La Naissance de l'amour

Infotaula de pel·lículaLa Naissance de l'amour
Fitxa
DireccióPhilippe Garrel Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Dominique Reymond
Jean-Pierre Léaud
Johanna ter Steege
Lou Castel
Serge Thiriet
Georges Lavaudant
Michèle Gleizer
Marie-Armelle Deguy
Bernard Ballet
Bernard Bloch
Pierre Martot
Margi Clarke (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ProduccióPascal Caucheteux Modifica el valor a Wikidata
GuióPhilippe Garrel, Muriel Cerf i Marc Cholodenko Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJohn Cale Modifica el valor a Wikidata
FotografiaRaoul Coutard Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeYann Dedet i Nathalie Hubert Modifica el valor a Wikidata
ProductoraArte France, Why Not Productions i Radiotelevisione svizzera di lingua italiana Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança i Suïssa Modifica el valor a Wikidata
Estrena1993 Modifica el valor a Wikidata
Durada94 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeParís Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre i en color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióParís Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0107652 Allocine: 8312 Letterboxd: the-birth-of-love Allmovie: v134498 TMDB.org: 84003 Modifica el valor a Wikidata

La Naissance de l'amour és una pel·lícula franco-suïssa dirigida per Philippe Garrel, estrenada el 1993.[1]

Argument

A París, el 1991,[2] moltes persones tenen dificultats per viure en pau en les seves respectives relacions romàntiques.

Marcus és un escriptor que sembla obsessionat amb les seves ganes d'escriure però que mostra una falsa confiança. La seva companya Hélène, una pintora restauradora, el troba massa egoista i marxa a treballar a Roma, mentre el deixa per un altre home. Per la seva banda, Paul, actor i amic de Marcus, es troba dividit entre el seu desig de salvar la unitat de la seva família (en el moment en què la seva dona, Fanchon, dóna a llum el seu segon fill) i el seu desig de viure en relacions adúlteres, sobretot amb l'Ulrika, una alemanya que no està preparada per reviure una història d'amor.

Marcus i Paul acaben agafant junts el camí de Roma. Marcus hi torna a connectar amb Hélène, mentre Paul vaga i desitja tornar a París per trobar uns jove admiradors que es converteixi en la seva nova amant.

Repartiment

  • Lou Castel : Paul
  • Jean-Pierre Léaud : Marcus
  • Johanna ter Steege : Ulrika, amant de Paul
  • Dominique Reymond: Hélène, dona de Marcus
  • Marie-Paule Laval: Fanchon, dona de Paul
  • Aurélia Alcaïs: la jove, admiradora i després amant de Paul
  • Margi Clarke: la dona de Cadix
  • Max McCarthy: Pierre, fill de Paul i Fanchon
  • Georges Lavaudant: el director
  • Michèle Gleizer: una actriu del "Cercle de Guix Caucasià"
  • Marie-Armelle Deguy: una actriu del Cercle de Guix Caucasià
  • Bernard Ballet: un actor del Cercle de Guix Caucasià
  • Pierre Clillar: una actriu del Cercle de Guix Caucasià
  • Antonin Salsmann: un comediant del Cercle de Guix Caucasià
  • Bernard Bloch: l'oficial de duanes
  • Pierre Martot: Jean
  • Anne Macina: Clara
  • Touria Jabrane: una dona àrab
  • Laurence Girard: el farmacèutic
  • Anne Aor: la llevadora
  • Serge Thiriet: l'amant d'Hélène
  • Charlotte Godfroy: la petita Judith, filla de Paul i Fanchon

Banda sonora

La música es va gravar en un estudi equipat amb una gran pantalla.[3] Philippe Garrel va demanar a John Cale que portés un piano i l'instal·lés davant de la pantalla perquè el músic pogués compondre directament davant de les imatges de la pel·lícula.[3] El músic va subratllar l'entesa entre ell i Philippe Garrel durant aquest enregistrament: a mesura que avançava el treball, es va sentir protegit i embolcallat a la pel·lícula i cada cop era més fàcil apropar-se al desig del director.[3]

Influència

Un extracte del diàleg de la pel·lícula (amb la veu de Jean-Pierre Léaud i més secundàriament la de Lou Castel) va ser mostrat pel grup francès Troublemakers al començament del seu títol Get Misunderstood, a l'àlbum Doubts & Convictions, publicat l'any 2001.

Aquest diàleg ("Ningú sap què passa avui perquè ningú vol que passi res....") que s'ha convertit en "de culte" s'utilitza sovint en muntatges sonors i radiofònics.[4]

Notes i referències

  1. La Naissance de l'amour a la Filmoteca de Catalunya
  2. Moltes vegades es fa referència a la Guerra del Golf, tant en els diàlegs com en determinades imatges (incloses certes imatges d'arxiu del conflicte). Una resposta també esmenta la dimissió del Ministeri de Defensa (és a dir, la de Jean-Pierre Chevènement, que no apareix en el diàleg).
  3. 3,0 3,1 3,2 Guérin, Marie-Anne «John Cale l'inconnu». Cahiers du cinéma, febrer 1995, pàg. 11.
  4. La Naissance de l'amour a la Universitat de Ginebra

Enllaços externs

  • Fragment de la pel·lícula a YouTube
  • Vegeu aquesta plantilla
Pel·lícules dirigides per Philippe Garrel
  • Marie pour mémoire (1967)
  • Le Révélateur (1968)
  • La Concentration (1968)
  • Actua I (1968, curtmetratge)
  • Anémone (1968)
  • Le Lit de la Vierge (1969)
  • La Cicatrice intérieure (1971)
  • Les Hautes Solitudes (1973)
  • Un ange passe (1975)
  • Le Berceau de cristal (1976)
  • Le Bleu des origines (1979)
  • L'Enfant secret (1982)
  • Liberté, la nuit (1983)
  • Elle a passé tant d'heures sous les sunlights (1985)
  • Les Ministères de l'art (1988)
  • Les Baisers de secours (1989)
  • J'entends plus la guitare (1991)
  • La Naissance de l'amour (1993)
  • Le Cœur fantôme (1996)
  • Le Vent de la nuit (1999)
  • Sauvage Innocence (2001)
  • Les Amants réguliers (2005)
  • La Frontière de l'aube (2008)
  • Un été brûlant (2010)
  • La Jalousie (2013)
  • L'Ombre des femmes (2015)
  • L'Amant d'un jour (2017)
  • Le Sel des larmes (2020)
  • Le Grand Chariot (2023)