Luis Suárez Fernández

Per a altres significats, vegeu «Luis Suárez».
Infotaula de personaLuis Suárez Fernández
Biografia
Naixement25 juny 1924 Modifica el valor a Wikidata (99 anys)
Gijón (província d'Astúries) Modifica el valor a Wikidata
  Procurador en Corts[1]
20 de desembre de 1965 – 20 de desembre de 1972
← Fidel Jorge López Aparicio
José Ramón del Sol Fernández →
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Valladolid
Director de tesiJoaquín Pérez Villanueva Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióHistoriador
OcupadorUniversitat Autònoma de Madrid
Universitat de Valladolid Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Reial Acadèmia de la Història
Prelatura de la Santa Creu i Opus Dei Modifica el valor a Wikidata
Interessat enHistòria medieval d'Espanya, Reis Catòlics, història moderna d'Espanya i Francisco Franco Bahamonde Modifica el valor a Wikidata
Participà en
14 març 2018Manifest per la Història i la Llibertat Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralLuis Vicente Díaz Martín i Miguel Ángel Ladero Quesada Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsFernando Suárez Bilbao Modifica el valor a Wikidata
Premis
Procurador a Corts
11 novembre 1971 – 20 desembre 1972 – José Ramón del Sol Fernández →
Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
6 novembre 1967 – 12 novembre 1971
Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
20 desembre 1965 – 15 novembre 1967
← Fidel Jorge López Aparicio
Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes
Rector of the University of Valladolid (en) Tradueix
Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata

Luis Suárez Fernández (Gijón, Astúries, 25 de juny de 1924) és un historiador espanyol, originàriament medievalista, que ha estès els seus estudis també a la història moderna i contemporània. Pertany a la Reial Acadèmia de la Història.

D'orientació conservadora, està vinculat a la Fundación Francisco Franco (els fons de la qual és dels pocs historiadors que pot investigar, fet que li va permetre publicar l'any 1984 Francisco Franco y su tiempo).[2] És president de la Hermandad del Valle de los Caídos. Pertany a l'Opus Dei.[3][4]

Malgrat estar jubilat, és catedràtic emèrit d'Història Medieval del departamento de Historia Antigua, Medieval, Paleografía y Diplomática de la Universidad Autónoma de Madrid.

Biografia

Estudià Filosofia i Lletres a les Universitats d'Oviedo i Valladolid, i es doctorà en Historia el 16 de juny de 1947 per la Universitat de Madrid. El 1955 obtingué la càtedra de Prehistoria e Historia Universal de las Edades Antigua y Media y de Historia General de la Cultura a Valladolid, arribant a ser Degà (1963) i Rector (1965), i com a tal fundà la primera càtedra universitària de Cinema. Fou Director General d'Universitats i Investigació (1972).

Durant la dictadura franquista, Luis Suárez fou procurador en Corts per ser rector d'universitat.[5]/> Al juny de 1972 va ser nomenat director general d'Universitats i Recerca pel ministre d'Educació José Luis Villar Palasí.[6] Fou mantingut en el càrrec pel nou ministre Julio Rodríguez Martínez, nomenat en juny de 1973 per Luis Carrero Blanco. Va participar a les seves ordres en la reforma del calendari universitari que va posposar el començament del curs de primer de carrera a gener de 1974,[7] deixant 100.000 estudiants sense classes durant tot un trimestre.[8]

Després de l'assassinat de Carrero Blanco al desembre de 1973, el nou president del Govern Carlos Arias Navarro va reemplaçar Julio Rodríguez per Cruz Martínez Esteruelas, que immediatament va revocar la reforma del calendari universitari[9] i cessà en el seu càrrec Luis Suárez.[10]

El 1975 passà a la càtedra d'Història Medieval de la recentment inaugurada Universidad Autónoma de Madrid, a la vegada que dirigia (entre 1975 i 1978) la Escuela Española en Roma de Arqueología e Historia del Consell Superior d'Investigacions Científiques.

Obres

  • Historia de España antigua y media. Ediciones Rialp, 1976. ISBN 9788432118821. [Enllaç no actiu]
  • Fernando el Católico y Navarra. Ediciones Rialp, 1985. ISBN 9788432122934. [Enllaç no actiu]
  • Franco. La Historia y sus documentos (20 volúmenes). Ediciones Urbión, 1986. ISBN 978-84-7523-281-2. 
  • Los Reyes Católicos: la conquista del trono. Ediciones Rialp, 1989. ISBN 9788432124761. [Enllaç no actiu]
  • Los Reyes Católicos: el tiempo de la Guerra de Granada. Ediciones Rialp, 1989. ISBN 9788432125607. [Enllaç no actiu]
  • Los Reyes Católicos: la expansión de la fe. Ediciones Rialp, 1990. ISBN 9788432125850 [Consulta: 11 juliol 2020]. 
  • Los Reyes Católicos. El camino hacia Europa. Ediciones Rialp, 1990. ISBN 9788432125898. [Enllaç no actiu]
  • Los Reyes Católicos: Fundamentos de la monarquía. Ediciones Rialp, 1989. ISBN 9788432125119. [Enllaç no actiu]
  • Claves históricas en el reinado de Fernando e Isabel. Real Academia de la Historia, 1998. ISBN 9788489512184. 
  • Isabel I, reina: (1451-1504). 3ª. Editorial Ariel, 2002. ISBN 9788434466203. 
  • Principado de Asturias: un proceso de señorialización regional. Real Academia de la Historia, 2003. ISBN 9788495983329. 
  • Fernando el Católico. Editorial Ariel, 2004. ISBN 9788434467613. 
  • Luis Suárez Fernández. V centenario del nacimiento del Arzobispo Carranza. Real Academia de la Historia, 2004. ISBN 9788495983411. 
  • Luis Suárez Fernández. Isabel la Católica vista desde la Academia. Real Academia de la Historia, 2005. ISBN 9788495983657. 
  • Los judíos. 4ª. Editorial Ariel, 2005. ISBN 9788434467798. 
  • Franco. Barcelona: Ariel, 2005. ISBN 9788434467811. 
  • La Europa de las cinco naciones. Barcelona: Planeta, 2008. ISBN 978-84-344-3499-8. 
  • Lo que el mundo le debe a España. 3ª. Barcelona: Ariel, 2009. ISBN 978-84-344-8808-3. 

Honors i condecoracions

Referències

  1. Fitxa del Congrés dels Diputats
  2. És coneguda la denuncia d'aquesta situació per Javier Tusell i altres historiadors: «El País Digital | 25 años después de Franco». Arxivat de l'original el 2001-03-02. [Consulta: 24 setembre 2013].«Protesta por las subvenciones a la Fundación Francisco Franco».
  3. «Un consejo del Fundador del Opus Dei». Arxivat de l'original el 2007-12-13. [Consulta: 23 setembre 2010].
  4. Una ventana abierta sobre lo que es el Opus Dei
  5. SuárezFernández, Luis «Una muy particular memoria histórica». ABC, 09-10-2006.
  6. «BOE 24 de junio de 1972», 24-06-1972. [Consulta: 21 maig 2013].
  7. Carrillo Linares, Alberto. Subversivos y malditos en la Universidad de Sevilla (1965-1977). Centro de Estudios Andaluces, 2008. ISBN 8461273524. , p.377
  8. «Julio Rodríguez: "Impresiones de un ministro del almirante Carrero"». , 16-03-1974 [Consulta: 26 maig 2013].
  9. «Decreto 198/1974». Boletín Oficial del Estado, 26-01-1974. [Consulta: 26 maig 2013].
  10. «Toma de posesión del nuevo Director General de Universidades». , 22-01-1974 [Consulta: 26 maig 2013].

Enllaços externs

  • D. Luis SUÁREZ FERNÁNDEZ a l'Acadèmia de la Història Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
  • Recopilació de treballs de Luis Suárez Fernández a Dialnet
  • Pàgina acadèmica a la UAM Arxivat 2008-05-06 a Wayback Machine.
  • Jose Ignacio García Noriega Suárez Fernández y la España del Cid a La Nueva España 23 de gener de 2002: Arxivat 2020-12-03 a Wayback Machine.


Premis i fites
Precedit per:
Fidel Jorge López Aparicio
Universitat de Valladolid
Rector

1965 - 1972
Succeït per:
José Ramón del Sol Fernández
Precedit per:
José Gella Iturriaga
Reial Acadèmia de la Història
Medalla 4

1993 -
Succeït per:
'
Precedit per:
Carmen Iglesias Cano
Símbolos de España
Premio Nacional de Historia de España
2001
Succeït per:
Fernando Chueca Goitia
Historia de la Arquitectura Española II
Registres d'autoritat
Bases d'informació