La Ilustración Artística

Infotaula de publicacions periòdiquesLa Ilustración Artística

Modifica el valor a Wikidata
Tipusrevista Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Llenguacastellà Modifica el valor a Wikidata
Data d'inici1r gener 1882 Modifica el valor a Wikidata
Data de finalització25 desembre 1916 Modifica el valor a Wikidata
Lloc de publicacióBarcelona Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
ISSN1889-853X Modifica el valor a Wikidata
OCLC944474652 Modifica el valor a Wikidata
El cotillón, de Daniel Urrabieta Vierge, publicat en maig de 1909.
Judes venent el seu mestre, de Hermann Prell, publicat en març de 1888.

La Ilustración Artística va ser una revista cultural espanyola de tirada setmanal publicada a Barcelona entre 1882 i 1916. El seu primer número aparegué l'1 de gener de 1882.[1] La seva publicació anava a càrrec de l'editorial Montaner y Simón.[1] En un principi va donar prioritat al gravat davant la fotografia però en els últims anys del segle xix començà a imposar-se en les seves pàgines.[2]

Comptà amb la col·laboració d'escriptors espanyols com Emilia Pardo Bazán[3] —que aportà principalment continguts de caràcter periodístic—,[4] Emilia Serrano de Wilson «la Baronesa de Wilson» —amb relats de caràcter «americanista»—,[5] Emilio Castelar, Francisco Giner de los Ríos, Leopoldo Alas «Clarín», Francesc Pi i Margall, Benito Pérez Galdós o Manuel Ossorio y Bernard, entre molts altres; així com col·laboradors estrangers, en especial de França.[6] Comptava amb abundant material gràfic dels artistes del moment, como de l'escultor José Campeny.[7] Segons Sanmartín Bastida, «les imatges de la revista [junt a les de La Ilustración Ibérica] es troben en la línia del "revival" medieval de l'última avantguarda pictòrica (com la dels pintors prerafaelistes) i donen a conèixer així la moderna pintura europea migevalista».[8] També compta amb la presència de crítiques i ressenys d'obres estrenades a l'estranger;[9] d'altra banda la revista va ser pionera —i la publicació «més important» en aquest aspecte— en la inclusió de traduccions de contes provinents del Japó a Espanya, cap a 1887.[10][11]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Biblioteca Nacional de España. «Ilustración artística». Hemeroteca digital.
  2. ↑ Velasco Sánchez, 2012, p. 2.
  3. ↑ Freire López, Ana María. «La Ilustración Artística de Barcelona / Ana María Freire López». Alicante: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2012.
  4. ↑ Freire López i 2003, 132, p. 115.
  5. ↑ Charques Gámez, 2008, p. 108-109.
  6. ↑ Álvarez, 2010, p. 185-186.
  7. ↑ Melendreras Gimeno, 2007-2008, p. 157-166.
  8. ↑ Sanmartín Bastida, 2000, p. 349.
  9. ↑ Goñi, 2010, p. 376.
  10. ↑ Almazán Tomás, 1998, p. 45.
  11. ↑ Araguás Biescas, 2010, p. 153.

Bibliografia

  • Almazán Tomás, Víctor David. «El japonismo en la obra gráfica del ilustrador Joaquín Xaudaró (1872-1933)». A: José Antonio Gómez Rodríguez. Arte e identidades culturales: actas del XII Congreso Nacional del Comité Español de Historia del Arte : 28, 29, 30 de septiembre y 1 de octubre, Oviedo 1998. Universidad de Oviedo, 1998, p. 41-50. ISBN 9788483170830. 
  • Álvarez, María Rosario. «La presencia de la literatura francesa y de su cultura en la Ilustración Artística (1882-1902)». A: Marta Giné. Traducción y cultura: La literatura traducida en la prensa hispánica (1868-98). Peter Lang, 2010, p. 185-206. ISBN 9783034303668. 
  • Araguás Biescas, Pilar. «capítol 9. El Japón Meiji (1868-1912) y Taisho (1912-1926) en las revistas ilustradas españolas e italianas: un estudio comparativo». A: Pedro San Ginés Aguilar. Cruce de miradas, relaciones e intercambios. Zaragoza: Universidad de Granada, 2010, p. 139-156. ISBN 978-84-338-5150-5. 
  • Charques Gámez, Rocío «La Baronesa de Wilson: colaboraciones en "la Ilustración Artística" de Barcelona». Anales de literatura española, 20, 2008, p. 105-118. ISSN: 0212-5889.
  • Freire López, Ana María. «La obra periodística de Emilia Pardo Bazán». A: Estudios sobre la obra de Emilia Pardo Bazán: actas de las jornadas conmemorativas de los 150 años de su nacimiento organizadas por la Fundación Pedro Barrié de la Maza. La Coruña: Fundación Pedro Barrié de la Maza, 2003, p. 115-132. 
  • Goñi, José Manuel. «Traducciones, reseñas y comentarios de la literatura anglosajona en la prensa decimonónica (1868-1898)». A: Marta Giné. Traducción y cultura: La literatura traducida en la prensa hispánica (1868-98). Peter Lang, 2010, p. 369-392. ISBN 9783034303668. 
  • Melendreras Gimeno, José Luis «La obra del escultor José Campeny en "La Ilustración Artística" de Barcelona». Estudios románicos, 16-17, 1, 2007-2008, pàg. 157-166. ISSN: 0210-4911.
  • Sanmartín Bastida, Rebeca «Del Romanticismo al Modernismo: análisis del medievalismo en la prensa ilustrada de las décadas realistas». Dicenda: Cuadernos de filología hispánica, 18, 2000, pàg. 331-352. ISSN: 0212-2952.
  • Velasco Sánchez, José Tomás «La Ilustración Artística (1882-1916): noticias artísticas y difusión del arte a través de esta revista». AACADigital: Revista de la Asociación Aragonesa de Críticos de Arte, 19, 2012. ISSN: 1988-5180.

Enllaços externs

  • Números digitalitzats de La Ilustración Artística a l'Hemeroteca Digital de la Biblioteca Nacional d'Espanya
  • Números digitalitzats de La Ilustración Artística a la Biblioteca Virtual de Premsa Històrica
  • Números digitalitzats de La Ilustración Artística en la Biblioteca Digital de l'Ateneu Arxivat 2014-05-06 a Wayback Machine.