Megawita

Megawita
Fórmula química	CaSnO₃
Epònim	Helen Megaw
Localitat tipus	Mont Lakargi, Caldera Verkhnechegemskaya, Kabardino-Balkària, Rússia
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.CC.30
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 5,56(3) Å; b = 5,71(3) Å; c = 7,943(3) Å;
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Grup espacial	grup espacial Pbnm
Color	marró groguenc clar, groc clar a incolor
Exfoliació	distingible/bona en {110} i {001}
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	transparent
Densitat	5,06 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial
Índex de refracció	n = 1,89
Birefringència	δ = 0,000
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2009-090
Símbol	Mgw
Referències	[1]

La megawita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de la perovskita. Rep el nom en honor de la cristal·lògrafa britànica Helen Dick Megaw (1907-2002) qui va contribuir significativament a la comprensió de l'estructura i propietats de les perovskites naturals i sintètiques. L'any 1989 es va convertir en la primera dona a rebre la Medalla Roebling de la Societat Mineralògica d'Amèrica.

Característiques

La megawita és un òxid de fórmula química CaSnO₃. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2010. És el mineral anàleg amb estany de la perovskita i la lakargiïta. Químicament es troba relacionada amb la burtita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la megawita pertany a «04.CC: Òxids amb relació Metall:Oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitjana i gran» juntament amb els següents minerals: cromobismita, freudenbergita, grossita, clormayenita, yafsoanita, latrappita, lueshita, natroniobita, perovskita, barioperovskita, lakargiïta, loparita-(Ce), macedonita, tausonita, isolueshita, crichtonita, davidita-(Ce), davidita-(La), davidita-(Y), landauïta, lindsleyita, loveringita, mathiasita, senaïta, dessauïta-(Y), cleusonita, gramaccioliïta-(Y), diaoyudaoïta, hawthorneïta, hibonita, lindqvistita, magnetoplumbita, plumboferrita, yimengita, haggertyita, nežilovita, batiferrita, barioferrita, jeppeïta, zenzenita i mengxianminita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al mont Lakargi, dins la caldera Verkhnechegemskaya, a la república Kabardino-Balkària, Rússia. Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

Referències