Lacandó
| Jach-t’aan | |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants | 560 (2000)[1] 635 (2000)[2] |
| Oficial a | a Mèxic té reconeixement com a llengua nacional |
| Autòcton de | Chiapas |
| Estat | Mèxic |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües mesoamericanes llengües maies llengües yucateques | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Institució de normalització | SEP |
| Nivell de vulnerabilitat | 5 en perill crític |
| Codis | |
| ISO 639-3 | lac |
| Glottolog | laca1243 |
| Ethnologue | lac |
| UNESCO | 1355 |
| IETF | lac |
| Endangered languages | 1442 |
El lancandó (Jach-t’aan en l'ortografia revisada de l'Instituto Nacional de Lenguas Indígenas)[3] és una de les llengües maies parlada per aproximadament un miler de lacandons a l'estat de Chiapas a Mèxic.[4] Els parlants nadius de lancandon anomenen la seva llengua jach t’aan o hach t'an. Una part de lancandons també parla tzeltal, ch'ol i castellà.[4]
Nombre de parlants
Es tracta d'una llengua amenaçada amb un nombre real de parlants en disputa. El cens de 1990 només va registrar 2 parlants de lacandó a Chiapas. A aquests, es van agregar 474 indígenes considerats com a parlants de maia a les localitats lacandones d'Ocosingo. Per al cens de 1995 i 2000 als 59 i 40 lacandons registrats respectivament, se li van sumar 518 i 595 parlants de llengua maia localitzats en el municipi d'Ocosingo.[5]
Sons
La següent taula recull els fonemes consonàntics de la llengua lacandona.
Consonants
| Labials | Alveolars | Palatals | Velars | Laríngies | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| aspirada | ejectiva | aspirada | ejectiva | aspirada | ejectiva | aspirada | ejectiva | |||
| Nasal | m [m] | n [n] | ||||||||
| Oclusives | b' [ɓ] | p' [pʼ] | t [tʰ] | t' [tʼ] | k [kʰ] | k' [kʼ] | 7 [ʔ] | |||
| Africades | p [p̪ʰ] | tz [tsʰ] | tz' [tsʼ] | ch [tʃʰ] | ch' [tʃʼ] | |||||
| Fricatives | s [s] | x [ʃ] | h [ʜ] | |||||||
| Aproximants | l [l] | y [j] | w [ʋ] | |||||||
| Bategants | r [ɾ] | |||||||||
Referències
- ↑ Lancandon a Ethnologue, tot reflectint dades de l'INALI
- ↑ Lenguas indígenas en riesgo de desparición publicat per l'INALI
- ↑ Instituto Nacional de Lenguas Indígenas (INALI). «Catálogo de las lenguas indígenas nacionales: Variantes lingüísticas de México con sus autodenominaciones y referencias geoestadísticas - lacandón». Arxivat de l'original el 2010-08-26. [Consulta: 22 juny 2009].
- ↑ 4,0 4,1 «Lacandon». A: Gordon, Raymond G., Jr.. Ethnologue: Languages of the World (online version). Fifteenth. Dallas, TX: SIL International, 2005. ISBN 1-55671-159-X. OCLC 60338097.
- ↑ Lenguas indígenas en riesgo de desparición publicat per l'INALI
Enllaços externs
- Diccionario Lacandón - Español (AULEX)
- Lacandon Cultural Heritage Project: Language
| Llengües oficials | Espanyol · Mexicà · Yucatec · Mixteca · Zapoteca · Tzeltal · Tzotzil · Otomí · Totonaca · Mazateca · Ch'ol · Huastec · Chinanteca · Mixe · me'phaa · Mazahua · Purépetxa · Rarámuri · Zoque · Amuzgo · Chatino · Chontal de Tabasco · Tojolabal · Mayo · Triqui · Tepehuan · Huichol · Kekchi · Tepehua · Yaqui · Popoloca · Quitxé · Txitximeca Jonaz · Cora · Guarijío · Lacandó · Chocho · Seri · Pima Bajo · Chuj · Cocopa · Paipai · Matlatzinca · Mam · Mocho' · Pame · Kickapoo · Huave · Cuicatec · Tlahuica · Tacuate · Papago · Tiipai · Ixil · Chontal d'Oaxaca · Kiliwa · kumiai · Awakatek · Ixcateca · Papabuco · Solteco |  |
|---|---|---|
| Altres llengües parlades a Mèxic | ||
Nota: la llista de llengües oficials és ordenada per ordre decreixent de parlants. | ||
| Huasteca |  | |
|---|---|---|
| Yucateca |
| |
| Chol–Tzeltal | ||
| Q'anjobal–Chujn |
| |
| Mam | ||
| Gran Quitxé |
| |
