Línia C del RER de l'Illa de França

RER C

Primer servei	1979
Operador	SNCF
Tipus servei	rodalies
Municipi(s)	41 municipis
Territori cobert	Illa de França
Estacions	84
Longitud	187 km
Vehicles	Z 5600, Z 8800, Z 20500, Z 20900
Ample ferroviari	1.435 mm

Mapa RER Línia C

Llegenda Pontoise Saint-Ouen-l'Aumône Saint-Ouen-l'Aumône - Liesse Pierrelaye Montigny-Beauchamp Franconville - Plessis-Bouchard Cernay Ermont-Eaubonne Saint-Gratien Épinay-sur-Seine Gennevilliers Les Grésillons Saint-Ouen Porte de Clichy Pereire - Levallois Neuilly - Porte Maillot Avenue Foch Avenue Henri Martin Boulainvilliers Avenue du Président Kennedy Saint-Quentin-en-Yvelines Saint-Cyr Versailles - Chantiers Versailles - Rive Gauche Porchefontaine Viroflay-Rive-Gauche Chaville - Vélizy Meudon - Val Fleury Issy Issy - Val de Seine Boulevard Victor - Pont du Garigliano Javel Champ de Mars - Tour Eiffel Pont de l'Alma Gare des Invalides Musée d'Orsay Saint-Michel - Notre-Dame Gare d'Austerlitz Bibliothèque François Mitterrand Ivry-sur-Seine Vitry-sur-Seine Les Ardoines Choisy-le-Roi Les Saules Orly - Ville Pont-de-Rungis - Aéroport d'Orly Rungis - La Fraternelle Chemin d'Antony Massy - Verrières Villeneuve-le-Roi Ablon Athis-Mons Juvisy-sur-Orge Savigny-sur-Orge Petit Vaux Gravigny - Balizy Chilly-Mazarin Longjumeau Épinay-sur-Orge Sainte-Geneviève-des-Bois Saint-Michel-sur-Orge Brétigny Marolles-en-Hurepoix Bouray Lardy Chamarande Étréchy Étampes Saint-Martin-d'Étampes La Norville - Saint-Germain-lès-Arpajon Arpajon Égly Breuillet - Bruyères-le-Châtel Breuillet - Village Saint-Chéron Sermaise Dourdan Dourdan - La Forêt Massy - Palaiseau Igny Bièvres Vauboyen Jouy-en-Josas Petit Jouy - Les Loges Versailles - Chantiers Saint-Cyr Saint-Quentin-en-Yvelines

La línia C de l'RER, més sovint anomenada simplement RER C, és una línia de la réseau express régional d'Île-de-France que travessa l'àrea metropolitana de París, amb nombroses ramificacions. Enllaça a l'oest Pontoise (ramal C1), Versailles - Rive Gauche (ramal C5) i Saint-Quentin-en-Yvelines (ramal C7) d'una part, i al sud Massy-Palaiseau (ramal C2), Dourdan (ramal C4) i Saint-Martin d'Étampes (ramal C6), així com Versailles — Chantiers (ramal C8) per un traçat quasi circular, passant pel cor de París.

Oberta per etapes de 1979 al 2000, la línia C és amb 187 quilòmetres la segona línia més llarga de la xarxa. Veu circular quotidianament 531 trens, i transporta 490.000 viatgers, és a dir 100.000 més que el conjunt dels vuit-cents TGV francesos.^[1] Completament explotada per la SNCF, posseeix nombroses estacions, en particular a París intramurs, allò que, combinat en una infraestructura generalment antiga, la fa poc eficient en els seus trams parisencs. Donant servei a monuments i museus, és la línia de l'RER més freqüentada pels turistes, que representen un 15% de la seva clientela.^[1] És de lluny la més difícil d'explotar amb les seves nombroses branques: el menor problema sobre una de les seves branques pot pertorbar el trànsit sobre el tronc comú.

Referències

Bibliografia

• André Jacquot, La ligne C du RER, éditions de l'Ormet, 1989, 112 pages. ISBN 2906575038
• Bruno Carrière, La saga de la Petite Ceinture, éditions de La Vie du Rail, 1991, réédition en 2001.
• Bernard Collardey, Les trains de banlieue, tomes I et II, 1999. ISBN 2902808763
• Jean Tricoire, Le RER - Le Réseau francilien, Éditions Ratp, 2002, 144 pages.
• Magazine Rail passion hors-série n°9, Spécial Île-de-France, novembre 2006, 98 pages.
• Didier Janssoone, Paris Gare d'Orsay - Lignes de la banlieue sud-ouest, Éditions Alan Sutton, 2009, 128 pages.