Llei Le Chapelier

Plantilla:Infotaula esdevenimentLlei Le Chapelier
Imatge
Tipusllei Modifica el valor a Wikidata
Data1791 Modifica el valor a Wikidata
EstatFrança Modifica el valor a Wikidata
Obra completa aarchive.org… Modifica el valor a Wikidata
Archive.org: loirelativeauxas00fran

La Llei Le Chapelier promulgada a França el 14 de juny de 1791 instaura la llibertat d'empresa i proscriu les associacions i corporacions gremials de tota mena.

La llei, promulgada Revolució francesa prengué el nom de l'advocat bretó Isaac Le Chapelier, que havia presidit la sessió de l'Assemblea Nacional del 4 d'agost de 1789 en la qual es va decretar l'abolició del feudalisme, i havia participat en la creació del Club dels Amics de la Constitució, anomenat dels Jacobins). És reconeguda pel seu efecte de prohibir la llibertat d'associació.

Antecedents

El decret d'Allarde de 2 i 17 de març de 1791 abolia els gremis i contribuïa, també, a establir la llibertat d'exercir una activitat professional afirmant el principi que "Tota persona serà lliure d'exercir qualsevol negoci, professió, art o ofici que estimi convenient".

Contingut

Aquesta llei va ser aprovada en el context de la desaparició de l'Antic règim a França i de les corporacions que el constituïen, tant els ordres privilegiats com els gremis,[1] i que impedien el lliure exercici professional, i expressa el compromís amb una forma primitiva i contradictòria de liberalisme econòmic .

«
Art. 1
El desmantellament de tota mena de corporacions de ciutadans del mateix ofici i professió és una de les bases fonamentals de la Constitució Francesa, i es prohibeix totalment tornar a crear-sota qualsevol forma.
Art. 2
Els ciutadans del mateix ofici o professió, empresaris, comerciants, artesans, obrers i artesans de qualsevol ram, no poden, quan estan junts, nomenar president, secretari o síndic, portar registres, promulgar estatuts o ordenances ni prendre decisions, ni imposar normes en el seu interès comú.
 »

Derogació

La Llei Le Chapelier va ser derogada el 25 de maig de 1864 per la Llei Ollivier que abolia el delicte d'associació.

Referències

  1. ↑ Kidner, Frank; Bucur, Maria; Mathisen, Ralph; McKee, Sally; Weeks, Theodore. Making Europe: People, Politics, and Culture (en anglès). Cengage Learning, 2007, p. 528. ISBN 0618004815.