Mikhaïl Tal

Mikhaïl Tal

Nom original	Mihails Tāls Михаил Нехемьевич Таль Mikhaïl Nekhemièvitx Tal
Biografia
Naixement	9 novembre 1936 Riga (Letònia)
Mort	27 juny 1992 (55 anys) Moscou (Rússia)
Causa de mort	Causes naturals  (Insuficiència renal )
Dades personals
Altres noms	Misha, El Màgic de Riga
Nacionalitat	Unió Soviètica Letònia
Formació	Universitat de Letònia - rus (–1958)
Es coneix per	VIII Campió del món d'escacs
Activitat
Ocupació	Jugador i periodista d'escacs
Nacionalitat esportiva	Letònia Unió Soviètica
Esport	escacs
Títol d'escaquista	Gran Mestre (1957) Campió del món d'escacs 1960–1961 Campió de Letònia Campió de l'URSS Campió del món d'escacs de serràpides (1988)
Punts Elo (màx.)	2.705 (juliol 1980)
Trajectòria   Equip Competició - SK Zehlendorf - SG Porz
Participà en
1982	Olimpíada d'escacs de 1982
1980	Olimpíada d'escacs de 1980
1974	Olimpíada d'escacs de 1974
1972	Olimpíada d'escacs de 1972
1966	Olimpíada d'escacs de 1966
1962	Olimpíada d'escacs de 1962
1960	Olimpíada d'escacs de 1960
1958	Olimpíada d'escacs de 1958
Altres
Títol	Gran Mestre (1957) Campió del món d'escacs 1960–1961 Campió de Letònia Campió de l'URSS Campió del món d'escacs de serràpides (1988)
Cònjuge	Salli Landau (en) (1959–1971)
Premis (1981)  Orde de l'Amistat dels Pobles (1960)  Orde de la Insígnia d'Honor (1960)  Mestre emèrit d'esports de l'URSS  Campió del món d'escacs

Mikhaïl Tal (en letó: Mihails Tāls); (en rus: Михаил Нехемьевич Таль), Mikail Nechem'evič Tal',; també transliterat com a Mihails Tals o bé Mihail Tal) (9 de novembre de 1936 - 28 de juny de 1992)^[1] fou un jugador d'escacs jueu de Letònia, ciutadà soviètic, Gran Mestre, i el vuitè Campió del món d'escacs.^[2] Va rebre el títol de Mestre Honorífic de l'Esport (1960), així com els ordes de l'Amistat dels Pobles (1981) i de la Insígnia d'Honor (1960)

Sovint era anomenat "Misha" (un diminutiu de Mikhaïl) i també "El màgic de Riga" a causa del seu sorprenent estil de joc combinatori. Diversos llibres d'escacs, entre d'altres, dues de les obres de referència en anglès, com The Mammoth Book of the World's Greatest Chess Games (Burgess, Nunn, i Emms, 2004) i Modern Chess Brilliancies (Evans, 1970) inclouen més partides d'en Tal que de cap altre jugador. Tal fou també un destacat escriptor d'escacs (la seva feina era la de reporter d'escacs).

Té els rècords de la primera i la segona sèrie més llarga de partides jugades sense derrota en tota la història de les competicions escaquístiques.^[3] A més, molts autors el consideren com al més gran jugador d'atac d'alt nivell de tots els temps, i és àmpliament reconegut com el millor jugador d'atac de tots els temps; jugava amb un estil combinatori i agosarat.^[4][5] El seu joc era conegut principalment per la seva improvisació i impredictibilitat. Cada partida, com un cop va dir, era tan inimitable i invalorable com un poema.^[6] El seu màxim Elo va ser de 2705 punts, el gener de 1980, quan tenia 43 anys.^[7]

Des del 2006 se celebra a Moscou un torneig, el Memorial Mikhaïl Tal, en la seva memòria.^[8]

Referències

Bibliografia

• The Mammoth Book of the World's Greatest Chess Games. second. Carroll & Graf, 2004. ISBN 0-7867-1411-5. 
• Modern Chess Brilliancies. Fireside, 1970. ISBN 0-671-22420-4. 
• Chernev, Irving. Twelve Great Chess Players and Their Best Games. Dover, 1995. ISBN 1857442024. 
• Tal, Mikhail. The Life and Games of Mikhail Tal. Everyman, 2nd Revised edition (1997). ISBN 0-486-28674-6. 
• Clarke, Peter H.. Mikhail Tal – Master of Sacrifice. B.T.Batsford Ltd, 1991. ISBN 0-7134-6899-8. 
• Gallagher, Joe. The Magic of Mikhail Tal. Everyman Chess, 2001. ISBN 1-85744-266-0.  Aquest llibre cobreix la carrera de Tal posterior a 1975, de manera que és una seqüela de l'autobiografia i col·lecció de partides de Tal que cobreix la seva carrera des d'aquest punt.
• Kaspàrov, Garri. My Great Predecessors, part II. Everyman Chess, 2003. ISBN 1-85744-342-X. 
• Winter, Edward G. (ed.). World chess champions. Pergamon, 1981. ISBN 0-08-024094-1. 

Enllaços externs

• Partides de Mikhaïl Tal a chessgames.com
• Article biogràfic sobre Mikhaïl Tal Arxivat 2012-12-05 at Archive.is (anglès)
• Recensió d'un llibre electrònic sobre Mikhaïl Tal (anglès)