La filla del mar

Infotaula d'arts escèniquesLa filla del mar

Portada de La filla del mar Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
AutorÀngel Guimerà i Jorge Modifica el valor a Wikidata
Llenguacatalà Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1899 Modifica el valor a Wikidata
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena12 desembre 1899 Modifica el valor a Wikidata
TeatreTeatro Odeón Modifica el valor a Wikidata

La filla del mar (1900) és la tercera peça de la trilogia mestra d'Àngel Guimerà: després de presentar el proletariat urbà a Maria Rosa i el rural a Terra baixa, el dramaturg retrata el món mariner, amb la barreja de minuciós realisme i xardorós romanticisme que el caracteritza.[1] A La filla de la mar s'inverteixen els rols típics de la majoria d'obres d'Àngel Guimerà: els personatges protagonistes enfrontats són dues dones i l'objecte del desig és un home.[2]

L'acció té lloc en un poble de la costa catalana, a l'època de l'estrena. Els poderosos protagonistes (l'Àgata, en Pere Màrtir, la Mariona) són envoltats per un cor de personatges aparentment secundaris que representen la comunitat, l'opinió pública, la caixa de ressonància que amplifica i distorsiona els conflictes i en precipita el tràgic desenllaç (mort dels enamorats, l'Àgata i en Pere Màrtir). Tot plegat ben armat amb una estructura dramàtica fluida, una poderosa ambició poètica i una sinceritat expressiva captivadora. Són ingredients que fan de Guimerà un clàssic indiscutible, l'ambigüitat estètica del qual permet, a més, reconduir l'argument i les pulsions emotives per camins que freguin el present. Una vigència que encara es fa més palesa en La filla del mar on, fonamentalment, ressonen conflictes derivats de la discriminació social i racial i de la resistència de les comunitats establertes a incorporar la diferència, aspectes de renovada i dolorosa actualitat.

Aquesta obra és, sens dubte, una de les obres majors de Guimerà i una de les més rellevants del teatre català i això és a causa, sobretot, de la gran força dramàtica del seu personatge principal (l'Àgata), un ésser endut per la passió i que té tota la vitalitat necessària per sobreviure a les taules d'un escenari, per la seva dimensió tràgica i per la condició de mite poètic. Per les seves característiques d'un drama realista, pertany al segon període de Guimerà. L'etapa de més plenitud, en la qual es va comprometre amb el catalanisme i centra el seu interès en la història contemporània.

El juliol del 2021 la companyia La Barni Teatre va presentar dins el Festival Grec de Barcelona una adaptació musical de l'obra.[3] Posteriorment, va ser representada al Teatre Condal fins a l'abril del 2022.

Repartiment de l'estrena

La peça s'estrenà el 6 d'abril de 1900, al Teatre Romea de Barcelona, després d'haver-se estrenat prèviament el 12 de setembre de 1899 al Teatro Odeón de Buenos Aires, en versió castellana, amb la companyia de María Guerrero i Díaz de Mendoza.[1][4]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «La filla del mar». Diccionari de la literatura catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Vilaró, Jordi. «La passió en els drames d'Àngel Guimerà dels noranta i el mite de la dona-serp». A: El Segle romàntic: actes del Col·loqui sobre Àngel Guimerà i el teatre català al segle xix: El Vendrell, 28, 29 i 30 de setembre de 1995. Tarragona: Diputació de Tarragona, 2000. ISBN 84-88618-87-5. 
  3. ↑ Llumà, Núria Juanico. «La filla del mar, un musical d'aquí "sense copiar coses de fora"» (En línia). Diari Ara, 02-07-2021. [Consulta: 12 febrer 2022].
  4. ↑ Ordóñez, Marcos «La segunda víctima» (en castellà). El País [Madrid], 24-05-2002. ISSN: 1134-6582.

Bibliografia

  • Soler (Trier), Maridès «La dinàmica dramàtica de «La filla del mar» d'Àngel Guimerà i de «Liebesketten» de Rudolph Lothar i Eugen d'Albert: Una comparació». Zeitschrift für Katalanistik, 18, 2005, pàg. 197–214.

Enllaços externs

  • «Acte I, escena VII (fragment)». AELC. Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Àngel Guimerà 1845-1924. [Consulta: abril 2020].
Bases d'informació
  • DLC (1)
  • Vegeu aquesta plantilla
Obra d'Àngel Guimerà
Poesia
El rei i el conseller (1870) • Indíbil i Mandoni (1875) • Cleopatra (1876) • L'any mil (1877) • Romiatge (1877) • El darrer plany d'en Claris (1877) • Santa Cants a la Pàtria (1906) • Segon llibre de poesies (1920) • Poblet
Teatre
Gal·la Placídia (1879) • Judith de Welp (1883) • El fill del rei (1886) • Mar i cel (1888) • Rei i monjo (1890) • La boja (1890) • La sala d'espera (1890) • L'ànima morta (1892) • En Pólvora (1893) • Mestre Oleguer (1893) • Jesús de Natzaret (1894) • Maria Rosa (1894) • Les mongetes de Sant Aimant (1895) • Mort d'en Jaume d'Urgell (1896) • La festa del blat (1896) • Terra baixa (1896) • Mossèn Janot (1898) • La farsa (1899) • La filla del mar (1900) • Arran de terra (1901) • La pecadora (1902) • Aigua que corre (1902) • Camí del sol (1904) • Sol, solet... (1905) • La miralta (1905) • Andrònica (1905) • Sol, solet... (1905) • L'Eloi (1906) • En Pep Botella (1906) • La Santa Espina (1907) • La reina vella (1908) • L'aranya (1908) • Titaina (1910) • Sainet trist (1910) • La reina jove (1911) • Jesús que torna (1917) • Indíbil i Mandoni (1917) • Al cor de la nit (1918) • L'ànima és meva (1919) • Alta banca (1921) • Joan Dalla (1921) • Per dret diví (1926).