Michael Morris Killanin
 (1976)  | |
| Nom original | (en) Michael Morris, 3rd Baron Killanin |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 30 juliol 1914 Londres |
| Mort | 25 abril 1999 (84 anys) Dublín (Irlanda) |
| Sepultura | Galway |
 6è President del Comitè Olímpic Internacional | |
| 25 agost 1972 – 3 agost 1980 ← Avery Brundage – Joan Antoni Samaranch i Torelló → | |
| Membre de la Cambra dels Lords | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Anglicanisme |
| Formació | Magdalene College Universitat de París Eton College |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, escriptor, periodista, productor de cinema, col·leccionista d'art |
| Membre de | |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Exèrcit britànic |
| Conflicte | Segona Guerra Mundial |
| Altres | |
| Títol | Baró |
| Cònjuge | Mary Sheila Cathcart Dunlop (en)  (1945–) |
| Fills | Redmond Morris, Monica Deborah Morris (en) , Mouse Morris, John Martin Morris (en) |
| Pares | George Henry Morris (en) i Dora Maryan Hall (en) |
Premis
| |
 | |
Michael Morris Killanin (Londres, Regne Unit, 1914 - Dublín, Irlanda, 1999) fou un periodista, noble i polític irlandès, que va esdevenir el sisè president del Comitè Olímpic Internacional (COI).
Biografia
Va néixer el 30 de juliol de 1914 a la ciutat de Londres (en aquells moments capital del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) fill de George Morris i Dora Wesley Hall. Va estudiar a l'Eton College, i posteriorment a La Sorbona de París.
Va morir el 25 d'abril de 1999 a la seva residència de Dublín (Irlanda) a l'edat de 84 anys.
Carrera periodística
A mitjans de la dècada del 1930 va començar a exercir de periodista treballant al diari Daily Express i posteriorment als diaris Daily Sketch i Daily Mail. Entre 1937 i 1938 fou corresponsal de guerra de la Segona Guerra Sinojaponesa.
Carrera militar
El novembre de 1938 va participar en una unitat de l'exèrcit britànic encarregat de reclutar periodistes i actors perquè s'allistessin a l'exèrcit. Fou nomenat Major i va participar en la planificació del dia D i la batalla de Normandia el 1944. En finalitzar la guerra es traslladà a Irlanda on va renunciar als seus càrrecs.
Olimpisme
El 1950 Morris es va convertir en cap del Comitè Olímpic Internacional d'Irlanda, i es va convertir en el representant del seu país davant el COI l'any 1952. Va ser designat vicepresident el 1968 i va succeir a Avery Brundage a la presidència del COI, sent escollit durant la 73a Sessió del Comitè Olímpic Internacional celebrada a Múnic (República Federal d'Alemanya), que va tenir lloc duran l'agost de 1972.[1]
Durant la seva presidència el moviment olímpic va experimentar un període difícil, relacionat amb el fracàs financer dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1976 celebrats a Mont-real (Canadà) i el posterior boicot dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1980 celebrats a Moscou (Unió Soviètica). La tria posterior de les seus dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1980 a Lake Placid (Estats Units) i els Jocs Olímpics d'Estiu de 1984 a Los Angeles (Estats Units) no ajudaren a destensar la situació. Va renunciar al seu càrrec el 1980, moment en què fou succeït per Joan Antoni Samaranch.
Honors
Orde Olímpic d'or
Referències
- ↑ (anglès) «Olympic Review». LA84 Foundation p. 355, octubre 1972. Arxivat de l'original el 2011-05-27. [Consulta: 31 juliol 2015].
|
