Kononovita

Kononovita

Fórmula química	NaMg(SO₄)F
Epònim	Oleg V. Kononov ^(en)
Localitat tipus	Fumarola Arsenàtnaia, Segon con d'escòria, Avanç nord, Gran erupció fissural, volcà Tolbàtxik, óblast de Kamtxatka, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia
Classificació
Categoria	sulfats
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 6,662(2) Å; b = 8,584(3) Å; c = 7,035(2) Å; β = 114,06(3)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	grup espacial C2/c
Color	blanc
Exfoliació	imperfecta
Tenacitat	fràgil
Duresa	3
Lluïssor	vítria
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	2,91 g/cm³ (mesurada); 2,945 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	n_α = 1,488(2) n_β = 1,491(2) n_γ = 1,496(2)
Birefringència	δ = 0,008
Angle 2V	mesurat: 75° (5)
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2013-116
Símbol	Knv
Referències	^[1]

La kononovita és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany al grup de la tilasita. Rep el nom en honor del mineralogista rus Oleg V. Kononov (1932-), de la Universitat Estatal de Moscou.

Característiques

La kononovita és un sulfat de fórmula química NaMg(SO₄)F. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2013. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3. És isostructural amb els fosfats i arsenats del grup de la tilasita i amb els silicats del grup de la titanita. Es tracta també del primer membre sulfat del grup de la tilasita. Químicament és molt similar a la krasheninnikovita.

Va ser descoberta a la fumarola Arsenàtnaia, que es troba al segon con d'escòria de l'avanç nord de la Gran erupció fissural del volcà Tolbàtxik, a l'óblast de Kamtxatka (Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia). Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.