Julio César Firrufino

Infotaula de personaJulio César Firrufino

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1578 Modifica el valor a Wikidata
Sevilla Modifica el valor a Wikidata
Mort9 març 1651 Modifica el valor a Wikidata (72/73 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMatemàtiques
Artilleria
Influències en
Luis Carduchi
Família
CònjugeAna María Ramirez y Mendoza
PareGiuliano Ferrofino (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Julio César Firrufino (ca 1578-1651) fou un matemàtic i enginyer, que va ser catedràtic de matemàtiques de la Real Academia de Matemàticas de Madrid.

Era fill de Julián Firrufino (ca 1535-1604), nascut a Alessandria (Milanesat) i que havia estat també Catedràtic de Geometria i Artilleria del rei d'Espanya.[1] Malgrat això, es coneixen poques dades biogràfiques seves.[2] Per un document datat el 1644 sabem que tenia aleshores 66 anys, per tant cal suposar que va néixer entorn el 1578, quan el seu pare era catedràtic d'artilleria naval de la Casa de Contratación i que, molt probablement, va néixer a Sevilla.[3]

L'any 1600 va ser admès com protegit del capità general d'artilleria[4] i, a la mort del seu pare el 1604, va ocupar la Càtedra de Matemàtiques i Fortificació,[5] essent examinat per Andrés García de Céspedes i João Baptista Lavanha.[6] Va ocupar el càrrec fins un any abans de la seva mort el 1651, essent substituït pel seu deixeble Luis Carduchi, d'una família a qui l'unia una llarga amistat des dels anys 20.[7]

El 1626 va publicar Plática Manual y Breve Compendio de Artillería, que era un resum d'un tractat d'artilleria que se li havia prohibit publicar per raons d'estat.[8]

El 1638 va ser acusat de frau en la construcció de 66 peces d'artilleria a Sevilla, fet pel qual va arribar a ser empresonat un temps durant el 1644.[9]

El 1648 es va publicar el seu llibre més important: El perfecto artillero, que és una obra enciclopèdica però poc original.[10]

Referències

  1. ↑ Vicente Maroto, pàgina 8.
  2. ↑ Díaz Moreno, pàgina 172.
  3. ↑ Díaz Moreno, pàgina 174.
  4. ↑ Díaz Moreno, pàgina 175.
  5. ↑ No està massa clar a quina acadèmia estava adscrita aquesta càtedra, vegeu Díaz Moreno, pàgines 177-178.
  6. ↑ Capel, Sánchez i Moncada, pàgina 99.
  7. ↑ Díaz Moreno, pàgines 179-180.
  8. ↑ Díaz Moreno, pàgines 181-182.
  9. ↑ Díaz Moreno, pàgines 183 i ss.
  10. ↑ Navarro Loidi, pàgina 596.

Bibliografia

  • Capel Sáez, Horacio; Sánchez, Joan-Eugeni; Moncada, Omar. De Palas a Minerva: la formación científica y la estructura institucional de los ingenieros militares en el siglo XVIII (en (castellà)). Ediciones del Serbal i CSIC, 1988. ISBN 84-00-06829-7. 
  • Díaz Moreno, Félix «Teórica y práctica del arte de la guerra en el siglo XVII hispano. Julio César Firrufino y la artillería» (en (castellà)). Anales de Historia del Arte, Vol. 10, 2000, pàg. 169-205. ISSN: 0214-6452.
  • Navarro Loidi, Juan. «El movimiento de los proyectiles y los escritos de los militares españoles del siglo XVII». A: Georgina Blanes i Nadal, Lluís Garrigós i Oltra (coords.). Actes de les IV trobades d'història de la ciència i de la tècnica (en (castellà)). Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica, 1997, p. 595-608. ISBN 84-7283-391-7. 
  • Vicente Maroto, M. Isabel «Las escuelas de artillería en los siglos XVI y XVII» (en (castellà)). Quaderns d'història de l'enginyeria, Vol. 5, 2002-2003, pàg. 1-9. ISSN: 1135-934X.

Enllaços externs

  • Firrufino, Julio Cesar. «Platica Manual y Breve Compendio de Artilleria» (en (castellà)). Google books, 1626. [Consulta: 2 novembre 2015].
  • Juan de Noort. «Retrat de Julio César Firrufino». Europeana. [Consulta: 2 novembre 2015].
Registres d'autoritat
  • BNE (1)
  • VIAF (1)
  • ISNI (1)