José María Sánchez-Silva y García-Morales

José María Sánchez-Silva y García-Morales

Biografia
Naixement	11 novembre 1911 Madrid
Mort	13 gener 2002 (90 anys) Madrid
Activitat
Ocupació	escriptor, guionista, escriptor de literatura infantil, periodista, director de cinema
Gènere	Literatura infantil
Premis (2000)  Medalla d'Or al Mèrit en el Treball (1968)  premis Hans Christian Andersen (1968)  Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi (1964)  Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil (1959)  Gran Creu de l'Orde de Cisneros  premi Mariano de Cavia
Signatura

José María Sánchez-Silva y García-Morales (Madrid, 11 de novembre de 1911 - ibíd., 13 de gener de 2002) va ser un escriptor espanyol. Famós com a escriptor per a públic infantil, és l'únic espanyol que ha obtingut el premi Andersen.^[1]

Biografia

El seu pare, José María Sánchez Silva, era un periodista pròxim a l'anarquisme, que escrivia en la revista La Terra i que es va exiliar en 1939. Però ja molts anys abans la família havia quedat desestructurada i el fill (Sánchez-Silva) a penes va conviure amb el seu pare; en alguns moments va ser pràcticament un nen vagabund. Va ingressar en institucions per a orfes i nens en situació precària com la madrilenya Escola del Pardo (dependent de l'Ajuntament de Madrid).^[2] En aquestes institucions per a menors va aprendre mecanografia i taquigrafia, amb el que va aconseguir un càrrec de taquígraf a l'Ajuntament de Madrid. En 1934 va publicar el seu primer llibre El hombre de la bufanda.

Durant la Guerra Civil va romandre en zona republicana, a Madrid, col·laborant amb les activitats de la Falange clandestina fins al mateix moment de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat. En 1939 va començar a treballar com a periodista en el diari Arriba, del que n'arribà a ser subdirector, i a més va col·laborar al diari Pueblo.

José María Sánchez Silva aconseguí la seva fama gràcies al seu conte Marcelino, pan y vino, que va ser dut al cinema per Ladislao Vajda, i es va convertir en un dels grans èxits del cinema espanyol a nivell internacional. A més de l'esmentat premi Andersen que va rebre en 1968, va obtenir el premi nacional de literatura en 1957. Després de l'èxit del relat de Marcelino, va tornar a reprendre el personatge en Historias menores de Marcelino Pan y Vino i Aventuras en el cielo de Marcelino Pan y Vino. A més va escriure ¡Adiós, Josefina! i Ladis un gran pequeño, que va tenir seqüeles amb Cosas de ratones y conejos.

Junt amb José Luis Sáenz de Heredia, va ser autor del guió de la pel·lícula Franco, ese hombre, una biografia en la qual va col·laborar el mateix dictador i que va comptar amb el beneplàcit d'aquest. Un any després, en 1965, al costat de Rafael García Serrano, va elaborar el del documental Morir en España, dirigit per Mariano Ozores^[3]

Obres

• El hombre de la bufanda (1934)
• La otra música (1941)
• No es tan fácil (1943)
• La ciudad se aleja (1946)
• Un paleto en Londres. La vuelta al mundo y otros viajes (1952)
• Marcelino Pan y Vino (1953)
• Primavera de papel (1953)
• Historias de mi calle (1954)
• Quince o veinte sombras (1955)
• Fábula de la burrita Non (1956)
• El hereje (1956)
• Tres novelas y pico (1958)
• Adiós, Josefina (1962)
• Colasín y Colasón (1963)
• Pesinoe y gente de tierra (1964)
• Adán y el señor Dios (1967)
• Ladis, un gran pequeño (1968)
• El chihuahua que mordió a Hernán Cortés (1981)
• Cosa de ratones y conejos (1981)

Obres adaptades

• Marcelino, pan y vino (Ladislao Vajda, 1954).
• La Ballena Josefina (sèrie de televisió d'anime de 1979)
• Marcellino pane e vino (Luigi Comencini, 1991).
• Rayito de luz (telenovel·la de 2000-2001).
• Marcelino pan y vino (sèrie animada de 2001).
• Marcelino pan y vino (José Luis Gutiérrez Arias, 2010).

Premis

• 1955: Medalla del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics al millor guió per Marcelino, pan y vino.^[4]
• 1968: Premi Hans Christian Andersen.

Referències

Premis i fites
Precedit per: Tove Jansson	Premi Hans Christian Andersen 1968	Succeït per: Gianni Rodari