jordà Soler · Pere Colomer i Mestres · Josep Margades i Gili · Josep Torras i Bages · Francesc Muñoz i Izquierdo · Joan Perelló i Pou · Ramon Masnou i Boixada · Josep Maria Guix i Ferreres · Romà Casanova i Casanova |
