Max Gallo
Max Gallo (2009) (2009) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Max Louis Jules Gallo 7 gener 1932 Niça (França) |
Mort | 18 juliol 2017 (85 anys) Vaison (França) |
Causa de mort | Causes naturals (Malaltia de Parkinson ) |
Sepultura | cimetière de Spéracèdes (fr) |
21è Seient 24 de l'Acadèmia Francesa | |
31 maig 2007 – 18 juliol 2017 ← Jean-François Revel – François Sureau → | |
Diputat al Parlament Europeu | |
Representa: Partit Socialista de França 25 juliol 1989 – 18 juliol 1994 Legislatura: tercera legislatura del Parlament Europeu Circumscripció electoral: França Electe a: eleccions al Parlament Europeu de 1989 | |
Diputat al Parlament Europeu | |
Representa: Partit Socialista de França 24 juliol 1984 – 24 juliol 1989 Legislatura: segona legislatura del Parlament Europeu Circumscripció electoral: França Electe a: eleccions al Parlament Europeu de 1984 | |
Diputat a l'Assemblea Nacional | |
Dades personals | |
Director de tesi | André Nouschi |
Lateralitat | Dretà |
Activitat | |
Camp de treball | Edat contemporània, ficció literària, història, política i periodisme |
Ocupació | polític, biògraf, periodista, escriptor, historiador, professor d'universitat |
Partit | Partit Socialista de França |
Membre de | |
Nom de ploma | Max Laugham David Gallway |
Premis
| |
Max Gallo (Niça, França, 7 de gener de 1932-Cabris, Alpes-Maritimes, França, 18 de juliol de 2017)[1] va ser un historiador, periodista, escriptor i eurodiputat francès. Va ser membre de l'Acadèmia Francesa, on hi va ocupar la cadira número 24.[2]
Biografia
Fill d'immigrants italians, va començar la seva carrera com a periodista i es va unir a les files del comunisme fins a 1956. El 1974 es va adherir al Partit Socialista Francès. Va ser estat membre del Parlament francès i europeu, així com a ministre i portaveu del govern. Va ser catedràtic d'Història i era doctor en Literatura. Va escriure nombroses biografies (entre elles les de Robespierre, Garibaldi, Napoleó i Juli Cèsar) i assajos sobre temes clau de la història contemporània abans de publicar les seves novel·les més reeixides: Napoleó , Caesar Imperator i La Creu d'Occident . Va ser col·laborador de L'Express i editor en cap de Le Matin de Paris . En els últims anys es dedicava exclusivament a la literatura. El 26 d'abril de 2007 es va postular per entrar a l'Acadèmia Francesa, cosa que va aconseguir el 31 de maig de 2007, reemplaçant a Jean-François Revel.
Va patir la malaltia de Parkinson durant diversos anys. Morí el 18 de juliol de 2017, als 85 anys.[1][3]
Bibliografia
- Histoire de l'Espagne franquiste, Robert Laffont ou Marabout- Université 1969 (Edició espanyola: “Historia de la España franquista”, Ruedo Ibérico, 1971)
- Le cortège des vainqueurs, Robert Laffont, 1972
- Un pas vers la mer, Robert Laffont, 1973
- L'oiseau des origines, Robert Laffont, 1974
- Que sont les siècles pour la mer, Robert Laffont, 1977
- Une affaire intime, Robert Laffont, 1979
- France, Grasset, 1980
- Un crime très ordinaire, Grasset, 1982
- La demeure des puissants, Grasset, 1983
- Au nom de tous les miens de Martin Gray, Robert Laffont, 1971
- Le beau rivage, Grasset, 1985
- Belle époque, Grasset, 1986
- La route Napoléon, Robert Laffont, 1987
- Une affaire publique, Robert Laffont, 1989
- Le regard des femmes, Robert Laffont, 1991
- Napoléon, le roman, 1997
- Les Fanatiques, Fayard, 2006
- Fier d'être Français, Fayard, 2006
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Paoli, Paul-François «Mort de Max Gallo, un historien qui aimait la France» (en francès). , 19-07-2017 [Consulta: 19 juliol 2017].
- ↑ Fallece el académico Max Gallo, Le Monde, con acceso el 19 de julio de 2017
- ↑ «L'historien Max Gallo est décédé à l'âge de 85 ans» (en francès). [Consulta: 19 juliol 2017].