Julián García-San Miguel

Julián García San Miguel y Zaldua

Nom original	(es) Julián García-San Miguel
Biografia
Naixement	8 març 1841 Avilés (província d'Astúries)
Mort	4 octubre 1911 (70 anys) Olmedo (província de Valladolid)
Ministre de Gràcia i Justícia
6 de març de 1901 – 19 de març de 1902
← Francisco Javier González de Castejón y Elío Juan Montilla y Adán →
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític
Partit	Partit Liberal
Membre de	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Reial Acadèmia de la Història
Família
Germans	Crescente García San Miguel y Zaldúa (en)
Ministre Diputat al Congrés dels Diputats

Julián García San Miguel y Zaldua (Avilés, 8 de març de 1841 - † Olmedo, 4 d'octubre de 1911) va ser un polític i escriptor espanyol, va ser ministre de Gracia i Justícia durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena.

Biografia

Va estudiar Dret a la Universitat d'Oviedo, doctorant-se a Madrid en 1865, amb una tesi sobre el dret històric d'Espanya, sobre qüestions de matrimoni. Posteriorment va ser advocat a Oviedo i exercí la docència a la Universitat d'Oviedo. També va ser membre de la Comissió de Monuments i membre corresponent de l'Acadèmia d'Història. Va ser assidu col·laborador de la premsa asturiana, especialment d'El Faro Asturiano, on escrivia articles erudits i raonats arran de la polèmica suscitada sobre l'autenticitat del Fur d'Avilés, en la qual van prendre part importants historiadors, filòlegs i paleògrafs espanyols de l'època.

Donada la seva ideologia liberal-monàrquica, va donar suport a la revolució de 1868, enfrontant-se posteriorment als partidaris de la candidatura al tron d'Antoni d'Orleans, als qui va prendre la circumscripció d'Avilés a les eleccions generals espanyoles de 1869.

Va ser partidari d'Amadeu de Savoia, qui el va nomenar gentilhome de cambra, concedint el títol de marquès de Teberga al seu pare.^[1] Després esfondrar-se primer la monarquia amadeista i després la Primera República, San Miguel va reconèixer la Restauració borbònica.

Fou elegit diputat al Congrés dels Diputats per la circumscripció d'Oviedo en pràcticament totes les eleccions celebrades entre 1869 i 1905,^[2] va passar al Senat en 1907 com a senador vitalici.^[3]

Va ser ministre de Gràcia i Justícia entre el 6 de març de 1901 i el 19 de març de 1902 en un dels gabinets de Sagasta. També va ser director general de beneficència i subsecretari de governació. Va ser membre del Consell d'Estat i de la Reial Acadèmia de Jurisprudència.

En 1885, en morir el seu pare, va heretar el títol de marquès de Teberga. Va estar vinculat a la construcció de la branca del ferrocarril a Avilés, que va ser inaugurat en 1890. El seu pare havia estat un dels comerciants i armadors més benestants d'Avilés, i a la seva mort va heretar també els seus negocis. Va ser autor de gran nombre de discursos parlamentaris.^[4] Fou pare de Victoriano García San Miguel y Tamargo.^[5]

Obres

• Avilés: Noticias históricas (Madrid, 1897)
• La reforma penitenciaria (Madrid, 1901)
• La representación parlamentaria, el sufragio obligatorio y el referéndum (Madrid, 1907)

Referències

Càrrecs públics
Precedit per: Francisco Javier González de Castejón y Elío	Ministre de Gràcia i Justícia 1901-1902	Succeït per: Juan Montilla y Adán
Premis i fites
Precedit per: Francisco Romero Robledo	Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 36 1906-1911	Succeït per: Adolfo Bonilla y San Martín