Josep Maria Vallès i Ribot
 Josep Maria Vallès vist per Ramon Casas (MNAC)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) José María Vallés y Ribot 18 juliol 1849 Barcelona |
| Mort | 31 juliol 1911 (62 anys) Vallvidrera (Barcelonès) |
 Diputat a Corts | |
| 29 abril 1907 – 14 abril 1910 Circumscripció electoral: Districte electoral de Barcelona | |
| Diputat a Corts | |
| 17 juliol 1903 – 17 agost 1905 ← Jaume Roure i Prats – Francesc Roure i Brauget-Massanet → Circumscripció electoral: Districte electoral de la Bisbal d'Empordà | |
| Diputat a Corts | |
| 2 juny 1893 – 29 gener 1895 ← Pere Puig i Calzada – José de la Cerda y Alvear → Circumscripció electoral: Districte electoral de la Bisbal d'Empordà | |
| Diputat a Corts | |
| 17 febrer 1891 – 5 gener 1893 ← Tomàs Roger i Larrosa – Teodor Baró i Sureda → Circumscripció electoral: districte electoral de Figueres | |
 Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic | |
| 5 juny 1873 – 8 gener 1874 ← Víctor Balaguer i Cirera – Víctor Balaguer i Cirera → Circumscripció electoral: Districte electoral de Vilanova i la Geltrú | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | polític, advocat |
| Partit | Partit Republicà Democràtic Federal Unió Federal Nacionalista Republicana Solidaritat Catalana |
| Membre de | |
Josep Maria Vallès i Ribot (Barcelona, 18 de juliol de 1849 - Vallvidrera, Barcelonès 1911)[1][2] fou un polític republicà català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica
Biografia
Fill de Joan Vallès i Tutuach fabricant de productes químics al Carrer Tallers, 61 i Josefa Ribot i Fontseré.[3] Estudià dret criminal a Barcelona, i fou membre de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i de la Real Academia de Jurisprudencia y Legislación de Madrid, i esdevingué un dels advocats més prestigiosos de la seva època. Des de molt jove milità al Partit Republicà Democràtic Federal de Francesc Pi i Margall. El 1873 fou elegit diputat a les Corts Constituents de la Primera República Espanyola.[4]
El 1882 formà part del Consell Federal Espanyol i el 1883 ocupà la vicepresidència del Consell Regional Català, que va aprovar el projecte de Constitució per a l'Estat Català, de la redacció del qual havia estat encarregat ell. En aquest mateix Congrés va ser elegit president del Consell Regional, i representà diversos districtes catalans a les Corts de Madrid des de 1872 fins a la seva mort.
Fundà els periòdics republicans El Federalista, La Voz de Cataluña i La Región Catalana. El 1898 fou empresonat per oposar-se a l'embarcament de tropes cap a la Guerra de Cuba. El 1903 es va unir a la Unió Republicana de Nicolás Salmerón, i a la mort de Francesc Pi i Margall esdevingué el líder més destacat del federalisme català,[5] alhora que protestà enèrgicament quan foren prohibides les societats obreres.
Sensible la reivindicació catalanista, el 1905 representà el seu partit, que presidí a la mort de Salmerón, dins la Solidaritat Catalana. El 1910 va promoure la fusió de diferents grups federalistes i catalanistes d'esquerra que doneria lloc a la Unió Federal Nacionalista Republicana, de la qual fou president fins a la seva mort.[6]
Obres
- La asociación, el municipio, el cantón y la federación (1872)
Referències
- ↑ «Hemeroteca de La Vanguardia dia 2 d'agost de 1911.Pàg.1.Esquela». La Vanguardia, 02-08-1911. [Consulta: 19 juny 2019].
- ↑ Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Naixements. 1849. Llibre 3. Registre núm.35.
- ↑ «esquela Josefa Ribot Fontseré». La Imprenta : diario de avisos, noticias y decretos: Año 1878, No. 230 (28 agosto 1878) Ed. Tarde, 28-08-1878, pàg. 5821.
- ↑ José Varela Ortega. El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923), p.724.
- ↑ Gabriel Sirvent, Pere «Republicanismos y Federalismos en la España del siglo XIX. El Federalismo catalán». : Historia y política: Ideas, procesos y movimientos sociales, 6 (Ejemplar dedicado a: Pi y Margall y el Federalismo en España), 2001, pàg. 31-56 [Consulta: 25 juliol 2015].
- ↑ Izquierdo Ballester, Santiago «El nacionalisme republicà a Catalunya (1904-1910)». Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, XXIII, 2012, pàg. 19-63. DOI: 10.2436/20.1001.01.82 [Consulta: 25 juliol 2015].
Bibliografia
- Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282 pp. (catàleg). ISBN 84-8043-009-5.
- Madrenas, José María. Un Político fin de siglo : notas biográficas sobre el personaje don José María Vallés y Ribot, federal, jesuita y masón. Barcelona: Establecimineto tipográfico de Timoteo Susany, 1893, p. 56 pp..
Enllaços externs
- «Josep Maria Vallès i Ribot». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Fitxa del Congrés dels Diputats
Severiano Arias y Giner (1876) · Ferran de Moradillo i Patxot (1879) · Manuel Henrich i Girona (1881) · Luis Moreno y Gil de Borja (1884) · Tomàs Roger i Larrosa (1886) · Josep Maria Vallès i Ribot (1891) · Teodor Baró i Sureda (1893) · Mariano Vilallonga e Ibarra (1896-1899) · Francesc Pi i Margall/Rafael Coderch i Serra (1901) · Joan Maria Bofill i Roig (1903) · Joaquim Salvatella i Gibert (1905-1914) · Carles Cusí i de Miquelet (1916) · August Pi i Sunyer (1918-1920) · Manuel Rius i Rius (1923) |  | |
Víctor Balaguer i Cirera (1876-1886) · Salvador de Samà i Torrents (1886) · Josep Antoni Ferrer i Soler (1891-1893) · Josep Maria Vallès i Ribot (1893) · Marià Puig i Valls (1896) · Frederic Travé i Escardó (1898) · Joan Ferrer-Vidal i Soler (1899-1901) · Pau Barbé i Huguet (1903) · Josep Bertran i Musitu (1905-1923) |  | |
Josep Maria Vehí i Ros (1876) · Albert Camps i Armet (1879-1886) · Pere Puig i Calzada (1891) · Josep Maria Vallès i Ribot (1893/1903) · José de la Cerda y Alvear (1896) · Ramiro Alonso Padierna de Villapadierna (1898) · Josep Lletget Sardà (1899) · Jaume Roure i Prats (1901) · Francesc Roure i Brauget-Massanet (1905) · Juli Marial i Tey (1907) · Salvador Albert i Pey (1910-1923) |  | |
