Lleterola roja
Lactifluus volemus  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Super-regne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Russulales | ||||||||
| Família | Russulaceae | ||||||||
| Gènere | Lactifluus | ||||||||
| Espècie | Lactifluus volemus Kuntze, 1891 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Agaricus volemus | ||||||||
| Sinònims | Agaricus volemus Lactarius volemus Amanita lactiflua Agaricus lactifluus | ||||||||
La lleterola roja,[1] lleterola roja peixenca[2] o lleterola sastre[1][3] (Lactifluus volemus, del llatí pirum volemum -mena de pera grossa, que omple tota la mà) és una lleterola d'àrees muntanyenques, de superfície vellutada i de carn amb olor de peix, d'arengada.
Morfologia
Té el barret més aviat gran, que pot assolir el 15 cm de diàmetre, de color groc ataronjat a bru ataronjat. La superfície és vellutada, eixuta.
Les làmines són denses, juntes, cremoses, amb el temps i el frec brunenques.
La cama és massissa, dura, del mateix color que el barret.
La carn és espessa, blanquinosa, s'enfosqueix en contacte amb l'aire, dolça al tast, amb una olor peixenca, que recorda l'arengada. El làtex és abundant, lletós, s'enfosqueix amb el temps, dolç,
Hàbitat
[2][3][4] Comú a la muntanya mitjana, vora planifolis, més freqüent vora faig, castanyer i roure. Pot aparèixer vora alzina i, mes rar, vora pins.
Comestibilitat
És comestible però té poc valor culinari. Tot i així, la millor preparació culinària és a la brasa o al forn acompanyant carns.
Bibliografia
- Carles i Font, Jaume: Anem a buscar bolets. Editorial Alta Fulla, Col·lecció Els Tres Mussols, núm. 7. Barcelona, setembre de 1996. ISBN 84-7900-071-6.
Enllaços externs
- Fotografies de lleteroles roges en diferents estadis de maduresa.
- Fotografia i descripció de la lleterola roja. (castellà)
- Informació i fotografies d'aquest bolet. (anglès)
Referències
- ↑ 1,0 1,1 [1]"Institut d'Estudis Catalans-DIEC2"
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021. ISBN 978-84-18243-12-7.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ 4,0 4,1 Basso, Maria Teresa. Lactarius Pers., p:848. Alassio: Mykoflora, 1999. ISBN 88-87740-00-3.
